Cistina
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 240,023849 Da |
| Trobat en el tàxon | ésser humà, camperol, all, Artemia salina, Cassia obtusifolia, flammulina, soia, banús fals, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Panax, Psophocarpus tetragonolobus, Thymus transcaucasicus, Verpa bohemica, Conillets, banya del sègol, Cannabis sativa, escheríchia coli, api, Beta vulgaris, Phaseolus vulgaris, xia i Bolet de greix
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆H₁₂N₂O₄S₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | N[C@@H](CSSC[C@H](N)C(O)=O)C(O)=O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Solubilitat | 0,011 g/100 g (aigua, 25 ℃) |
La cistina és un aminoàcid format per l'oxidació de dos residus químics de cisteïna que s'uneixen covalentment mitjançant un enllaç disulfur. És un compost orgànic de sofre amb la fórmula química: (SCH₂CH(NH₂)CO₂H)₂. És un sòlid que es fon a 247-249 °C. Va ser descoberta l'any 1810 per William Hyde Wollaston.[1] La cistina és un determinant significatiu de l'estructura terciària de moltes proteïnes. És parcialment responsable de la formació de la matriu del gluten en el pa. Els cabells humans contenen aproximadament un 5% de cistina en pes.[2]
Les propietats nutritives de la cistina són idèntiques a la de la cisteïna la qual és més comuna.[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cistina
- ↑ "cystine." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. 27 July 2007 www.britannica.com/eb/article-9028437/cystine
- ↑ Gortner, R. A.; W. F. Hoffman, W. F. (1941). "l-Cystine". Org. Synth.; Coll. Vol. 1: 194.
- ↑ M.A. Aslaksena, O.H. Romarheima, T. Storebakkena and A. Skrede «Evaluation of content and digestibility of disulfide bonds and free thiols in unextruded and extruded diets containing fish meal and soybean protein sources». Animal Feed Science and Technology, 128, 3–4, 28-06-2006, pàg. 320–330. DOI: 10.1016/j.anifeedsci.2005.11.008.