Claudia Durastanti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 juny 1984  (40 anys)Brooklyn (Nova York) | ||
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza Universitat De Montfort | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura i traducció | ||
| Ocupació | periodista, escriptora, traductora | ||
 | |||
.png)
Claudia Durastanti (Brooklyn, Nova York, 1984) és una escriptora, periodista i traductora italiana d'origen estatunidenc.[1][2]
Nascuda a Brooklyn, amb sis anys es traslladà a Basilicata amb la seva família.[3] Es llicenciá en Antropologia cultural a la Universitat de Roma La Sapienza, i continuà els seus estudis a la Universitat de Montfort de Leicester, retornant a La Sapienza per a cursar un màster d'edició i periodisme.[4] Aquesta escriptora i periodista musical italoamericana, filla de pares sords, i resident a Londres des del 2010,[2] ja amb la seva primera novel·la, Un giorno verrò a lanciare sassi alla tua finestra (2010), va guanyar el premi Mondello Giovani, el premi Castiglioncello Opera Prima i va quedar finalista del premi John Fante. Més endavant, amb A Chloe, per le ragioni sbagliate (2013) va quedar finalista del premi Fiesole. Després, va publicar la novel·la Cleopatra va in prigione (2016). Finalment, amb L'estrangera (2019) va quedar finalista del Premio Strega 2019 i va guanyar el Premio Strega Off. El 2020 l'Altra Editorial va publicar aquesta darrera novel·la, L'estrangera, traduint-la al català de la mà de Martí Sales i Sariola.[1] Es tracta d'un relat basat en l'experiència pròpia, on l'autora reflexiona sobre la seva identitat i tots els problemes que aquesta li ha causat a l'hora de situar-se en un món on encara cada etiqueta té un pes molt significatiu.[5][6]
Com a traductora, ha portat a l'italià escriptors com Joshua Cohen, Donna Haraway i Ariely Levy, entre d'altres. Col·labora regularment amb el diari La Repubblica i és una de les fundadores del Festival de Literatura Italiana de Londres, ciutat on viu actualment. A més, ha estat Italian Fellow in Literature a l'American Academy de Roma. La seva obra està marcada per la comprensió dels símbols que donen forma al concepte de normalitat, entre els quals hi ha els sentits, que, a partir de la seva pròpia experiència, filla de pares sords, explora a través de l'escriptura.[1][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Claudia Durastanti Escriptora i traductora italiana nascuda a Nova York i resident a Londres, la seva literatura està impregnada d'una visió cosmopolita». KOSMOPOLIS. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Blanco, Leticia «Claudia Durastanti: "No hay nada natural en la idea de normalidad"». El Mundo, 24-04-2020 [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Polistina, Francesca «Nicht nur eine Heimat. Claudia Durastanti erzählt in ihrem autofiktionalen Roman "Die Fremde" vom Aufwachsen als Kind gehörloser Eltern und vom Weg durch die Sprache ins Leben». Sueddeutsche Zeitung, 08-03-2021 [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Márquez, Sergio «Claudia Durastanti: extranjera por partida doble». Las Furias. Cultural Magazine, 14-02-2021 [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Julian Casaban, Jordi «Claudia Durastanti, "L'estrangera"». Núvol, 16-04-2020 [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Zabalbeascoa, Anatxu «Cuando una ciudad te rechaza. La escritora Claudia Durastanti pasea en su nueva novela, ‘La extranjera’, por Brooklyn, Roma, Londres o Basilicata habiendo vivido en todas esas ciudades. Y sin ser de ninguna parte». El País, 28-04-2020 [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Escur, Núria «Durastanti: "Pasé años creyendo que mi madre era un alienígena". La escritora Claudia Durastanti publica 'La extranjera', novela sobre los orígenes, el sentimiento de pertenencia y la ficción». La Vanguardia, 18-06-2021 [Consulta: 21 juny 2021].