Cipriano Cassamá
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys)Bula (Guinea Bissau) | ||
| President de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau | |||
| 16 juny 2014 – 27 juliol 2023 ← Manuel Serifo Nhamadjo – Domingos Simões Pereira → | |||
 Ministre de l'interior Guinea Bissau | |||
| agost 2008 – gener 2009 | |||
| Membre de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd | ||
Cipriano Cassamá (Bula, 1959) és un polític en Guinea Bissau i un membre de la Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Va ser Ministre de l'Interior des d'agost de 2008[1] a gener de 2009.
Vida i Carrera
[modifica]Originari de Bula, es va unir al PAIGC en 1973 i estudià agronomia a Algèria en 1985. En 1990 fou nomenat Director general de Boscos i Cacera del Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural, i en 1994 Secretari d'Estat de Turisme, Ambient ei Artesanat en el govern liderat per Manuel Saturnino da Costa.[2] Fou nomenat conseller i portaveu del president Nino Vieira durant la guerra civil de Guinea Bissau de 1998-1999.[3][4] Després que el primer ministre Francisco Fadul comparés Vieira amb Antonio de Oliveira Salazar durant una visita a Portugal el 19 d'abril de 1999, Cassamá criticà Fadul per l'ús de "llenguatge agressiu deliberadament ofensiu".[3] Després de la guerra civil, en què va ser expulsat Vieira, Cassamá va ser detingut juntament amb Conduto de Pina a principis de febrer de 2000 presumptament per incitar a la guerra i donar suport a l'ocupació estrangera.[5] Més tard va ser acusat de malversació de fons, juntament amb altres que havien servit Vieira, però va ser absolt pel Tribunal regional de Bissau a principis de juny de 2003.[6] Posteriorment va exercir com a President del Grup Parlamentari del PAIGC. Encara que el PAIGC va repudiar Vieira, Cassamá estava entre els que va donar la benvinguda de nou a Vieira quan va tornar a Bissau de l'exili el 7 d'abril de 2005.[7]
El 17 de març de 2008 Cassamá va presentar la seva candidatura per ocupar el càrrec de president del PAIGC en el pròxim congrés del partit, dient que podria renovar-lo i unificar-lo.[8] Va ser considerat un dissident dins del partit. Al VII Congrés Ordinari del PAIGC, que es va celebrar a Gabú,[9] Carlos Gomes Júnior fou reelegit com a president del PAIGC entre l'1 i el 2 de juliol de 2008;[10] Cassamá en fou candidat, però només va rebre 61 vots, quedant quart.[11]
Cassamá va ser designat com a Ministre de l'Interior el 9 d'agost de 2008, en el govern del primer ministre Carlos Correia.[1][12][13] El seu nomenament com a ministre de l'Interior es considerà particularment important a causa de la responsabilitat del ministeri en el maneig de les eleccions legislatives de novembre de 2008.[1] En aquestes eleccions el PAIGC va obtenir una majoria de 67 de 100 seients a l'Assemblea Nacional Popular, i Cassamá va ser elegit diputat com a candidat del PAIGC en la 10a circumscripció, Safim e Prabis.[14]
Arran d'un presumpte atac d'"elements de la guàrdia presidencial" contra el cap de les Forces Armades, el general Batista Tagme Na Waie el 4 de gener de 2009, Tagme Na Wai va acusar Cassamá d'ordenar l'atac. Un portaveu de la guàrdia presidencial va dir que havia estat un tret accidental de rifle i que no s'havia produït intent d'assassinat.[15] Cassamá no va ser incloure al govern del PAIGC nomenat el 7 de gener de 2009; Lúcio Soares va ser designat per reemplaçar-lo com a ministre de l'Interior.[16]
Després de les eleccions generals de Guinea Bissau de 2014 fou elegit President de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau.[17]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 "Guine-Bissau: Novo PM divulga lista completa do seu Governo" Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine., Lusa, August 9, 2008 (portuguès)
- ↑ «Biografia de Cipriano Cassamá». Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 24 agost 2016].
- ↑ 3,0 3,1 "Guinea-Bissau: Fadul in Italy", IRIN, 23 d'abril 2008.
- ↑ "Bissau official says premier-designate lied about shelling", Portuguese TV (nl.newsbank.com), 2 de febrer 1999.
- ↑ "Two associates of ousted Guinea Bissau president arrested", RTP Internacional TV, Lisbon (nl.newsbank.com), 2 de febrer 2000.
- ↑ "Guinea-Bissau: Court acquits eight ex-governors, others charged with fraud", RDP Africa web site (nl.newsbank.com), 5 de juny de 2003.
- ↑ "Nino Vieira returns from exile to a hero's welcome", IRIN, 7 d'abril de 2005.
- ↑ "Guiné-Bissau: Cipriano Cassamá, antigo líder parlamentar do PAIGC, apresenta candidatura à liderança do partido" Arxivat 2018-09-29 a Wayback Machine., Inforpress, March 17, 2008 (portuguès)
- ↑ "7ème congrès du PAIGC à 200 km à l'est de Bissau"[Enllaç no actiu], African Press Agency, 26 de juny de 2008 (francès)
- ↑ "L'ancien Premier ministre bissau guinéen Carlos Gomis, réélu président du PAIGC" Arxivat 2009-08-04 at Archive.is, African Press Agency, 2 de juliol 2008 (francès)
- ↑ "PAIGC/Congresso: Candidatura de Malam Bacai Sanhá ainda não reconheceu resultados e admite irregularidades na contagem dos votos" Arxivat 2018-06-17 a Wayback Machine., Lusa, July 2, 2008 (portuguès)
- ↑ "Guinea-Bissau gets 21 new cabinet ministers" Arxivat 2008-12-01 at Archive.is, African Press Agency, 10 d'agost de 2008.
- ↑ "Novo primeiro-ministro bissau-guineense forma Governo", Panapress, 9 d'agost 2008 (portuguès)
- ↑ Litos Sanca, "RESULTADOS DEFINITIVOS E LISTA NOMINAL DOS DEPUTADOS DAS ELEIÇÕES LEGISLATIVAS DE 2008" Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine., Agência Bissau, November 27, 2008 (portuguès)
- ↑ "Guinea-Bissau army chief: interior minister behind shooting incident", Xinhua, 8 de gener de 2009.
- ↑ "Novo governo na Guiné-Bissau", Panapress, 8 de gener de 2009 (portuguès)
- ↑ Ex-ministro Cipriano Cassamá eleito presidente do Parlamento guineense