Clara Thalmann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de-ch) Clara Ensner  24 setembre 1908 Basilea (Suïssa) | ||
| Mort | 27 gener 1987 (78 anys) Niça (França) | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Ideologia | Anarquisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | editora de diari, activista política | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Paul Thalmann (1931–) | ||
Clara Thalmann (Basilea, 24 de setembre de 1908 - Niça, 27 de gener de 1987) fou una periodista, atleta i miliciana suïssa, que va venir a la península Ibèrica per lluitar contra el cop d'estat de Francisco Franco i altres militars a la Guerra Civil espanyola.
Nascuda a Basilea, es va unir al Partit Comunista de Suïssa a una edat primerenca, però ràpidament va desenvolupar simpaties pel trotskisme i l'anarcosindicalisme, cosa que va provocar la seva expulsió del partit. Juntament amb el seu marit, Paul Thalmann, va anar a Barcelona per participar a l'Olimpíada Popular com a nedadora. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, es va unir a la Columna Durruti i va lluitar al front d'Aragó. Després de sentir-se decebuda amb els anarquistes de la columna, es va unir a les milícies del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), amb les quals va combatre durant els Fets de Maig de 1937.
Després de ser arrestada i empresonada per funcionaris comunistes, va fugir a França, on va ajudar a amagar refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va donar suport a diverses causes polítiques, però finalment es va allunyar de l'activisme polític durant aproximadament una dècada, traslladant-se a la Costa Blava per obrir una casa de convidats. Allà, ella i el seu marit van donar suport als estudiants activistes de la Nova Esquerra Francesa i van escriure les seves memòries sobre la Guerra Civil espanyola. La Clara mateixa va tornar a Espanya després de la transició espanyola i va revisitar els llocs on havia lluitat, reflexionant sobre els esdeveniments en què havia participat abans de la seva mort el 1987.
Biografia
[modifica]Clara Ensner va néixer a Basilea el 1908[1]. A una edat primerenca, es va unir al Partit Comunista de Suïssa, tot i que el 1925 ja estava trencant amb la línia del partit pel seu suport a l'oposició de Lev Trotski. També va desenvolupar simpaties per l'anarcosindicalisme espanyol, a causa del seu programa radical que va anar més enllà en les seves propostes revolucionàries que el socialisme soviètic[2]. El 1928 va conèixer Paul Thalmann, el seu futur marit, a través de la publicació Basler Volwarts. Van ser expulsats del partit comunista l'any següent[3]. Junts, Thalmann i Ensner es van fer coneguts com una "parella revolucionària" exemplar, posant èmfasi en la igualtat de gènere entre ells i treballant junts cap als seus objectius polítics[4]. En aquest moment, va desenvolupar la passió per la natació[2] i es va unir al Club de Natació dels Treballadors Suïssos (en alemany: Schweizerischer Arbeiterschwimmclub)[5].
Cop d'Estat i Guerra Civil
[modifica]El 1936, Clara Thalmann va viatjar a Barcelona per a l'Olimpíada Popular[6], on tenia la intenció de competir com a nedadora[7]. Quan es produí el cop d'estat i el posterior esclat de la Guerra Civil espanyola, es van cancel·lar els esdeveniments programats[8], i la Clara Thalmann es va trobar lluitant a les barricades durant la Batalla de Barcelona. Ja simpatitzant de l'esquerra antistalinista, es va unir al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i va ajudar a produir les seves emissions en llengua alemanya[9].
