Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Ciclisme als; Jocs Olímpics d'estiu de 1992
Ciclisme en ruta;
Ciclisme en pista;
< 1988	1996 >

Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992
Tipus	ciclisme als Jocs Olímpics
Esport	ciclisme de competició
Part de	Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Nombre de participants	451
Localització i dates
Localització	Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) 41° 25′ 34″ N, 1° 47′ 06″ E / 41.426111111111°N,1.785°E
Estat	Espanya
Data	1992
Competició
Resultat	Michael Rich ; Gianfranco Contri ; Luca Colombo ; Jean-Louis Harel ; Hervé Boussard ; Didier Faivre-Pierret ; Flavio Anastasia ; Uwe Peschel ; Andrea Peron ; Bernd Dittert ; Christian Meyer ; Philippe Gaumont ; Fabio Casartelli ; Erik Dekker ; Dainis Ozols ; José Manuel Moreno Periñán ; Shane Kelly ; Erin Hartwell ; Petra Rossner ; Kathryn Watt ; Rebecca Twigg ; Kathryn Watt ; Jeannie Longo ; Monique Knol ; Christopher Miles Boardman ; Jens Lehmann ; Gary Anderson ; Jens Fiedler ; Gary Neiwand ; Curt Harnett ; Giovanni Lombardi ; Léon van Bon ; Cédric Mathy ; Stefan Steinweg ; Shaun O'Brien ; Stephen McGlede ; Jan Bo Petersen ; Jimmi Madsen ; Ken Frost ; Klaus Kynde Nielsen ; Brett Aitken ; Andreas Walzer ; Guido Fulst ; Stuart O'Grady ; Michael Glöckner ; Jens Lehmann ; Michael Sandstød ; Erika Salumäe ; Annett Neumann ; Ingrid Haringa ;
	← 1988 1996 →

Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 10 proves de ciclisme, set en categoria masculina i tres en categoria femenina. La competició es dividí entre 3 de ciclisme en ruta^[1] i 7 de ciclisme en pista,^[2] realitzant-se entre els dies 26 i 31 de juliol de 1992 al Velòdrom d'Horta.^[3]

La prova de 100 quilòmetres contra rellotge va començar al Circuit de Catalunya (Montmeló),^[4] passant posteriorment per la carretera C-17 i l'Avinguda Meridiana de Barcelona per retornar novament al Circuit de Catalunya, on finalitzà. Per la seva banda la prova contra rellotge individual es realitzà en un circuit de 16 quilòmetres a Sant Sadurní d'Anoia, en el qual els homes van fer 12 voltes i les dones 5.

Prengueren part 451 ciclistes, entre ells 376 homes i 75 dones, de 76 comitès nacionals diferents.^[5]

Detalls

S'establiren dos rècords mundials, el de persecució per equips realitzat per l'equip nacional d'Alemanya, i el de persecució individual realitzat pel britànic Chris Boardman.^[6] Així mateix també es van establir nous rècords olímpics en les proves de quilòmetre contrarellotge per l'espanyol José Manuel Moreno,^[7] de velocitat en categoria masculina per l'alemany Jens Fiedler, de velocitat en categoria femenina per l'estoniana Ingrid Haringa i de persecució individual en categoria femenina per l'alemanya Petra Rossner.

Resum de medalles

Ciclisma en ruta

Categoria masculina

Prova	Or	Argent	Bronze
Ruta individual Detalls	Fabio Casartelli	Erik Dekker	Dainis Ozols
Contrarellotge per equips Detalls	Alemanya Michael Rich Bernd Dittert Christian Meyer Uwe Peschel	Itàlia Andrea Peron Flavio Anastasia Luca Colombo Gianfranco Contri	França Jean-Louis Harel Hervé Boussard Didier Faivre-Pierret Philippe Gaumont

Categoria femenina

Prova	Or	Argent	Bronze
Ruta individual Detalls	Kathryn Watt	Jeannie Longo	Monique Knol

