Ciclofà
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques  |
|---|
Un ciclofà és un compost químic orgànic que conté anell(s) o sistema(es) d’anells que tenen el nombre màxim de dobles enllaços no acumulats connectats per cadenes saturades i/o insaturades.[1]
El mot «ciclofà» prové de l'anglès cyclophane, que és una contracció de cyclophenylene alkane. Fou proposat pels químics Donald J. Cram (1919–2001), Premi Nobel de Química del 1987, i H. Steinberg el 1951.[2][3]
Cram i Steinberg proposaren el nom de classe «paraciclofans» per a compostos en què hi ha dos anells de benzè subjectats rígidament en una orientació cara per cara per ponts de metilè a les posicions para. El concepte fou sistematitzat posteriorment per B.H. Smith i ampliat a una gamma més àmplia d'elements estructurals per F. Vögtle i Neumann, que designaren com a "fa" cada molècula que contingui almenys un nucli aromàtic i almenys un pont d'n membres amb n > 0.[2]
Els noms dels ciclofans es formen mitjançant l’operació de reemplaçar un àtom d’una estructura fonamental cíclica «fà» per una estructura cíclica.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Comissió de Nomenclatura de Química Orgànica. Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics : recomanacions del 1993 (incloent-hi les revisions, tant publicades com no publicades fins ara, de l'edició del 1979 de la Nomenclature of organic chemistry), febrer del 2017. ISBN 978-84-9965-333-4.
- ↑ 2,0 2,1 Atwood, Jerry L. Encyclopedia of Supramolecular Chemistry - Two-Volume Set (Print), 2013. ISBN 978-1-4822-5816-5.
- ↑ Cram, Donald J.; Steinberg, H. «Macro Rings. I. Preparation and Spectra of the Paracyclophanes» (en anglès). Journal of the American Chemical Society, 73, 12, 12-1951, pàg. 5691–5704. DOI: 10.1021/ja01156a059. ISSN: 0002-7863.
