Vés al contingut

Cips de Melqart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Cips de Melqart o Cippi de Melqart és el nom de dos cips de marbre fenici, desenterrats a Malta en circumstàncies imprecises, i datats del s. II aC. Se consideren ofrenes votives al déu Melqart, inscrites en dos idiomes, grec antic i fenici, i en els dos patrons corresponents, l'alfabet grec i el fenici. Es trobaren a finals del s. XVII, i la identificació de la seua inscripció en una carta datada del 1694 els convertí en la primera escriptura fenícia a ser identificada i publicada en temps moderns.[3] A causa que presenten essencialment el mateix text —amb algunes diferències poc importants—, el cip proporcionà la clau per a la comprensió moderna de l'idioma fenici. El 1764, l'erudit francés Jean-Jacques Barthélémy utilitzà aquesta inscripció bilingüe per a identificar 18 de les 22 lletres de l'alfabet fenici, i començar a desxifrar l'idioma desconegut. Lehmann, però, informa que n'hi ha 17.[1][n. 1][2][n. 2]

La tradició que els cips es trobaren a Marsaxlokk prové únicament de la seua dedicació a Hèracles, —el déu fenici Melqart s'associa al déu grec Hèracles per Interpretatio graeca- les restes del temple a Malta del qual s'havien identificat al pujol Tas-Silġ.[n. 3][3] El Gran Mestre de l'Orde dels Cavallers Hospitalaris, fra Emmanuel de Rohan-Polduc, portà un dels cips a Lluís XVI el 1782,[4] que es troba actualment al Museu del Louvre a París, mentre que l'altre és al Museu Nacional d'Arqueologia a La Valletta, Malta.

Descripció i història

[modifica]

La importància dels cips per a l'arqueologia maltesa és inestimable.[3] Internacionalment, exerciren un paper important en el desxiframent i estudi de la llengua fenícia als s. XVIII i XIX.[3][5] Fou tal la seua importància per a la filologia fenícia i púnica, que les inscripcions als cips es conegueren com a Inscriptio melitensis primera bilinguis (en llatí per a la primera inscripció bilingüe maltesa) o Melitensis primera (primer maltés).[6]

El cip[7] és un terme usat per a descriure una columna petita, que de vegades es trenca. Els cips serveixen com a fites, monuments funeraris, marcadors o ofrenes votives.[8] Els primers en tenien forma cúbica i estaven tallats en gres. A finals del s. V ae es convertiren en esteles delicades a dues aigües, en la cultura hel·lenística.[9] El cip de marbre maltès té uns 96,52 cm d'alçada al punt més alt, i es trenca en la part superior.[10] El cip del Louvre té ara 1,05 m d'alt al punt més alt, 0,34 m d'ample i 0,31 m d'espessor. «La seua forma és lleugera i graciosament executada... amb una... inscripció grega sobre el pedestal, [i] una obra mestra de l'epigrafia fenícia.» Estan tallats en marbre blanc, una pedra que no es troba normalment a Malta; segurament aquestes obres foren importades.[10][3] Les inscripcions, però, pogueren ser gravades a Malta amb el nom dels dos patrocinadors, Abdosir i Osirxamar. Si observem els noms de la inscripció principal, els patrons eren d'origen tiri. L'afegit d'una sinopsi de la dedicació en grec, amb els noms dels oferents i de Melqart en les seues versions hel·lenitzades, confirma l'existència i la influència de la cultura hel·lenística.[3] A més, mentre que Malta havia estat colonitzada pels fenicis des del s. VIII ae, al s. II ae era sota ocupació romana.[11] L'ús de l'escriptura fenícia també confirma la supervivència de la cultura i la religió fenícia a Malta.[n. 4]

Tot i que no és rar que els cips tinguen dedicatòries, els de Melqart tenen una construcció inusual, ja que tenen dues parts: la base, o pedestal, és un bloc rectangular amb motllures a la part superior i inferior.[12] Les inscripcions en grec i fenici en són al front, tres línies en grec i quatre en fenici i mostren una lleu incisió. Els pedestals sostenen pilars que s'interpreten com canelobres, les parts inferiors dels quals són decorades amb un relleu poc profund de fulles d'acant. Les diferències cal·ligràfiques al text incís, la posició variable de les paraules i les diferències en la fondària del relleu i les motllures impliquen que els dos cips són ofrenes separades que porten la mateixa inscripció perquè els patrocinadors eren germans.[n. 5][13]

