Cigar box guitar

Cigar box guitar

Tipus	improvised musical instrument (en)
Originari de	Alemanya

La cigar box guitar és un cordòfon rudimentari que utilitza una capsa de cigars buida com a ressonador. La més primerenca només tenia una o dues cordes, els models moderns ja en tenen tres o més. Normalment les cordes es connecten entre el mànec de fusta i la tapa de la capsa buida, aquest mànec s'insereix a la capsa a través d'un forat.

Història

Els cigars, cap al 1800, s'empaquetaven en capses, calaixos o barrils, però les capses petites que coneixem avui dia no van existir fins al 1840. Fins llavors, els cigars eren embarcats en calaixos grans que podien contenir 100 capses o més. A partir del 1840, els fabricants de cigars van començar a utilitzar capses més petites i portàtils, amb 20 o 25 cigars per unitat.

Aquesta reducció de mides podria ser una primera evidència de l'existència d'aquests instruments just entre els anys 1840 i 1860. La primera il·lustració de la que es té constància de la capsa de cigars com a caixa de ressonància d'un instrument és un aiguafort del 1876 on apareixen dos soldats de la Guerra Civil dels Estats Units en u càmpig, tocant un violí fet amb una capsa de cigars (violin cigar box), de l'artista Edwin Forbes qui, sota el nom de Leslie's Illustrated Newspaper, treballà per a l'Exèrcit d'Unió. L'aiguafort va ser inclòs al recull de Forbes Life Stories of the Great Army. La marca de la capsa apareix clarament: "Figaro".

A més de l'aiguafort, existien plànols d'un banjo fet amb capsa de cigar publicat per Daniel Carter Beard, cofundador del Boy Scouts of America, el 1884 com a part del Christmas Eve with Uncle Enos. El plànol, amb un títol posterior, "How to Build an Uncle enos Banjo", fou inclòs a l'edició de 1890 del American Boy's Handy Book Aquest plànol ometia la història però encara mostrava pas a pas com construir un banjo de cinc cordes amb una capsa de cigar.

Semblaria que els primers instruments d'aquest tipus fossin simples i primitius, però no sempre era així. Segons William Jehle, conservador de The Cigar Box Guitar Museum i autor de One Man's Trash: A History of the Cigar Box Guitar, el museu va adquirir dos violins fets amb capses de cigars datats entre els anys 1886 i 1889 que semblaven ben construïts. El 1886 un nen de 8 anys va fer un violí i realment s'hi podia tocar, però el 1889 es va millorar la construcció amb un mànec més ben inserit a la capsa i un millor claviller.

Guitarres i violins fetes amb capses de cigar tingueren un paper important als grups on es "tocava" la gerra (jug bands) i als grups de blues. La majoria d'aquests músics eren americans negres i pobres que no es podien permetre comprar instruments. Utilitzant aquests, juntament amb el "washtub bass" (similar a la guitarra feta de capsa de cigar), la gerra, el washboard i l'harmònica, els músics podien tocar durant les seves trobades.

La Gran depressió del 1930s va veure una nova onada d'instruments musicals fets a casa. Els temps eren durs al sud americà, seure al porxo i cantar i tocar blues era un entreteniment popular Els instruments musicals eren allèn el mitjà de la majoria de persones, però amb una caixa de cigar vella, una peça de mànec d'escombra i un parell de cables de la porta de pantalla, una guitarra va néixer.

Cigar box violin

Un violí modern fet amb una capsa de cigar

Nascut al mateix temps que les guitarres fetes amb capses de cigar, és un a substitutiu d'instruments fets per lutiers, ja que requereixen materials molt barats com les capses i una fusta que faci de mànec i són de fàcil construcció.

Ressorgiment modern

Guitarres de capsa de cigar

Un ressorgiment modern d'aquests instruments (també conegut com la Cigar Box Guitar Revolution) ha promogut l'augment de constructors d'aquests instruments i també dels seus intèrprets. Un grup independent de músics viatja a la Costa Est dels Estats Units cada estiu per organitzar el "Masters of the Cigar Box Guitars Tour". Entre aquests músics hi ha Doctor Oakroot, Johnny Lowebow, Tomi-O i molts altres. Cada vegada més lutiers afegeixen aquesta tipologia d'instruments al seu catàleg. Els més reconeguts en aquest moments són Shane Speal, Mike Snowden i Peter Lake.

Aquest ressorgiment es deu, en part, a l'interès pels músics que toquen la "gerra" i la cultura del DIY, amb un resultat molt més econòmic en general.

El museu The Gicar Box Guitar Museu està dedicat a aquest tipus de guitarres, es troba al Speal's Tavern, un petit club de blues a Pennsylvania, i s'hi poden veure més de 60 guitarres antigues i modernes d'aquesta tipologia.