Ciclisma en pista

Categoria masculina

Prova	Or	Argent	Bronze
Quilòmetre contrarellotge Detalls	José Manuel Moreno	Shane Kelly	Erin Hartwell
Velocitat individual Detalls	Jens Fiedler	Gary Neiwand	Curtis Harnett
Persecució individual Detalls	Chris Boardman	Jens Lehmann	Gary Anderson
Persecució per equips Detalls	Alemanya Stefan Steinweg Guido Fulst Michael Glöckner Jens Lehmann Andreas Walzer (q)	Austràlia Stuart O'Grady Brett Aitken Stephen McGlede Shaun O'Brien	Dinamarca Jan Bo Petersen Ken Frost Jimmi Madsen Klaus Kynde Nielsen Michael Sandstød (q)
Cursa per punts Detalls	Giovanni Lombardi	Léon van Bon	Cédric Mathy

Categoria femenina

Prova	Or	Argent	Bronze
Velocitat individual Detalls	Erika Salumäe	Annett Neumann	Ingrid Haringa
Persecució individual Detalls	Petra Roßner	Kathryn Watt	Rebecca Twigg

Medaller

Posició	País				Total
1	Alemanya	4	2	0	6
2	Itàlia	2	1	0	3
3	Austràlia	1	4	0	5
4	Espanya	1	0	0	1
	Estònia	1	0	0	1
	Regne Unit	1	0	0	1
7	Països Baixos	0	2	2	4
8	França	0	1	1	2
9	Estats Units	0	0	2	2
10	Bèlgica	0	0	1	1
	Canadà	0	0	1	1
	Dinamarca	0	0	1	1
	Letònia	0	0	1	1
	Nova Zelanda	0	0	1	1

Referències

↑ «Olympedia – Cycling Road at the 1992 Summer Olympics». [Consulta: 30 juny 2024].
↑ «Cycling Track at the 1992 Summer Olympics». olympedia.org. [Consulta: 30 juny 2024].
↑ «VELÒDROM HORTA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 30 juny 2024].
↑ Vital, Ferran. «Història del circuit de Catalunya, 30 anys d’un somni». Ara, 29-11-2021. [Consulta: 30 juny 2024].
↑ «CY Cycling». A: Olympic Games 1992 Barcelona: Official Report. Vol III, 1992, p. 162-169.
↑ Newson, Alex. Fifty Bicycles That Changed the World: Design Museum Fifty (en anglès). Octopus, 2013-09-02, p. 105. ISBN 978-1-84091-650-8.
↑ Wallechinsky, David; Loucky, Jaime. The Book of Olympic Lists (en anglès). Aurum, 2012-06-07, p. 265. ISBN 978-1-78131-081-6.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

[1] «Olympedia – Cycling Road at the 1992 Summer Olympics». [Consulta: 30 juny 2024].

[2] «Cycling Track at the 1992 Summer Olympics». olympedia.org. [Consulta: 30 juny 2024].

[3] «VELÒDROM HORTA». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 30 juny 2024].

[4] Vital, Ferran. «Història del circuit de Catalunya, 30 anys d’un somni». Ara, 29-11-2021. [Consulta: 30 juny 2024].

[5] «CY Cycling». A: Olympic Games 1992 Barcelona: Official Report. Vol III, 1992, p. 162-169.

[6] Newson, Alex. Fifty Bicycles That Changed the World: Design Museum Fifty (en anglès). Octopus, 2013-09-02, p. 105. ISBN 978-1-84091-650-8.

[7] Wallechinsky, David; Loucky, Jaime. The Book of Olympic Lists (en anglès). Aurum, 2012-06-07, p. 265. ISBN 978-1-78131-081-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Ciclisme als Jocs Olímpics
	1896 \| 1900 \| 1904 \| (1906) \| 1908 \| 1912 \| 1920 \| 1924 \| 1928 \| 1932 \| 1936 \| 1948 \| 1952 \| 1956 \| 1960 \| 1964 \| 1968 \| 1972 \| 1976 \| 1980 \| 1984 \| 1988 \| 1992 \| 1996 \| 2000 \| 2004 \| 2008 \| 2012 \| 2016 \| 2020 \| 2024
Llista de medallistes (homes, dones)