Quan la inscripció grega s'edità en el tercer volum del Corpus Inscriptionum Graecarum al 1853, els cippi foren descrits com descoberts al poble costaner de Marsaxlokk.[14] Abans, aquesta procedència no l'havia proposat ningú, i un segle després la declaració fou desacreditada.[15] L'atribució a Tas-Silġ aparentment s'aconseguí per inferència, perquè es creia que els canelobres, amb certa versemblança, s'havien deixat dins el temple d'Hèracles.[3][n. 6][16]

Inscripcions als cips

[modifica]

El del Louvre conté quatre línies en alfabet fenici seguides de tres línies en alfabet antic grec.

La inscripció en fenici (de dreta a esquerra) és aquesta:

𐤋𐤀𐤃𐤍𐤍𐤋𐤌𐤋𐤒𐤓𐤕𐤁𐤏𐤋𐤑𐤓𐤀𐤔𐤍𐤃𐤓
𐤏𐤁𐤃[𐤊]𐤏𐤁𐤃𐤀𐤔𐤓𐤅𐤀𐤇𐤉𐤀𐤎𐤓𐤔𐤌𐤓
𐤔𐤍𐤁𐤍𐤀𐤎𐤓𐤔𐤌𐤓𐤁𐤍𐤏𐤁𐤃𐤀𐤔𐤓𐤊𐤔𐤌𐤏
𐤒𐤋𐤌𐤉𐤁𐤓𐤊𐤌

La inscripció grega és així:

ΔΙΟΝΥΣΙΟΣΚΑΙΣΑΡΑΠΙΩΝΟΙ
ΣΑΡΑΠΙΩΝΟΣΤΥΡΙΟΙ
ΗΡΑΚΛΕΙΑΡΧΗΓΕΤΕΙ[13]

Descobriment i publicació

[modifica]
Còpia del cip fenici al Ministeri d'Afers exteriors de Malta

Identificació inicial

[modifica]

El 1694, un canonge maltés, Ignazio di Costanzo, fou el primer a informar d'una inscripció als cips, que creia que era en llengua fenícia.[17] Aquesta identificació es basava que «els fenicis» eren considerats els antics habitants de Malta pels escriptors grecs Tucídides i Diodor de Sicília.[n. 7][17] Costanzo veié aquestes inscripcions, que formaven part de dos cips votius quasi idèntics a l'entrada de Vil·la Abela a Marsa, la casa del cèlebre historiador maltés, Gian Franġisk Abela.[3] Di Costanzo reconegué immediatament les inscripcions gregues, i pensà que les altres parts estaven escrites en fenici.[n. 8][18][n. 9][17] L'historiador maltés Ciantar, però, afirmà que els cips es descobriren al 1732, i situà el descobriment en la vil·la d'Abela, que s'havia convertit en un museu confiat als jesuïtes.[n. 10][19][20] La contradicció en les dates del descobriment crea confusió, donada la carta de Di Costanzo de 1694.[3]

Ignazio Paterno, príncep de Biscari, relatà una altra història sobre el seu descobriment. Paterno descrigué com s'emmagatzemaren dos canelobres a la Biblioteca, després d'haver estat trobats a l'illa de Gozo.[21] Paterno atribueix el descobriment al pare Anton Maria Lupi, que havia trobat els dos cippi amb les inscripcions fenícies abandonades en una vil·la pertanyent a l'Orde dels jesuïtes a Gozo, vinculant-les amb el cip esmentat per Ciantar.[21]

Unes còpies de les inscripcions, fetes per Giovanni Uvit al 1687, s'enviaren a Verona a un historiador d'art, poeta i comandant dels Cavallers de l'orde Hospitalari, Bartolomeo dal Pozzo.[17] Aquestes ess donaren a un altre col·leccionista veronés d'art noble, Francesco Sparaviero, que escrigué una traducció de la secció grega.[17]

El 1753, Guyot de Marne, també cavaller comandant de l'Orde de Malta, edità el text novament en un diari italià, el Saggi di dissertazioni accademiche de l'Acadèmia Etrusca de Cortona, però no formulà la hipòtesi d'una traducció.[22] El primer intent n'arribà al 1741, per l'erudit francés Michel Fourmont, que havia publicat les seues suposicions en la mateixa revista.[1] Cap, però no en conduí a una traducció útil.[23]

