Ciclisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - Velocitat individual
Tipus | cycling at the Summer Olympics – men's sprint (en) |
---|---|
Esport | ciclisme en pista |
Part de | Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1932 |
Nombre de participants | 9 |
Participants | |
Localització i dates | |
Localització | Estadi Rose Bowl (Pasadena) 34° 09′ 40″ N, 118° 10′ 01″ O / 34.161°N,118.167°O |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Data | 1932 |
Competició | |
Primer lloc | Jacobus van Egmond Louis Chaillot Bruno Pellizzari |
Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1932 | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ciclisme en carretera | ||||||||
Contrarellotge individual | homes | |||||||
Contrarellotge per equips | homes | |||||||
Ciclisme en pista | ||||||||
Quilòmetre contrarellotge | homes | |||||||
Velocitat individual | homes | |||||||
Tàndem | homes | |||||||
Persecució per equips | homes | |||||||
|
La competició de velocitat individual fou una de les quatre proves del programa olímpic de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics d'Estiu de Los Angeles de 1932. La competició es va disputar l'1 i 3 d'agost de 1932, amb la presència de 9 ciclistes procedents de 9 nacions diferents. La cursa consistia en un esprint de 1.000 metres.[1][2][3]
Medallistes
[modifica]Or | Plata | Bronze |
Jacobus Egmond (DEN) | Louis Chaillot (FRA) | Bruno Pellizzari (ITA) |
Resultats
[modifica]Sèries
[modifica]El guanyador de cadascuna de les dues sèries i les dues primeres parelles de la repesca van passar a semifinals
Sèrie 1
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Louis Chaillot | França | 13.0 | Q |
2 | Willy Gervin | Dinamarca | Q | |
3 | Enrique Heredia | Mèxic | R |
Sèrie 2
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Jacobus van Egmond | Països Baixos | 13.0 | Q |
2 | Ernest Chambers | Regne Unit | Q | |
3 | Leo Marchiori | Canadà | R |
Sèrie 3
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Dunc Gray | Austràlia | 13.2 | Q |
2 | Bruno Pellizzari | Itàlia | Q | |
3 | Bobby Thomas | Estats Units | R |
Repesca
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Bobby Thomas | Estats Units | 13.1 | Q |
2 | Leo Marchiori | Canadà | Q | |
3 | Enrique Heredia | Mèxic |
Quarts de final
[modifica]El vencedor de cadascuna de la quatre sèries passava a semifinals.
Sèrie 1
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Louis Chaillot | França | 12.9 | Q |
2 | Leo Marchiori | Canadà |
Sèrie 2
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Jacobus van Egmond | Països Baixos | 12.2 | Q |
2 | Bobby Thomas | Estats Units |
Sèrie 3
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Dunc Gray | Austràlia | 12.9 | Q |
2 | Willy Gervin | Dinamarca |
Sèrie 4 Pellizzari va empènyer Chambers cap a la vora de la pista, donant lloc a una protesta dels britànics. La protesta va ser denegada i Pellizzari va seguir endavant.[2]
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Bruno Pellizzari | Itàlia | 12.5 | Q |
2 | Ernest Chambers | Regne Unit |
Semifinals
[modifica]El vencedor de cadascuna de les dues semifinals passava a la final.
Semifinal 1
Chaillot guanyar a Gray per polzades.[2]
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Louis Chaillot | França | 12.8 | Q |
2 | Dunc Gray | Austràlia | B |
Semifinal 2
Pellizzari va córrer per l'interior durant l'última volta i mitja, però van Egmond va poder vèncer-lo amb facilitat.[2]
Posició | Nom | País | Temps | Notes |
---|---|---|---|---|
1 | Jacobus van Egmond | Països Baixos | 12.5 | Q |
2 | Bruno Pellizzari | Itàlia | B |
Finals
[modifica]Cursa pel bronze
[modifica]Gray va decidir no competir en la cursa per la medalla de bronze per tal de reservar-se per la competició del quilòmetre contrarellotge que es disputava poc després.[2][4]
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
3 | Bruno Pellizzari | Itàlia | 12.7 |
— | Dunc Gray | Austràlia | DNS |
Final
[modifica]La final es va disputar al millor de dues curses. Chaillot va guanyar la primera cursa amb un final molt ajustat, on alguns observadors indiquen que van Egmond hauria guanyat. Tanmateix, l'equip holandès no va protestar. Van Egmond va guanyar per una bicicleta la segona cursa i la tercera per una roda.[2]
Posició | Nom | País | Cursa 1 | Cursa 2 | Cursa 3 |
---|---|---|---|---|---|
1 | Jacobus van Egmond | Països Baixos | 12.6 | 12.6 | |
2 | Louis Chaillot | França | 12.5 |
Referències
[modifica]- ↑ «Cycling at the 1932 Los Angeles Summer Games: Men's Sprint». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 18 April 2020. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Team Pursuit, 4,000 metres, Men - Olympedia».
- ↑ X Olympiade Committe. «Cycling». A: Official Report of the Olympic Games (en anglès), 1933 [Consulta: 7 març 2014].
- ↑ Official Report, p. 536.