Després va intentar anar a lluitar al front però només li van oferir treball d'oficina primer i després com a infermera.[10] Va rebutjar ambdues opcions però va tenir la sort de conèixer Andreu Nin a qui va demanar que la deixessin lluitar. Així és com va aconseguir allistar-se amb els anarcosindicalistes de la Columna Durruti i anar a lluitar al front d'Aragó[11]. Segons el seu marit, la Clara va navegar pel caòtic període dels primers mesos de la guerra amb relativa facilitat. Ràpidament va establir contacte amb altres voluntaris antifeixistes europeus, formant el Grup Internacional de la Columna Durruti[12]. Va ser una de les poques dones estrangeres que van lluitar al front[13], on s'estima que el 2% dels combatents de primera línia a les milícies confederals eren dones[14]. Més tard, va escriure que "difícilment es considerava una pionera o fins i tot una feminista."[2]
Aviat es va desencantar amb les lluites internes que va observar entre les files dels anarquistes espanyols, i es va sentir més atreta pels comunistes, que veia més organitzats. A principis de 1937, va deixar la Columna Durruti i va intentar unir-se a les Brigades Internacionals, però va ser rebutjada pel comandament de la brigada, que va declarar que les dones "no tenien lloc en un exèrcit professional". Ràpidament va tornar a la Columna Durruti, però va descobrir que, en la seva absència, les dones havien estat expulsades de les seves files[15]. Tot i això, la seva experiència en combat li va permetre romandre a la primera línia, fins i tot quan altres dones voluntàries van ser denegades la mateixa oportunitat per vot dels milicians homes[16].
A l'abril de 1937, va tornar a aproximar-se al POUM[17], unint-se al Batalló de Xoc del partit durant un curt període[18]. Després, va centrar la seva atenció en els conflictes sectaris entre les diverses faccions trotskistes[19], ajudant a establir bones relacions entre el POUM i els refugiats antifeixistes italians, que estaven en gran part organitzats al voltant dels bolxevics-leninistes[20]. També va conèixer el l'Agrupació dels Amics de Durruti[21], que ella afirmava que estava sota la direcció del trotskista alemany Hans Freund (també conegut com a "Moulin")[22]. Víctor Alba i Stephen Schwartz van qüestionar la validesa d'aquesta afirmació, afirmant que era motivada per una "incredulitat trotskista" en l'agència dels anarquistes per actuar sense intervenció marxista i assenyalant la seva alineació amb acusacions estalinistes similars contra el grup[23].
Durant els Fets de Maig de 1937, Clara es va veure immersa en els combats contra la Guàrdia d'Assalt, trobant-se en un terrat amb altres membres de la milícia del POUM davant el teatre Poliorama, incloent el periodista anglès George Orwell[10][24]. Després de la victòria de les forces del govern republicà, Thalmann i el seu marit van romandre uns dies amagats fins que intenten fugir del país en un vaixell que anava cap a França[25], però van ser capturats i empresonats pel Partit Comunista d'Espanya (PCE)[26] a la Txeca del Portal de l'Angel[10]. Van ser acusats de ser espies i treballar per la Gestapo[10]. A la presó, es cantaven mútuament cançons populars suïsses, però canviaven certs versos per informar-se sobre el que els interrogaven[15]. Els tribunals suïssos també van condemnar Clara a una pena de presó, després de jutjar-la in absentia per reclutar suïssos per lluitar a Espanya[27]. Després d'una apel·lació de la Internacional Obrera i Socialista[15], la parella va ser alliberada de la presó espanyola i va decidir fugir a França[28].
Segona Guerra Mundial
[modifica]Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la posterior ocupació nazi de França, Clara no va voler unir-se a cap unitat armada per intentar mantenir-se fora de problemes[10], negant-se així a unir-se oficialment a la Resistència francesa[10] a causa de la seva decepció pel col·lapse de l'antifeixisme a Espanya[27]. No obstant això, encara va participar en actes individuals de resistència, sobretot ajudant a amagar els refugiats jueus a París[10][29].
Vida posterior
[modifica]Després de la guerra, els Thalmann van donar suport a la causa del nacionalisme algerià i van agitar contra el règim totalitari del estalinisme a la Unió Soviètica[3]. Eventualment es van sentir desil·lusionats per ambdós bàndols de la Guerra Freda i van renunciar a l'activitat política[27]. El 1953, es van traslladar a la Riviera Francesa, on van comprar un terreny a prop de Niça. Allà van establir la "casa d'hostes Serena"[3], que formava una comunitat igualitària[27]. Amb el desenvolupament de la contracultura dels anys 60, els Thalmann van tornar a l'activisme, treballant amb els estudiants activistes de la Nova Esquerra[3].
