Vés al contingut

Ciril Bofill

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCiril Bofill
Biografia
Naixement1577 Modifica el valor a Wikidata
vall de Santa Creu (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1630 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Universitat de l'Estudi General Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócatedràtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Frares Menors Caputxins Modifica el valor a Wikidata


Ciril Bofill (Vall de Santa Creu, 1577[1] — Mataró, 1630[2]) fou un frare caputxí i catedràtic de retòrica a la Universitat de l'Estudi General a la ciutat de Barcelona —14 anys abans de fer-se frare.[3] Una de les seves obres essencials va ser Compendio del arte de retórica, obra publicada l'any 1619, avui molt difícil de localitzar.[4]

Diversos estudiosos el consideren l'autor del vers "Pus parla en català, Déu li'n don glòria",[5] una mena d'axioma molt repetit durant la Renaixença i en els discursos dels Jocs Florals.[6][7] El vers és la frase conclusiva del primer dels tres sonets que va dedicar anònimament a Jeroni Pujades en ocasió de publicar el primer volum de la seva Crònica universal (1609), promocionat a partir d'una captura a la gramàtica de Josep Pau Ballot.[8][9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Palau i Dulcet, Antoni. Manual del librero hispano-americano: inventario bibliográfico de la producción científica y literaria de España y de la América Latina desde la invención de la imprenta hasta nuestros dias… XIX. Barcelona: Librería Palau, 1967. p 416.
  2. ↑ Basili de Rubí. Necrologi dels frares menors caputxins de la província de Catalunya i Balears 1578-1944. Barcelona: Convent de Caputxins de Sarrià, 1945. p 16.
  3. ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar una idea de la antigua i moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836; Barcelona: Curial, 1973. p. 192. Cruz, a enciclopèdia Espasa, vol. 16, p. 641.
  4. ↑ Palau, ib
  5. ↑ Maduell, Àlvar. L’autor del vers ‘Pus parla en català…’ Sant Quirze del Vallès: Maduixer 24, 2018. (Ressenya: Valentí Serra de Manresa. Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques. Vol 91, 2018. p. 335. [referència a “Dialnet”, 2019].)
  6. ↑ Ghanime, Albert. Joan Cortada: Catalunya i els catalans al segle XIX. Montserrat: 1995. p. 212.
  7. ↑ Miracle, Josep. La restauració dels Jocs Florals. Barcelona: 1960. p. 85
  8. ↑ Solà, Joan. A l'entorn de la llengua. Barcelona: 1977. p. 254-263.
  9. ↑ Rubió, Jordi. Història de la literatura catalana, III. Montserrat: 1986. p. 266.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciril_Bofill&oldid=30475893»