Cine Ducal
Cine Ducal | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Sala de cinema | |||
Construcció | 22 setembre 1956 | |||
Data de dissolució o abolició | 1r desembre 1985 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Camp de l'Arpa del Clot (Barcelonès) | |||
| ||||
El local on es trobava el Cine Ducal, al número 30 del carrer de Besalú de Barcelona, ocupava el mateix lloc on hi havia hagut, durant els anys anteriors a la Guerra Civil, l'Ateneu Obrer Martinenc. En acabant el conflicte, fou primer un local de la Falange i després un gimnàs de boxa.
Com a sala de projecció cinematogràfica, s'inaugurà el 22 de setembre de 1956 amb una sessió doble de Teodora, imperatrice di Bisanzio i de Tempi nostri. Comptà amb un total de 700 localitats a l'amfiteatre, tot i que més endavant les va veure reduïdes a només 200 en la seva darrera època com a cinema per a adults.
Durant la major part de la seva història funcionà com a cinema de barri amb sessió doble de reestrena i tingué força acceptació entre els veïns del barri. Arribats als anys 80, amb la crisi generalitzada del sector, es reconvertí en sala X amb l'estrena el 16 de juliol de 1984 de El sexo ardiente. Tancà les portes de forma definitiva l'1 de desembre de 1985.[1]
Referències
[modifica]- ↑ MUNSÓ CABÚS, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Proa, 1995.