Clare Peploe
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 octubre 1941 Tanga (Tanzània) |
Mort | 23 juny 2021 (79 anys) Roma |
Causa de mort | causes naturals |
Formació | Universitat de París Universitat de Perusa |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, guionista |
Família | |
Cònjuge | Bernardo Bertolucci (1979–2018), mort del cònjuge |
Germans | Mark Peploe |
Clare Peploe (20 d'octubre de 1941 - 23 de juny de 2021)[1] va ser una guionista productora i directora de cinema italo-britànica.[2]
Biografia
[modifica]Peploe va néixer a Tanzània però va créixer al Regne Unit i Itàlia.[3] William Peploe, el seu pare, treballava com a funcionari abans de convertir-se en marxant d'art i després director de la Lefevre Gallery de Londres. Clotilde Brewster Peploe, la seva mare, era una artista.[4] l seu germà petit és el guionista i director Mark Peploe.[3]
Peploe va estudiar a la Sorbona i a la Universitat de Perusa.[5]
Peploe va debutar com a director amb el curtmetratge còmic[4] Couples and Robbers (1981), produït per Christine Oestreicher, que va rebre nominacions als Oscar i al BAFTA.[6][7] La ressenya de Richard Roud al Guardian Weekly va elogiar el seu càsting i la direcció dels actors; esperava que el finançament estigués disponible per a un llargmetratge, però al llarg de la seva carrera va lluitar per aconseguir finançament, i finalment es va adonar que estar casada amb un cineasta famós, Bernardo Bertolucci, era més un obstacle que una ajuda.[4]
Les seves pel·lícules van barrejar gèneres i van atreure actors coneguts, per exemple, Jacqueline Bisset, Irene Papas, Kenneth Branagh, Bridget Fonda i Russell Crowe.[4] El seu tercer llargmetratge, El triomf de l'amor, va competir a la 58a Mostra Internacional de Cinema de Venècia de 2001 i va ser nominada pel Lleó d'Or.[8][9] Es basava en una obra teatral francesa del segle XVIII de Pierre de Marivaux, i incloïa Ben Kingsley i Mira Sorvino al seu repartiment.[4]
A Peploe se li atribueix la co-escritura de la pel·lícula de culte de 1970 Zabriskie Point amb Michelangelo Antonioni i altres. Abans de casar-se amb Bertolucci, Peploe va treballar com a ajudant de direcció en el seu 1900 el 1976, tot i que quan dirigia les seves pròpies pel·lícules el va prohibir dels seus platós perquè intimidava el seu equip. Com a guionista, va col·laborar sovint amb ell. El seu germà Mark va coescriure L'últim emperador de Bertolucci (1987), per a la qual els dos homes van compartir un Oscar de guió.[4]
Peploe va morir a Roma el 23 de juny de 2021, als 79 anys.[1][10][11]
Obress
[modifica]Guionista
[modifica]- Zabriskie Point (1970)
- La lluna (1979)
- Encanteri a la ruta maia (1995)
- L'assedio (1998)
- El triomf de l'amor (2001)
Director
[modifica]- Couples and Robbers (1981)
- High Season (1987)
- Encanteri a la ruta maia (1995)
- El triomf de l'amor (2001)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Clare Peploe, screenwriter and filmmaker who worked with her husband Bernardo Bertolucci and Michelangelo Antonioni – obituary». The Daily Telegraph, 30-06-2021 [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «Film-makers on film: Clare Peploe». The Daily Telegraph, 27-09-2004 [Consulta: 29 juny 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Sandra Brennan «Clare Peploe - Biography». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2015 [Consulta: 29 juny 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Genzlinger, Neil «Clare Peploe, Film Director Who Jumbled Genres, Dies at 79». The New York Times, 08-07-2021 [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ «Festival de San Sebastian - Awards and Jury Members Biographies». , 18-09-2008 [Consulta: 29 juny 2015]. Arxivat 1 de juliol 2015 a Wayback Machine.
- ↑ «1982 Awards». [Consulta: 29 juny 2015].
- ↑ «Film in 1982». [Consulta: 29 juny 2015].
- ↑ «70 Directors for Venice 70». [Consulta: 29 juny 2015].
- ↑ «The Triumph of Love». [Consulta: 29 juny 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Morta Clare Peploe, sceneggiatrice e regista moglie di Bernardo Bertolucci». Adnkronos, 24-06-2021. [Consulta: 24 juny 2021].
- ↑ «Farewell to Bertolucci’s wife, who was Clare Peploe». Italy24 News English, 24-06-2021 [Consulta: 26 juny 2021]. Arxivat 25 de juny 2021 a Wayback Machine.