Circuit urbà
Un circuit urbà, anomenat street circuit ("circuit de carrer") en anglès, és un circuit de curses format per carreteres, avingudes i carrers de ciutats. Sovint, s'inclouen dins aquesta categoria els circuits temporals que fan servir carreteres públiques interurbanes o pistes d'aeroports, també anomenats semipermanents. De vegades, un circuit urbà pot combinar diverses d'aquestes infraestructures.[1] Elements com ara el pàdoc, boxs, tanques i tribunes s'acostumen a instal·lar temporalment i es retiren poc després d'acabar la cursa, però darrerament els boxs, garatges, zones de control de cursa i tribunes principals s'instal·len de vegades de forma permanent al seu emplaçament.
Com que la superfície de la pista s'ha planificat originalment per a velocitats normals, els pilots d'automobilisme o de motociclisme que hi corren troben sovint que els circuits urbans són massa accidentats i mancats d'adherència. Les escapatòries poden ser inexistents, la qual cosa fa que els errors de conducció surtin més cars que en circuits construïts específicament amb escapatòries més àmplies.[2] Les curses en circuits urbans s'anomenen també en anglès legal street racing ("curses de carrer legals") per tal de diferenciar-les de les curses il·legals, que es corren sense el permís de les autoritats.
De vegades, els governs locals donen suport a les curses que se celebren als circuits urbans per promoure el turisme. En alguns casos, alguns segments curts o carreteres de connexió del circuit es construeixen expressament per a l'equipament i es mantenen al seu lloc durant tot l'any, sense ser, però, emprats pel trànsit públic.
Un dels circuits urbans més antics i coneguts és el de Montecarlo, al Principat de Mònaco, seu des de 1929 del Gran Premi de Fórmula 1 del mateix nom.[3][4] Pel que fa a les curses de motociclisme, el més cèlebre és el Mountain Course de l'Illa de Man, on se celebra des del 1907 el Tourist Trophy (TT).[5] Algunes ciutats van arribar a tenir més d'un circuit urbà al llarg de la història, com ara Las Vegas, amb els desapareguts circuits de Caesars Palace[3] i Las Vegas Strip o Barcelona, amb els de Pedralbes[6] i Montjuïc.[3][7]
Entre els nombrosos circuits urbans que es van fer servir en el passat per a Grans Premis de Fórmula 1 i de motociclisme hi ha els d'Opatija, Imatra, Adelaida, Detroit i, més recentment, els de València,[8] Bakú i Singapur.[9] Fora dels Grans Premis, destaca el circuit de la Sarthe, seu de les 24 Hores de Le Mans, i altres com ara els de Birmingham, Macau i el de les Madonie,[3] seu de la Targa Florio, la cursa de resistència més antiga del món.
Referències
[modifica]- ↑ Losada, Carlos. «Carreras de motos en circuitos urbanos, una especie en extinción» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 26-10-2021. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ de la Torre, Juan Pedro. «Los circuitos urbanos, aquella columna vertebral de la velocidad española» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 15-02-2021. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «I 10 migliori circuiti cittadini al mondo» (en italià). .pirelli.com, 06-12-2017.
- ↑ «GP di Monaco: le caratteristiche del circuito» (en italià). quotidiano.net, 04-06-2022.
- ↑ Escudero, Sergi. «Quan Granollers va ser Mònaco». somgranollers.cat, 15-06-2018. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ «Circuit de Pedralbes». Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ «Circuit de Montjuïc». Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ «Circuit Urbà de València». Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ Martín, Marcos. «Circuitos urbanos en la historia de la Fórmula 1» (en castellà). bet365.es, 24-01-2024. [Consulta: 15 novembre 2024].
Vegeu també
[modifica]