Cisma acacià
| Tipus | cisma en el cristianisme controvèrsia religiosa  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Acaci de Constantinoble | ||
| Interval de temps | 484 - 24 març 519 | ||
| Participant | |||
| Causa | Henòtic | ||
El cisma acacià va ser una ruptura entre les esglésies cristianes d'orient i occident, que va tenir lloc a Constantinoble el 482, durant el regnat de l'emperador Zenó, i que acabaria el 519, amb Justí I.
Es pot considerar el primer cisma entre les esglésies oriental (Constantinoble) i occidental (Roma). Va ser el resultat d'una deriva dels líders de la cristiandat oriental cap al monofisisme, i l'intent fracassat de l'emperador Zenó de conciliar les parts amb el document anomenat Henoticó, inspirat per Acaci, patriarca de Constantinoble, d'on prové el nom.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Bark, William «Theodoric vs. Boethius: Vindication and Apology». The American Historical Review, 49, 3, 4-1944, pàg. 410–426. DOI: 10.2307/1841026. ISSN: 00028762. JSTOR: 1841026 [Consulta: 14 desembre 2008].
- ↑ Francis Dvornik «Emperors, Popes, and General Councils». Dumbarton Oaks Papers, 6, 1951, pàg. 1–23. DOI: 10.2307/1291081. ISSN: 00707546. JSTOR: 1291081 [Consulta: 14 desembre 2008].
- ↑ McKim, Donald K. Westminster John Knox Press. Westminster Dictionary of Theological Terms. 1, 1996-11, p. 2. ISBN 0-664-25511-6.