Vés al contingut

Clarinet doble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalClarinet doble
Clarinet doble provinent de Tunísia Modifica el valor a Wikidata
Tipussets of reedpipes with single reeds (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs422.22 Modifica el valor a Wikidata

Un clarinet doble és un instrument aeròfon consistent en dos tubs paral·lels fets de canya, d'os d'ocell o de metall, que es toquen siimultàniament, amb una llengüeta simple en cada un d'ells. Habitualment, tenen cinc o sis forats per tapar amb els dits, ja siguin en tots dos tubs o només en un d'ells; en aquest cas, l'altre tub actua com un bordó. La llengüeta simple o bé està tallada en el mateix cos de l'instrument (llengüeta idioglota) o bé en uns altres tubs, de secció més estreta que els principals, i que s'insereixen en aquests per l'extrem superior. Habitualment l'intèrpret hi aplica la respiració circular.

Varietats

[modifica]

Els clarinets dobles es troben sobretot a la música de l'Orient Mitjà, però també a l'Índia;[1] En els diversos països apareixen versions diferents, amb variants i amb noms també diferents. Al Iemen, aquest instrument s'anomena mizmar (un nom que designa altres instruments en altres països). Els noms més comuns són zamr, zammāra, arghūl, i mijwiz. Els dos primers tenen la mateixa rel lingüística que mizmār.[2]

A Albània l'instrument s'anomena zumare; té cinc forats a cada tub i una campana.[2]

A Egipte l'instrument es coneix com a zummāra. Tots dos tubs tenen una llargada de 30 o 35 centímetres. En alguns casos, un dels tubs té entre quatre i sis forats, mentre que l'altre no en té cap i funciona com a bordó; en altres, tots dos tubs tenen forats. Té una tessitura molt limitada, d'una quarta o una quinta.[2]

L'arghūl és, sobretot, un instrument egipci; té un tub melòdic amb entre cinc i set forats, i un de més llarg que fa de bordó, sense forats. Se'n construeixen de moltes mides; pot arribar a tenir 80 centímetres el tub melòdic, i 240 el bordó, tot i que aquest està fet per peces de manera que es pot alterar la llargada i, per tant, l'afinació.[3]

L'instrument equivalent d'Iraq s'anomena zummāra, tot i que en aquest cas es tracta d'un clarinet simple, d'un sol tub. És similar al mijwiz de Síria.[2]

Al Marroc i a Tunísia l'instrument s'anomena zamr o zamar, i té una doble campana. L'instrument marroquí té sis forats a cada tub. El mizmār o zamr rīfī, també del Marroc, té més d'un metre de llarg, també amb sis forats a cada tub, i amb sengles campanes fetes de banya.[2]

El clarinet doble de Síria, oest d'Iraq, Líban, nord d'Israel i Jordània s'anomena mijwiz. Fa uns 30 centímetres de llarg i normalment té sis forats a cada tub. Les melodies es toquen a l'uníson en tots dos tubs, habitualment amb un tub afinat amb una lleugera diferència en respecte a l'altre.[4]

Igualment pertany a aquest grup el reclam de xeremies d'Eivissa, i hi està emparentat -tot i que és un clarinet no pas doble sinó triple- el launeddas de Sardenya.

Referències

[modifica]
  1. «List A1: Wind Instruments of Regional Cultures Worldwide». Edinburgh University Collection of Historic Musical Instruments, 1999. Arxivat de l'original el 2007-05-26. [Consulta: 19 març 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Christian Poché. "Mizmār." Grove Music Online. Oxford Music Online
  3. William J. Conner and Milfie Howell. "Arghūl." Grove Music Online. Oxford Music Online
  4. Christian Poché. "Mijwiz." Grove Music Online. Oxford Music Online