Desxifrar la inscripció fenícia

[modifica]

El text fenici més curt fou transcrit i traduït després de més de vint anys de la publicació de Fourmont, per l'abat Jean-Jacques Barthélemy, i publicà la seua obra el 1764.[24]

Identificà correctament 16 de les 17 lletres diferents representades al text, però confongué Shin i He.[1] Barthélémy començà la traducció del text llegint la primera paraula «l'dnn» com «per al nostre senyor».[24] La hipòtesi que Hèracles corresponia a Melqart, Senyor de Tir, feu que Barthélemy assenyalara més lletres, mentre que els noms dels patrocinadors, fills del mateix pare en el text grec, permeteren la inducció cap enrere del nom del pare en el text fenici.

El text fenici, ja traduït, diu: Al nostre senyor Melqart, Senyor de Tir, dedicat pel seu servidor Abd'Osir i el seu germà Osirhamar / tots dos fills d'Osirhamar, fill d'Abd'Osir, perquè ha sentit / la seua veu, que els beneïsca.

La taula paleogràfica publicada per Barthélémy mancava de les lletres Tet i Pe.[3] L'estudi de la inscripció fenícia al pedestal del cip del Louvre pot considerar-se com el veritable fonament dels estudis fenicis i púnics, en un moment en què els fenicis i la seua civilització eren coneguts sols pels texts grecs o bíblics.[1]

Treball posterior

[modifica]
Inscripció en fenici i grec, d'un llibre imprés el 1772 per Francisco Pérez Bayer

El treball del cip se centrà en una comprensió més completa de la gramàtica fenícia, així com en les implicacions del descobriment de texts fenicis a Malta. Johann Joachim Bellermann creia que l'idioma maltés era un descendent llunyà del púnic.[25] Açò fou refutat per Wilhelm Gesenius, que, com Abela abans que ell, sostingué que el maltés és un dialecte de l'àrab.[3] Altres estudis sobre el text de Melitensis prima continuaren amb els avanços en l'estudi de la gramàtica fenícia, comparant els espècimens púnics amb els texts hebreus.[1] El 1772, Francisco Pérez Bayer publicà un llibre que detalla els intents previs d'entendre el text, i hi donà la seua interpretació i traducció.[26]

El 1782, Emmanuel de Rohan-Polduc, Gran Mestre de l'Orde de Malta, dugué un cip a Lluís XVI.[27] Fou col·locat en l'Académie des Inscriptions et des Belles Lettres, i després traslladat a la Biblioteca Mazarino entre 1792 i 1796. El 1864, l'orientalista Silvestre de Sacy suggerí que se'n traslladara al Louvre.

Ús idiomàtic i impacte cultural

[modifica]

