Cinc lleis de la biblioteconomia
Les cinc lleis de la biblioteconomia és una teoria proposada en 1931 pel matemàtic i bibliotecari indi S. R. Ranganathan, que detalla els principis que han de regir una biblioteca o sistema bibliotecari. Algunes biblioteques d'arreu del món segueixen aquests principis com els fonaments per al seu funcionament.[1][2]
Aquestes són les lleis:
- Els llibres són per fer-se servir
- A cada lector, el seu llibre
- A cada llibre, el seu lector
- Estalvieu temps als lectors
- La biblioteca és un organisme en creixement
Aquestes cinc lleis per Ranganathan tenen per objectiu que la informació sigui fàcilment recuperable i accessible. Per a ell, els llibres (i la informació que contenen) són per fer-los servir i, per tant, la missió de la biblioteca és posar en relació qui vol saber i el que s'ha de saber: llavors, s'arriba al coneixement. Quan tothom, independentment de la seva posició social, gènere, ètnia, etc. pugui accedir al coneixement tindrà eines per conèixer el que és bo i just i la societat, per tant, millorarà i progressarà.[3]
S.R. Ranganathan va ser pioner en la democratització de l'accés a la informació, la seva teoria de la classificació (Colon Classification) i la recuperació de la informació està en la base, per exemple, de la construcció de sistemes hiptertextuals, d'esquemes terminològics, eines per representar tesaurus o ontologies, fer mapes de coneixement, etc. És un dels grans noms de la biblioteconomia del segle XX i una de les personalitats més influents en el desenvolupament de la disciplina.[3]
Comentaris
[modifica]Tot i ser formulades el 1931, les cinc lleis de la biblioteconomia de Ranganathan són plenament vigents avui en dia.[4] En els temps actuals, més que el concepte "llibre" utilitzaríem "document", i en lloc de "lector", "usuari".
Primera llei: Els llibres són per fer-se servir
[modifica]Es tracta del principi bàsic que ha de regir les biblioteques. Posa l'èmfasi en l'accés a la informació.
Segona llei: A cada lector, el seu llibre
[modifica]Tots els usuaris potencials de la biblioteca han de poder disposar de llibres (i altres documents) del seu interès, i el personal bibliotecari s'ha d'esforçar per satisfer les necessitats del conjunt d'aquests usuaris.
Tercera llei: A cada llibre, el seu lector
[modifica]El personal bibliotecari ha d'esforçar-se per donar a conèixer els llibres (i els altres documents) de les biblioteques als usuaris potencials que hi puguin estar interessats.
Quarta llei: Estalvieu temps als lectors
[modifica]Els usuaris tenen molt en compte la rapidesa en l'accés a la informació quan valoren la seva satisfacció de l'ús de les biblioteques i altres unitats d'informació.
Cinquena llei: La biblioteca és un organisme que creix
[modifica]El creixement de les biblioteques, tant en l'aspecte físic com en els serveis prestats, ha de ser continu.
Referències
[modifica]- ↑ Koehler, Wallace; Hurych, Jitka; Dole, Wanda «Ethical values of Information and Library Professionals: an expanded analysis». International information & library review, 32, no. 3-4, 2000, pàg. 485-506.
- ↑ Rubin, Richard E. Foundations of Library and Information Science. 2a ed.. Nova York: Neal-Schuman Publishers, 2000.
- ↑ 3,0 3,1 «Exposició virtual: S.R. Ranganathan 1892-1972. La felicitat del prestatge buit. | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB». [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ Connaway, Lynn Silipigni; Faniel, Ixchel M. Reordering Ranganathan: shifting user behaviors, shifting priorities.. Dublin, OH: OCLC Research, 2014, p. iv, 128 p.. ISBN 978-1-55653-473-7.
Bibliografia
[modifica]- Ranganathan, Siyari Ramamrita. The five laws of library science. Madras: The Madras Library Association, 1931, p. xxxii, 458.