Vés al contingut

Claper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Claper de la Marina de Llucmajor.

Un claper és un acaramullament de pedres al mig del camp resultat d'espedregar un terreny amb l'objectiu de conrear-lo. Popularment reben el mateix nom algunes construccions megalítiques que, a ulls profans, no són més que una acumulació de grans pedres, i que els pagesos han emprat per seguir-hi acumulant més pedres. D'aquest fet en resulten molts topònims, per exemple: Es Claper des Gegant, a Alaró, o Claper des Doblers, a Campanet.[1]

Alguns clapers són emprats pels pagesos per a proporcionar un refugi, un cau, als conills, i poder-los caçar durant la temporada de caça. En aquest cas es construeixen passadissos a l'interior del claper i cambres.

És fan amuntegant les pedres que fan nosa en les terres de conreu i que, ordinàriament, no assenyalen cap partió.

Claper, també és un altre nom de la vedruna.[2] En alguns indrets, el mot claper també és usat per a designar la codina[3] (Montserrat, Bages).

A Menorca s'anomenen clapers de gegants els antics talaiots i talaies i claperots els clapers fets amb pedres grosses.[4]

Pel que fa a l'etimologia de claper hom pot observar que en francès clappe, i en occità clapa, signifiquen estella de pedra, i per tant el derivat claper devia significar originàriament munt d'estelles o trossos de pedra. En francès clapier, i en occità clapièra, signifiquen munt de pedres, cau de conills; segurament són formes derivades del germànic klappon que significa fer soroll, colpir amb soroll, obrir-se amb soroll.[5]

Referències

[modifica]
  1. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 304. ISBN 84-8661702-2. 
  2. «vedruna». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  3. «codina». Diccionari de l'IEC. DIEC2, 2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  4. Burgueño, J.. Costums sobre termenals, camins i aigües. Volum II del Costumari Català. Edició facsímil. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana de Geografia, 2013, p. 81. ISBN 978-84-9965-188-0. 
  5. Alcover, A.M.; Moll, F. de B.. Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1962 [Consulta: 12 novembre 2008].  Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.