El terme «pedra Rosetta de Malta» s'ha utilitzat per representar la funció dels cips per desxifrar l'alfabet i l'idioma fenicis.[5][28] Els cips esdevingueren una icona de Malta.[29] La seua imatge ha aparegut en els segells postals locals, i els models fets a mà dels objectes s'han ofert com a regals als dignataris visitants.[30][31]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Poc després, a finals del s. XVII, l'esmentat Ignazio di Costanzo fou el primer a informar d'una inscripció fenícia i reconéixer els caràcters fenicis... I així com la inscripció Melitensis prima tingué un paper destacat com la primera inscripció fenícia publicada... i continuà sent la inscripció número u en Monumenta (figura 8), ara ha esdevingut l'espècimen de l'autèntica escriptura fenícia per excel·lència... La inscripció Melitensis prima, de Marsa Scirocco (Marsaxlokk), tingué la prominència com a punt de referència paleogràfic per al patró suposat, o més aviat deduït, «clàssic» fenici («echtphönikische»).
  2. ↑ La font de Lehmann sembla més creïble; cita la falta de procedència del mil·liari, mentre que la col·lecció del Louvre afirma que es trobà a Marsaxlokk.
  3. ↑ Corpus Inscriptionum Græcarum vol. 3, no. 5733, 680‒681 -Ambo simul monumenta sunt reperta inter rudera, etiam nunc exstantia, portus hodie Marsa Scirocco, olim Ἡρακλέουϛ λιµήν, appellati".
  4. ↑ ...en plein période dite 'punicò-romaine' (II siècle av. J.-C.), des Maltais restent Phéniciens, attachés à la religion et à la culture phéniciennes.
  5. ↑ ...deux monuments distincts, chacun étant l'oeuvre d'un artisan et d'un scribe différents."
  6. ↑ En griego: Μελίτη νῆσος ἐν ᾗ ... καὶ Ἡρακλέους ἱερόν. The island of Malta on which is ... and the temple of Heracles.
  7. ↑ Crec que ha sigut com a làmina, un amulet supersticiós col·locat prop d'aquell cadàver, existint-hi poc menys de tres mil anys, i d'aquells signes de caràcters col·locats al final de la primera línia, vists en ell, jutjats per mi, són els fenicis; es reconeix que fou aquest fènix de caràcter fenici, amb un naixement durant més segles dominent aquesta illa, segons afirma Tucídides... I Diodor de Sicília, parlant de les colònies de Fenícia, i comentant aquest text de Tucídides, escrigué...
  8. ↑ La vil·la fou derrocada pel govern colonial britànic per construir-hi una central elèctrica.
  9. ↑ Dos inscripciones esculidas con caracteres griego y fenicio, a mi entender'.
  10. ↑ L'any 1732, com a rector d'aquest col·legi de pares jesuïtes, el pare Ignazio Bonanno cavà part d'una avinguda del jardí, on es troba el casino esmentat abans, propietat d'Abela, que escrigué l'any 1647: fer una escala; i ací es trobaren les dues pedres dels fenicis i es marcaren els caràcters grecs; que per P. Louis Duquait francés de l'obra, es col·locaren en la mateixa avinguda d'ornamentació. Després d'un temps, en foren trets (com en fou retirat el cap de la bella estàtua d'Hèrcules, que fou venuda pel cap de sant Josep, i després es recuperaren i s'aplegaren al seu lloc) i es dugueren a l'habitació contigua al gabinet o al Museu Abela.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lehmann, 2013, p. 210 y 257.
  2. ↑ Departament d'Antiguitats del Pròxim Orient: Llevant. Museu del Louvre (ed.). «Cippus from Malta» (en anglés). Consultat el 12 de febrer de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 [Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Phoenician and Punic remains in Malta». Independent.com. [Consulta: 13 febrer 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 Castillo, D. The Maltese Cross: A Strategic History of Malta. Westport, Connecticut: Praeger Security International, 2006, p. 18 (Contributions in Military Studies). ISBN 0313323291. 
  6. ↑ Wilhelm Gesenius. Scripturae linguaeque Phoeniciae. Monumenta quotquot supersunt (en latín). Pars prima. Leipzig: Fr. Chr. Guil. Vogelius, 1837, p. 95. 
  7. ↑ «| TERMCAT». [Consulta: 4 maig 2021].
  8. ↑ Markoe, Glenn. Phoenicians. University of California Press, 2000, p. 135 (Peoples of the Past). ISBN 0520226135. 
  9. ↑ Markoe, Glenn. Phoenicians. University of California Press, 2000, p. 167 (Peoples of the Past). ISBN 0520226135. 
  10. ↑ 10,0 10,1 «The Illustrated Catalogue of the Industry of All Nations». The Art Journal. Virtue, 2, 1853, pàg. 224.
  11. ↑ Ring, Trudy; Salkin; La Boda. Southern Europe. III. Chicago: Fitzroy Dearborn, 1995, p. 413 (International Dictionary of Historic Places). ISBN 1884964052. 
  12. ↑ Amadasi Guzzo, Maria Giulia. Borbone. Loquentes linguis. Linguistic and oriental studies in honour of Fabrizio A. Pennacchietti (en italià). Otto Harrassowitz Verlag, 2006, p. 15. ISBN 3447054840. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Sznycer, Maurice «Antiquités et épigraphie nord-sémitiques» (en francés). École pratique des hautes études 4e section: Sciences historiques et philologiques. Annuaire 1974–1975, 1975, pàg. 191–208.
  14. ↑ Böckh, A. Corpus Inscriptionum Graecarum, 681, 5753. III, 1853. 
  15. ↑ Borġ, V. Tradizioni e documenti storici. Missione, 1963, pàgs. 41–51. 
  16. ↑ Claudius Ptolemy. «Book IV, Chapter 3 §37 [sic, recte §47]». A: Nobbe. Claudii Ptolemaei. I. Tauchnitz publishers, 1843, p. 246. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Bulifon, Antonio. Lettere memorabili, istoriche, politiche, ed erudite Scritte, [… Raccolta Quarta (IV)]. Nápoles: Bulifon, 1698, p. 117–132.  Also at [1].
  18. ↑ Grima, Noel (2 de maig de 2016). The historical antecedents of the Marsa Power Station. The Malta Independent. Fechaacceso. 13 de febrer de 2018.
  19. ↑ Ciantar, G.A.. Dissertazione. Malta: NLM Biblioteca, p. Ms 166, ff. 25–26r. 
  20. ↑ Ciantar, G.A.; Abela. Malta illustrata... accresciuta dal Cte G.A. Ciantar. Malta: Mallia, 1772, p. 460–462. 
  21. ↑ 21,0 21,1 Paterno, Principe di Biscari, Ignazio. Viaggio per tutte le antichita della Sicilia (en italià). Napoli: Simoni, 1781, pàgs. 111–112. 
  22. ↑ Marne, Guyot. Dissertazione II del Commendatore F. Giuseppe Claudio Guyot de Marne […] sopra un'inscrizione punica, e greca: Saggi di dissertazioni accademiche pubblicamente lette nella nobile accademia etrusca dell'antichissima città di Cortona. Roma: Tommaso / Pagliarini, 1735, p. 24–34. 
  23. ↑ Fourmont, Michele. Dissertazione III […] Sopra una Iscrizione Fenicia trovata a Malta, in: Saggi di dissertazioni accademiche pubblicamente lette nella nobile accademia etrusca dell'antichissima città di Cortona.. Roma: Tommaso / Pagliarini, 1741, p. 88–110. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Barthélemy, Jean-Jacques, Abbé «Réflexions sur quelques monuments Phéniciens, et sur les alphabets qui en résultent». Mémoires de littérature, tirés des registres de l'Académie royale des inscriptions et belles-lettres. Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 30, 1764, pàg. 405–427, pl. i–iv.
  25. ↑ Bellermann, Johann Joachim. Phoeniciæ linguæ vestigiorum in Melitensi specimen. Berlín: Dieterici, 1809. 
  26. ↑ Pérez Bayer, F. Del alfabeto y lengua de los Fenices, y de sus colonias. Joachin Ibarra, 1772. 
  27. ↑ «Treasures of Malta». Fondazzjoni Patrimonju Malti [Maltese Heritage Foundation]. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 16 febrer 2014].
  28. ↑ Rix, Juliet. Malta and Gozo, 2010, p. 123. ISBN 1841623121. 
  29. ↑ «Heritage Malta joins in with Lejliet Lapsi Notte Gozitana». Gozo News, 13-05-2010. [Consulta: 13 febrer 2018].
  30. ↑ «MaltaPost Philately». MaltaPost. [Consulta: 16 febrer 2014].
  31. ↑ .

