Cirilo Villaverde

Cirilo Villaverde

Biografia
Naixement	28 octubre 1812 Pinar del Río (Cuba)
Mort	24 octubre 1894 (81 anys) Nova York
Activitat
Ocupació	Novelista

Cirilo Villaverde de la Paz (Pinar del Río (Cuba), 28 d'octubre, 1812 - Nova York, 23 d'octubre, 1894), va ser un poeta cubà, novel·lista, periodista i lluitador per la llibertat. És conegut sobretot per Cecilia Valdés, una novel·la sobre classes i races a la Cuba colonial.

El 1812 es va traslladar a l'Havana, on va estudiar llatinitat, filosofia i dret, però va exercir poc temps l'advocacia, preferint dedicar-se a la literatura i a l'ensenyament. Ja abans dels vint anys s'havia donat a conèixer avantatjosament com a escriptor, i totes les seves obres van ser acollides amb entusiasmé. Ben conegut per l'exaltació de les seves idees polítiques, doncs era un dels apòstols del separatisme, des del 1840 va començar a fer-se sospitós del Govern i, compromès en un complot el 1848, la Comissió militar el va condemnar a deu anys de presidi. El 1849 va aconseguir escapar i després de no poques penalitats va poder refugiar-se a Nova York, on va ser director en cap de La Verdad, fundando más tarde en Nueva Orleans El Independiente.

D'allà es va traslladar a Filadèlfia, on es va casar amb Emilia Casanova, ànima de la Junta cubana de senyores. Indultat el 1858, va tornar a l'Havana, on va redactar el diari d'aquest títol; però cridat a Nova York, va abandonar de nou la seva pàtria i a la gran ciutat americana va dur a terme importants empreses editorials. Va escriure una de les millors novel·les de la seva terra, Cecília Valdés novel·la de costums cubans, la primera part dels quals es va publicar a l'Havana el 1839 i va ser completada a Nova York el 1882. És més de notar la seva fina observació de la realitat, com que fou escrita en ple furor romàntic; i quan a França encara no havia aparegut Émile Zola, ni Benito Pérez Galdós a Espanya, un jove literat cubà componia una obra completament realista, en què es veu aplicat amb rigor el procediment que més de trenta anys després havia de ser norma d'una escola universal.

A més de la dita novel·la, publicà les obres següents:

• El espetón de oro (Havana, 1838);
• Excursión á la Vuelta Abajo (1838, 2ª. part, 1842/43);
• La Cruz Negra (1839);
• Teresa (1839);
• La joven de la flecha de oro (1841);
• El penitente (1841);
• El ciego y el perro (1842);
• El misionero del Caroni (1842);
• La peineta calada (1842/48);
• El Guajiro (1842);
• La tejedora de sombreros de Yarei (1843);
• Compendio geográfico de la isla de Cuba (1845);
• Comunidad de nombres y apellidos (1845);
• Dos amores (1858);
• Apuntes biográficos de E. Casanova (1874);
• Palenques de negros cimarrones (1890).

També cultivà la poesia i publicà algunes obres per a l'ensenyament.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàgs. 1582/83. (ISBN 84-239-4568-5)
• Revista Facultativa de Letras de la Habana (t. XII, pàg. 210)