Vés al contingut

Classificació per punts al Tour de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
edició recent Tour de França de 2024
Mallot verd
Mallot verd
Història
Primera edició 1953
Nombre d'edicions 72 (fins al 2024)
Categoria Classificació per punts
Cursa Tour de França
Palmarès
Primer guanyador  Fritz Schär (SUI)
Més victòries  Peter Sagan (SVK) (7)
Últim Guanyador  Biniam Girmay (ERI)

La classificació per punts al Tour de França fou instaurada el 1953, sent una de les classificacions secundàries del Tour de França. És una classificació que no té en compte el temps, sinó el lloc d'arribada a meta.

Història

[modifica]

Després dels escàndols succeïts durant el Tour de França de 1904, les normes pel 1905 canviaren: el vencedor final no es determinava en funció del temps, sinó per un sistema de punts. Els ciclistes rebien punts en funció de la seva classificació en l'etapa, i el que n'aconseguia menys era el líder de la cursa. El 1912 es tornà al sistema de comptar el temps, encara vigent en l'actualitat.

El 1953, coincidint amb el cinquantenari del Tour de França, la classificació per punts es tornà a introduir, però aquesta vegada com una classificació secundària. El líder d'aquesta classificació rebia un mallot distintiu, de la mateixa manera com passa amb el líder de la general, en aquesta ocasió, un mallot verd. S'escollí el color verd perquè el patrocinador era una marca de tallagespa.

El 1968 el mallot distintiu fou excepcionalment vermell per complaure els patrocinadors.[1]

Barems

[modifica]

En l'actualitat la classificació per punts es calcula sumant els punts obtinguts en l'etapa i restant punts de penalització. Els punts són atorgats als ciclistes en funció del lloc en què creuen la línia de meta o la línia de l'esprint intermedi, així com als ciclistes amb el millor temps en el pròleg o contrarellotge individual.

Barem actual

[modifica]

Aquest barem es fa servir des del 2015 per afavorir encara més els guanyadors d'etapa.

1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è
Etapa plana etapa plana 50 30 20 18 16 14 12 10 8 7 6 5 4 3 2
Etapa de mitja muntanya etapa de mitja muntanya 30 25 22 19 17 15 13 11 9 7 6 5 4 3 2
Etapa de mitja muntanya etapa d'alta muntanya 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Contrarellotge pròleg/contrarellotge 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
esprint intermedi 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Un ciclista que arriba fora de control en etapa, però que és repescat pels comissaris, rep una penalització equivalent al nombre de punts atorgats al guanyador de l'etapa. Aquesta penalització és automàtica i pot comportar un saldo negatiu de punts.

Abans de començar el Tour de França l'organització declara les etapes com a planes, de mitja muntanya i alta muntanya. Quan no es pot determinar l'ordre en què els ciclistes creuen la línia o quan els ciclistes aconsegueixen exactament el mateix temps en una contrarellotge individual o pròleg, els ciclistes reben els punts que els pertoca, dividits pel nombre de competidors en qüestió (arrodonit al punt mig més proper). Un ciclista que no completa una etapa és eliminat de la classificació per punts. Després de cada etapa el líder de la classificació per punts rep un mallot verd. En cas d'empat a la classificació, el ciclista amb més victòries d'etapa és el líder. Si encara hi ha un empat, és el nombre de victòries en els esprints intermedis i la classificació individual individual per temps la que decideixen la classificació. En acabar el Tour de França, el ciclista líder a la classificació per punts és el guanyador del mallot verd.

L'escala afavoreix voluntàriament els ciclistes que ocupin els primers llocs en les etapes planes destinades als velocistes de carretera. En conseqüència, és pràcticament impossible que un no velocista guanyi aquesta classificació (Bernard Hinault, el 1979 és l'últim "no velocista" en guanyar aquesta classificació.

Antics barems

[modifica]

Fins al 2010 els punts eren atorgats segons aquest esquema:[2]

1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è 16è 17è 18è 19è 20è 21è 22è 23è 24è 25è
Etapa plana etapa plana 35 30 26 24 22 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Etapa de mitja muntanya etapa de mitja muntanya 25 22 20 18 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Etapa d'alta muntanya etapa d'alta muntanya 20 17 15 13 12 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Contrarellotge pròleg/contrarellotge 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1
esprint intermedi 6 4 2

Entre el 2011 i el 2014, l'esquema que es va utilitzar la següent:[3]

1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è
Etapa plana etapa plana 45 35 30 26 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2
Etapa de mitja muntanya etapa de mitja muntanya 30 25 22 19 17 15 13 11 9 7 6 5 4 3 2
Etapa de mitja muntanya etapa d'alta muntanya 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Contrarellotge pròleg/contrarellotge 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
esprint intermedi 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Palmarès