Bibliografia

[modifica]
  • Lehmann, Reinhard G. Wilhelm Gesenius y el ascenso de la filología fenicia (PDF) Beihefte zur Zeitschrift für die alttestamentliche Wissenschaft. Universidad de Mainz: Walter de Gruyter GmbH., 2013. ISBN 978-3-11-026612-2. 
  • Abela, Gian Franġisk. Della Descrittione di Malta, 1647. 
  • Axiaq, M.A.. Relazione della nuova e grandissima devotione introdotta nella S. Grotta di S. Paolo nell'Isola di Malta, 1610. 
  • Bosio, Giacomo. Historia della Sacra Religione et Illustrissima Militia di San Giovanni Gierosolimitano, di nuovo ristampata e dal medesimo autore ampliata et illustrata. 2a edició, 1684. 
  • Culican, William. Ebied. Oriental Studies. Leiden, The Netherlands: E. J. Brill, 1980 (Leeds University Oriental Society - Near Eastern Researches II). ISBN 90 04 05966 0. 
  • Lewis, Harrison Adolphus. Ancient Malta - A Study of its Antiquities. Gerrards Cross, Buckinghamshire: Colin Smythe, 1977. 
  • Sagona, Claudia; Vella Gregory; Bugeja. Punic Antiquities of Malta and Other Ancient Artefacts Held in Ecclesiastic and Private Collections. Belgium: Peeters Publishers, 2006 (Ancient Near Eastern Studies). 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cips_de_Melqart&oldid=34110619»