Claudi Colomer i Marqués

Claudi Colomer i Marqués

Biografia
Naixement	18 abril 1921 Granollers (Vallès Oriental)
Mort	7 gener 2015 (93 anys) Barcelona
Governador civil de la província de Santander
1971 – 1973 – Jesús García Siso →
Governador civil de Toledo
14 març 1963 – 24 setembre 1965 ← Francisco Elviro Meseguer – Enrique Thomás de Carranza →
Governador civil de la província d'Àlaba
1961 – 1963
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	empresari, advocat, periodista, polític
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Premis
(1973)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1968)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1965)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1961)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort

Claudi Colomer i Marqués, també Claudio Colomer Marqués, (Granollers, 18 d'abril de 1921 - Barcelona, 7 de gener de 2015) fou un periodista, advocat, industrial i polític català tradicionalista. Fou governador civil d'Àlaba, Toledo i Santander, entre altres càrrecs durant el franquisme.

Biografia

Nascut en una família d'arrelament carlina, passà la infància i els primers estudis a Granollers. Des de jove desenvolupà una visió sociopolítica conservadora i tradicionalista. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Posteriorment es traslladà a Madrid per fer el doctorat, on als 22 anys, es Diplomà en Economia l'Instituto de Estudios Políticos de Madrid que dirigia el després ministre Fernando María Castiella, i es titulà en Periodisme per l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid que dirigia Juan Aparicio. A Madrid cultivà l'amistat amb polítics de les diferents famílies del règim franquista (el tradicionalista Ministre de Justícia Antonio Iturmendi Bañales, o el ministre d'Afers Estrangers, Alberto Martín Artajo de la Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas ACNP, etc.). Aquests contactes l'ajudaran per esdevenir corresponsal del diari El Correo Catalán a Madrid, i obtenir la de Radio España de Barcelona.

Va morir el dia 7 de gener de 2015 a Barcelona.

Activitat professional i política

La seva activitat com a periodista s'havia iniciat als setze anys amb la fundació i direcció de la publicació Estilo - revista falangista (després anomenada La Revista del Vallès a Granollers de l'any 1940 al 1945. Amb el suport de Juan Aparicio i només amb vint-i-cinc anys serà nomenat director del diari El Correo Catalán el 1945, on restà fins a l'any 1959, i del qual fou accionista. Des del 1954 va simultaniejar aquest càrrec amb el de director de Radio Nacional de España a Barcelona. En aquest etapa també fou Professor de "Economia i Gestió de les Empreses Periodístiques i Audiovisuals" i l'any 1952 Director de l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona escola que durà sis anys. Participà també en els inicis de la revista "El Ciervo" d'orientació catòlica amb els germans Llorenç i Joan Gomis i Sanahuja i Joaquim Xicoy, que després evolucionà cap a posicions progressistes, per la qual cosa se'n va retirar. Per la mateixa època publicava articles al setmanari ultradretà El Español fins a la seva extinció als anys setanta. L'any 1972 va participar en la creació del Club Seny Nou, versió catalana del Club Tácito de Madrid.

En el camp de la política, fou escollit procurador a les Corts Espanyoles per designació directa de Francisco Franco. Va ser diputat provincial a Barcelona, i després fou nomenat governador civil d'Àlaba el 1961, Toledo i Santander. Després director general del Ministeri de Comerç. L'any 1967 es presentà a les eleccions a procurador, on quedà tercer, darrera dels dos candidats elegits, Joan Antoni Samaranch i Eduard Tarragona. En els darrers temps del franquisme fou president provincial de Barcelona de l'associació tradicionalista Union Nacional Española i fou candidat d'Alianza Popular" en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme de 15 de juny de 1977. En no sortir elegit abandonà la vida política, dedicant-se a l'activitat privada.

En el camp empresarial fou vocal del Ple de la Cambra de Comerç i membre Cònsol del Consolat de Mar. President del Consell d'Administració de Caixa d'Estalvis de Santander, president de "Electroautomática del Sud, SA", President de Tomàs Colomer (Joieria) i Conseller de Sevillana d'Electricitat. És també membre de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de Madrid des de 1998, i Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.

Enllaços externs

• Fabre, Jaume «Claudi Colomer, el director més jove del franquisme [entrevista a Claudi Colomer]». Capçalera, 1995.
• Colomer Marqués, Claudi «Carta presentant el seu historial i programa com a candidat a les Corts franquistes pel terç familiar de Barcelona i la seva província». Igualada, 07-10-1967, pàg. 6. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 26 novembre 2017].

Premis i fites
Precedit per: José María Berini Giménez	Acadèmic de la RACEF Medalla 19 1998-2015	Succeït per: vacant