[modifica]
Any Ciclista Equip Punts Altres mallots
1953  Fritz Schär (SUI) Suïssa 271 -
1954  Ferdi Kübler (SUI) Suïssa 215.5 -
1955  Stan Ockers (BEL) Bèlgica 322 -
1956  Stan Ockers (BEL) Bèlgica 280 -
1957  Jean Forestier (FRA) França 301 -
1958  Jean Graczyk (FRA) França 347 -
1959  André Darrigade (FRA) França 613 -
1960  Jean Graczyk (FRA) França 74 Combativitat
1961  André Darrigade (FRA) França 174 -
1962  Rudi Altig (RFA) Saint Raphaël-Hutchinson 173 -
1963  Rik Van Looy (BEL) G.B.C-Libertas 275 Combativitat
1964  Jan Janssen (NED) Pelforth-Sauvage 208 -
1965  Jan Janssen (NED) Pelforth-Sauvage 144 -
1966  Willy Planckaert (BEL) Roméo-Smith's 211 -
1967  Jan Janssen (NED) Països Baixos 154 -
1968  Franco Bitossi (ITA) Itàlia 241 Combinada
1969  Eddy Merckx (BEL) Faema 244 Mallot groc General
Gran Premi de la Muntanya Muntanya
Combativitat
Combinada
1970  Walter Godefroot (BEL) Salvarani 212 -
1971  Eddy Merckx (BEL) Molteni 202 Mallot groc General
Combinada
1972  Eddy Merckx (BEL) Molteni 196 Mallot groc General
Combinada
1973  Herman Van Springel (BEL) Rokado-De Gribaldy 187 -
1974  Patrick Sercu (BEL) Brooklyn 283 -
1975  Rik Van Linden (BEL) Bianchi-Campagnolo 342 -
1976  Freddy Maertens (BEL) Velda-Flandria 293 -
1977  Jacques Esclassan (FRA) Peugeot-Esso-Michelin 236 -
1978  Freddy Maertens (BEL) Velda-Lano-Flandria 242 -
1979  Bernard Hinault (FRA) Renault-Gitane 253 Mallot groc General
1980  Rudy Pevenage (BEL) Ijsboerke-Warncke 194 Esprints intermedis
1981  Freddy Maertens (BEL) Sunair-Sport 428 Esprints intermedis
1982  Sean Kelly (IRL) Sem-França de Loire 429 Esprints intermedis
1983  Sean Kelly (IRL) Sem-França de Loire 360 Esprints intermedis
1984  Frank Hoste (BEL) Europ Decor-Boule d'Or-Eddy Merckx 322 -
1985  Sean Kelly (IRL) Skil-Sem 434 -
1986  Eric Vanderaerden (BEL) Panasonic 277 -
1987  Jean-Paul van Poppel (NED) Superconfex-Yoko 263 -
1988  Eddy Planckaert (BEL) A.D.R.-Mini Flat-IOC 278 -
1989  Sean Kelly (IRL) PDM 277 Esprints intermedis
1990  Olaf Ludwig (GER) Panasonic 256 -
1991  Djamolidine Abdoujaparov (URS) Carrera Jeans 316 -
1992  Laurent Jalabert (FRA) ONCE 293 -
1993  Djamolidine Abdoujaparov (UZB) Lampre-Polti 298 -
1994  Djamolidine Abdoujaparov (UZB) Team Polti 322 -
1995  Laurent Jalabert (FRA) ONCE 333 -
1996  Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 335 -
1997  Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 350 -
1998  Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 327 -
1999  Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 323 -
2000  Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 321 -
2001  Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 252 -
2002  Robbie McEwen (AUS) Lotto-Adecco 280 -
2003  Baden Cooke (AUS) Française des Jeux 216 -
2004  Robbie McEwen (AUS) Lotto-Domo 272 -
2005  Thor Hushovd (NOR) Crédit Agricole 194 -
2006  Robbie McEwen (AUS) Davitamon-Lotto 288 -
2007  Tom Boonen (BEL) Quick Step-Innergetic 256 -
2008  Óscar Freire (ESP) Rabobank 270 -
2009  Thor Hushovd (NOR) Cervélo TestTeam 255 -
2010  Alessandro Petacchi (ITA) Lampre-Farnese Vini 243 -
2011  Mark Cavendish (GBR) HTC-Highroad 334 -
2012  Peter Sagan (SVK) Liquigas-Cannondale 421 -
2013  Peter Sagan (SVK) Cannondale 409 -
2014  Peter Sagan (SVK) Cannondale 431 -
2015  Peter Sagan (SVK) Team Tinkoff-Saxo 432 -
2016  Peter Sagan (SVK) Team Tinkoff 470 Combativitat Supercombatiu
2017  Michael Matthews (AUS) Team Sunweb 370
2018  Peter Sagan (SVK) Bora-Hansgrohe 477
2019  Peter Sagan (SVK) Bora-Hansgrohe 323
2020  Sam Bennett (IRL) Deceuninck-Quick Step 380
2021  Mark Cavendish (GBR) Deceuninck-Quick Step 334 -
2022  Wout van Aert (BEL) Team Jumbo-Visma 480 Líder de la classificació de la combativitat Combativitat
2023  Jasper Philipsen (BEL) Alpecin-Deceuninck 377 -
2024  Biniam Girmay (ERI) Intermarché-Wanty 387 -

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Tour Xtra: Green Jersey». Arxivat de l'original el 2007-09-21. [Consulta: 28 juliol 2012].
  2. «Classement général individuel par points» (pdf) (en francès) p. 14. Letour.fr.
  3. «Classement général individuel par points» (pdf) (en francès) p. 15. Letour.fr. [Consulta: 14 desembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]