Cladonia fimbriata

Cladonia fimbriata

Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Lecanoromycetes
Ordre	Lecanorales
Família	Cladoniaceae
Gènere	Cladonia
Espècie	Cladonia fimbriata Fr., 1831
Nomenclatura
Basiònim	Lichen fimbriatus

Cladonia fimbriata és un liquen de la família Cladoniaceae.

Morfologia

Té un tal·lus compost i complex, i admet varies classificacions, com escuamulós, fruticulós o bé escuamulós-fruticulós. El fotobiont és una alga verda del gènere Trebouxia, que contribueix a donar una coloració verdosa a aquesta espècie. La part basal és escuamulosa, mentre la part aèria és fruticulosa i està formada per uns podecis de color gris clar fins a verdós, que assoleixen els 2-2,5 cm d'alçada. Els podecis tenen uns peduncles llargs que acaben sobtadament en forma d'un embut, que poden amidar fins a 4-5 mm d'amplada. La superfície dels podecis i l'interior dels embuts està completament coberta de soralis polsegosos. Els apotecis, poc freqüents, estan situats al marge dels podecis i són de color marronós. Les reaccions d'aquest liquen en els tests químics són: K-, C-, KC- i P+ (vermell-ataronjat). Pot ser confós amb Cladonia pyxidiata, si bé aquest darrer liquen té uns podecis més robusts y la superfície no és completament pruinosa, sinó granulosa o verrugosa. Les reaccions als tests químics també poden resultar diferents. També pot ser confosa amb Cladonia chlorophaea.

Hàbitat

Es pot trobar en sòls arenosos fins a areno-llimosos on és habitual trobar-la entre la molsa. També pot créixer sobre fusta en descomposició, en la base o les parts interiors de troncs dels arbres, o en fusta en descomposició, especialment d'alzines. Té una resistencia intermèdia a la pol·lució atmosfèrica

Distribució

Es pot trobar a tots els continents. A Europa, és present des de l'àrtic fins al mediterrani, i es considera una espècie comú a la península ibèrica.