Cil·lene
|
No s'ha de confondre amb mont Cil·lene o Cil·lene (mitologia). |
| Tipus | ciutat antiga i polis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Grècia Occidental | |||
| Prefectura | Unitat Perifèrica de l'Èlida | |||
Cil·lene (grec antic: Κυλλήνη; etnònim Κυλλήνιος, en català cil·leni)[1] fou el port de la ciutat d'Elis, a la regió de l'Èlida.[2]
Homer ja l'esmenta al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, entre les ciutats dels epeus, i segons el relat mític és el port d'on salparen els pelàsgics quan partiren cap a Itàlia i Sicília. També fou lloc d'exili dels messenis després de la segona guerra messènica. El 435 aC l'incendiaren els corcireus com a represàlia per haver ajudat a Corint. El 429 aC fou estació naval espartana quan Formió d'Atenes envià un estol al golf de Corint. Aquestes mencions i d'altres mostren que era el port principal de l'Èlida i que era una ciutat gran i important. No obstant això, amb el temps la ciutat va perdre importància i Estrabó ja la descriu com una petita ciutat.[2]
Hom l'ha identificada tradicionalment amb Clarença, per bé que sembla que, sota aquesta, no hi ha restes antigues.[2] Cil·lene es trobava uns metres més al sud, sota l'actual Cil·lene.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1051. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Aepy». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ Barrington Atlas of the Greek and Roman World.