En la seva vida posterior, van contribuir a documentals sobre les seves vides i van publicar les seves memòries personals[30], que es van publicar poc abans de la mort de Paul Thalmann el 1980[31]. La veracitat de moltes de les afirmacions fetes a les seves memòries va ser qüestionada per Víctor Alba i Stephen Schwartz, que van aconsellar precaució quan es llegeixen com a font primària[32]. Quan Burnett Bolloten va preguntar a la mateixa Clara sobre les afirmacions del seu marit que membres "de dretes" del POUM havien afusellat trotskistes, ella va afirmar no tenir coneixement d'aquestes execucions[33].
Després de la transició espanyola, l'any 1983, Clara Thalmann i l'anarquista alemany Augustin Souchy van viatjar de nou a Espanya i van revisitar els llocs on havien lluitat durant la Guerra Civil Espanyola[3]. L'any següent, va expressar el seu pesar pels excessos del Terror Roig a Espanya, especialment en desacord amb les execucions de monges que van resultar de l'esclat de violència al començament de la guerra[15]. Després de tornar del seu viatge, Clara Thalmann va morir a Niça el 1987[31].
Obra publicada
[modifica]- Thalmann, Clara; Thalmann, Paul. Revolution für die Freiheit Stationen e. polit. Kampfes Moskau, Madrid, Paris (en alemany). 2. Hamburg: Verlag Association, 1977. ISBN 978-3-880320-46-8. OCLC 256628548.[34]
- Thalmann, Clara; Thalmann, Paul. Combats pour la liberté, Moscou, Madrid, Paris (en francès). París: Spartacus, 1983. ISBN 978-2-902963-00-3. OCLC 28835323.[35]
- Thalmann, Clara; Souchy, Augustin. Die lange Hoffnung. Erinnerungen an ein anderes Spanien (en alemany). Grafenau: Trotzdem-Verlag, 1985. ISBN 978-3-922209-54-6. OCLC 230821451.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Kruizinga 2020, p. 17 ; Sanders 1997, p. 296.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kruizinga, 2020, p. 17.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Sanders, 1997, p. 296.
- ↑ Alba i Schwartz, 1988, p. 286.
- ↑ Durgan 2018, p. 144n36 ; Stout 2020, p. 76.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, p. 124 ; Arielli 2013, p. 223; Durgan 2018, p. 144n36;Kruizinga 2020, p. 17; Physick 2017, p. 17; Sanders 1997, p. 296; Stout 2020, p. 76.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, p. 124 ; Durgan 2018, p. 144n36; Kruizinga 2020, p. 17;Physick 2017, p. 17; Stout 2020, p. 76.
- ↑ Kruizinga 2020, p. 17 ; Physick 2017, pp. 16-17; Sanders 1997, p. 296.
- ↑ Stout, 2020, p. 76.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «Qui era Clara Thalmann?». betevé, 22-03-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ Kruizinga 2020, p. 17 ; Lines 2011, pp. 57, 131; Physick 2017, p. 24n75;Sanders 1997, p. 296.
- ↑ Kruizinga, 2020, p. 20-21.
- ↑ Kruizinga 2020, p. 17 ; Lines 2011, p. 57.
- ↑ Lines, 2011, p. 57.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Kruizinga, 2020, p. 21.
- ↑ Lines, 2011, p. 131.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, p. 296 ; Durgan 2018, p. 144.
- ↑ Durgan, 2018, p. 144.
- ↑ Alba i Schwartz, 1988, p. 296.
- ↑ Alba i Schwartz, 1988, p. 180.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, pp. 296-297 ; Bolloten 1991, p. 442; Stout 2020, pp. 112-113.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, pp. 296-297 ; Bolloten 1991, p. 872n87.
- ↑ Alba i Schwartz, 1988, p. 296-297.
- ↑ Stout, 2020, p. 112-113.
- ↑ Stout, 2020, p. 113.
- ↑ Kruizinga 2020, p. 21 ; Sanders 1997, p. 296; Stout 2020, p. 113.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Kruizinga, 2020, p. 28.
- ↑ Kruizinga 2020, p. 21 ; Stout 2020, p. 113.
- ↑ Kruizinga 2020, p. 28 ; Sanders 1997, p. 296.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, p. 296 ; Sanders 1997, p. 296.
