Vés al contingut

Cisleitània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCisleitània
Tipusestat federat i entitat territorial administrativa desapareguda Modifica el valor a Wikidata

EpònimLeitha Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 30′ N, 16° 23′ E / 48.5°N,16.38°E / 48.5; 16.38
Estat desaparegutImperi austrohongarès Modifica el valor a Wikidata
CapitalViena Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Dades històriques
Creació 1r març 1867:  (Compromís austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució11 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
SegüentÀustria alemanya, Primera República de Txecoslovàquia i Segona República Polonesa Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuConsell Imperial , Modifica el valor a Wikidata

Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc)
Escut de les terres d'Àustria

Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria. Transleithania, és a dir el Regne d'Hongria les terres del Regne de Croàcia-Eslavònia es trobaven a l'est "més enllà" del riu Leitha.

La capital de la Cisleitània era Viena, el territori tenia 28.571.900 habitants el 1910, arribava des de Vorarlberg a l'oest al Ducat de Bucovina (actualment a Ucraïna i Romania) a l'est i també des de Bohèmia al nord al Regne de Dalmàcia (actualment part de Croàcia) al sud.

Els actuals estats d'Àustria, Txèquia i Eslovènia tenien gran part dels seus territoris dins Cisleitània.

Etimologia

[modifica]

El nom llatí de Cisleithania deriva del riu Leitha,[1] un afluent del Danubi que formava la frontera històrica entre l'Arxiducat d'Àustria i el Regne d'Hongria en la zona al sud-est de Viena, territoris que des de la perspectiva vienesa estava principalment a l'oest.

Organització

[modifica]

Cisleithania constava de 15 terres de la corona (Kronländer) que tenien representants en el Consell Imperial (Reichsrat). Les terres de la corona se centraven al voltant de l'Arxiducat d'Àustria (Erzherzogtum Österreich) no eren estats sinó províncies però concebudes com "entitats històrico-polítiques".


Àustria–Hongria:
Cisleithania (Imperi d'Àustria): 1. Bohèmia, 2. Bucovina, 3. Caríntia 4. Carniola, 5. Dalmàcia, 6. Galicia, 7. Küstenland, 8. Baixa Àustria, 9. Moràvia, 10. Salzburg, 11. Silèsia, 12. Estíria, 13. Tirol, 14. Alta Àustria, 15. Vorarlberg;
Transleithania (Regne d'Hongria): 16. Hongria pròpiament dita 17. Croàcia-Eslavònia;
Codomini Àustria-Hongria: 18. Bòsnia i Hercegovina
Terres de la Corona de Cisleitània
Land Nom en alemany Capital
1 Regne de Bohèmia Königreich Böhmen Prag (Prague)
2 Ducat de Bukovina Herzogtum Bukowina Czernowitz (Chernivtsi)
3 Ducat de Caríntia Herzogtum Kärnten Klagenfurt
4 Ducat de Carniola Herzogtum Krain Laibach (Ljubljana)
5 Regne de Dalmàcia Königreich Dalmatien Zara (Zadar)
6 Regne de Galítsia i Lodomeria Königreich Galizien und Lodomerien Lemberg (Lviv)
7 Litoral d'Àustria
Principat delment del Comtat de Gorizia i Gradisca
Trieste
Margraviat d'Ístria
Österreichisches Küstenland
Gefürstete Grafschaft Görz und Gradisca
Reichsunmittelbare Stadt Triest
Markgrafschaft Istrien
Triest (Trieste)
8 Baixa Àustria Erzherzogtum Österreich unter der Enns Wien (Viena)
9 Margraviat de Moràvia Markgrafschaft Mähren Brünn (Brno)
10 Ducat de Salzburg Herzogtum Salzburg Salzburg
11 Silèsia austríaca Herzogtum Schlesien Troppau (Opava)
12 Ducat d'Estíria Herzogtum Steiermark Graz
13 Comtat del Tirol Gefürstete Grafschaft Tirol Innsbruck
14 Alta Àustria Erzherzogtum Österreich ob der Enns Linz
15 Vorarlberg Bregenz

Referències

[modifica]
  1. «Austro-Hungarian Monarchy». The Columbia Encyclopedia. [Consulta: 23 abril 2008].

Enllaços externs

[modifica]