Cinema Apolo (Manresa)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de cinema  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manresa (Bages) | |||
| ||||
El Cinema Apolo fou un cinema de Manresa situat al carrer del Bonsuccés, 1.[1]
En un primer moment anomenat Salón Apolo, es va instal·lar al petit teatre i sala de ball de la Cooperativa Obrera Manresana i es va inaugurar el 30 d'agost de 1925, durant la Festa Major, amb l'obra “La reina jove” d'Àngel Guimerà.[2]
Després de la guerra, l'empresari Lluís Rovira i Pujol hi va obrir un nou teatre. Es va inaugurar el 2 de febrer del 1941 amb l'actuació de l'actor Enric Borràs protagonitzant l'obra “El Abuelo” de Benito Perez Galdós. La famosa actriu i dobladora Mª Matilde Almendros hi va actuar en nombroses ocasions i, el 22 de setembre de 1943, se li va fer un homenatge.[3]
El 1946, Lluís Rovira el va convertir en cinema, però el caràcter autònom i independent de la sala va desaparèixer aviat quan va passar a mans de la família Padró, propietaris de la majoria dels teatres i cinemes de Manresa.[1]
El 14 de setembre del 1958, un incendi va cremar bona part de l'edifici. A partir d'aquell moment, l'empresa Cabot (coneguda més tard amb el nom d'Espectacles Padró Cabot SL) es va fer càrrec del cinema.[4]
A la dècada dels setanta del segle xx, va funcionar com a sala d'art i assaig. Va ser el cinema on es va projectar durant dues setmanes la pel·lícula “Helga. El milagro de la vida”(1969), amb llargues cues al carrer. A partir d'aquell moment, va ser relegada a les sales d'art i assaig, no apte per a menors, i va despertar un fort morbo en un públic àvid de sensacions fortes que exhaurien les entrades. Com en altres sales, hi havia una ambulància a prop del cinema, en prevenció d'atendre públic aprensiu davant la visualització d'un part. En els últims anys de funcionament s'hi van projectar pel·lícules X.[4]
El cinema va deixar de funcionar l'any 1987.[1]
A principis dels anys noranta del segle xx, es va enderrocar una part de l'edifici i s'hi van fer habitatges i locals comercials, en activitat actualment.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plans, Josep Camprubí i «Teatres manresans». Dovella, 15-01-1998, pàg. 23–30. ISSN: 2385-3417.
- ↑ «Actes de la Festa Major». Pla de Bages núm, 1762, 29-08-1925, pàg. 4.
- ↑ SAEZ, G; SOLER, JM.; BALLÚS, G. El patrimoni festiu de Manresa, 2010, p. 46, 47, 60 i 66. ISBN 978-84-92811-18-2.
- ↑ 4,0 4,1 XICOTA, J. Manresa, ciutat pionera del Setè Art. Manresa: Manresa a cop d'ull, desembre, 2013.