- ↑ 31,0 31,1 Alba & Schwartz 1988, p. 297 ; Sanders 1997, p. 296.
- ↑ Alba i Schwartz, 1988, p. 297.
- ↑ Bolloten, 1991, p. 860n12.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, p. 296 ; Bolloten 1991, p. 1007; Sanders 1997, p. 296.
- ↑ Alba & Schwartz 1988, p. 296 ; Sanders 1997, p. 296; Stout 2020, pp. 82n42, 121n64, 121n66.
Bibliografia
[modifica]- Alba, Víctor; Schwartz, Stephen. Spanish Marxism vs Soviet Communism: A History of the P.O.U.M. Transaction Publishers, 1988. ISBN 0-88738-198-7. OCLC 807346688.
- Arielli, Nir. «Getting There: Enlistment Considerations and the Recruitment Networks of the International Brigades during the Spanish Civil War». A: Transnational Soldiers: Foreign Military Enlistment in the Modern Era. Palgrave Macmillan, 2013, p. 219–232. DOI 10.1057/9781137296634. ISBN 978-1-349-34012-5.
- Bolloten, Burnet. The Spanish Civil War: Revolution and Counterrevolution. University of North Carolina Press, 1991. ISBN 0-8078-1906-9.
- Durgan, Andy «With the POUM: International volunteers on the Aragon Front (1936-1937)». Ebre 38: Revista Internacionalde la Guerra Civil (1936-1939), 8, 2018, pàg. 131–161. DOI: 10.1344/ebre38.2018.8.21999. ISSN: 1696-2672.
- Kruizinga, Samuël. «'For your freedom and ours!': transnational experiences in the Spanish Civil War, 1936–39». A: Fighters across frontiers: Transnational resistance in Europe, 1936-48. Manchester University Press, 2020, p. 12–30. DOI 10.7765/9781526151254.00010. ISBN 978-1-5261-5124-7.
- Lines, Lisa. Milicianas: Women in Combat in the Spanish Civil War. Lexington Books, 2011. ISBN 9780739164945.
- Physick, Ray «The Olimpiada Popular: Barcelona 1936, Sport and Politics in an Age of War, Dictatorship and Revolution». Sport in History, vol. 37, 1, 2017, pàg. 51–75. DOI: 10.1080/17460263.2016.1246380. ISSN: 1746-0263.
- Sanders, Huub. «The collections of the International Institute of Social History, Amsterdam, with special reference to Switzerland». A: Histoire sociale et mouvement ouvrier: un bilan historiographique, 1848-1998 (en francès). Editions d'en bas, 1997, p. 283–302. ISBN 978-2-8290-0226-7.
- Stout, James. The Popular Front and the Barcelona 1936 Popular Olympics. Singapore: Palgrave Macmillan, 2020. DOI 10.1007/978-981-13-8071-6. ISBN 978-981-13-8070-9. OCLC 1109779203.
Bibliografia complementària
[modifica]- Ammann, Ruth. «Thalmann, Clara» (en alemany). Historisches Lexikon der Schweiz, 03-10-2012. [Consulta: 20 octubre 2023].
- Durgan, Andy. «International Volunteers in the POUM Militias». Fundación Andreu Nin, 2004.
- Lešnik, Avgust; Horvat, Ksenija Vidmar «The Spanish Female Volunteers from Yugoslavia as Example of Solidarity in a Transnational Context». International Newsletter of Communist Studies, vol. XX/XXI, 27–28, 2015.
- Maitron, Jean. «THALMANN Clara, née ENSNER» (en francès). Le Dictionnaire des anarchistes, 22-03-2014. [Consulta: 20 octubre 2023].
- Orr, Lois. Letters from Barcelona: An American Woman in Revolution and Civil War. Palgrave Macmillan, 2009. ISBN 9780230234499.
- «Thalmann, Clara, 1910-1987». Catalyst (1) (Solidarity Federation). 1987 – via Libcom.org.
Enllaços externs
[modifica]- Thalmann-Ensner, Clara a la Deutsche Biographie
- Paul Thalmann/Clara Thalmann Papers al Institut Internacional d'Història Social