Claudio Guerín Hill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1939  Sevilla (Espanya) |
| Mort | 16 febrer 1973 (33/34 anys) Noia (província de la Corunya) |
| Causa de mort | mort accidental, mort per caiguda des d'alçada |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció, guionatge cinematogràfic i producció cinematogràfica |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista, guionista de cinema |
   
| |
Claudio Guerín Hill (Sevilla, 1939-Noia, La Corunya, 16 de febrer de 1973)[1]va ser un productor, guionista i director de cinema espanyol.
Biografia
[modifica]Formació acadèmica
[modifica]Guerín va passar la seva infància i adolescència a Alcalá de Guadaíra, Sevilla. Es va formar a l'Escola Oficial de Cinema, en Madrid, on va destacar com un alumne brillant obtenint la titulació oficial de direcció de cinema.[2] Durant la seva etapa de formació a l'Escola va col·laborar en la revista Nuestro Cine, d'orientació marxista, i va començar una relació sentimental amb la seva llavors companya d'estudis Pilar Miró.[3] Com a projecte de fi de carrera, Guerin va dirigir (amb les futures directores Josefina Molina i Pilar Miró com a ajudant de direcció i script, respectivament) un migmetratge titulat Luciano, un relat de crims inspirat en un succés real i amb el qual obtindria la titulació oficial.[4]
Carrera cinematogràfica
[modifica]En 1968 realitza el film Los desafíos produïda per Elías Querejeta. La cinta és un drama de 102 minuts de durada on es mostren tres diferents formes de veure i d'expressar com una situació que sembla normal acaba desembocant inexorablement en un esclat de violència. Un pare que tem perdre a la seva filla. Un marit que se sent enganyat. Un viatger que decideix que el seu viatge i el dels seus companys no té per què continuar. Amb Paco Rabal, Alfredo Mayo e Ismael Merlo, entre altres.[5]
En 1971 dirigeix un drama amb producció hispano-italiana, La casa de las palomas (coneguda a Itàlia com Un solo grande amore). Amb actrius de la talla d'Ornella Muti i Lucia Bosè.[6]
L'any 1973 va produir i va dirigir la que seria la seva última pel·lícula, una coproducció hispano-francesa La campana del infierno (La cloche de l'enfer a França), del gènere de terror. Narra com un intern de l'asil (Renaud Verley) castiga a la seva tia (Viveca Lindfors) i a les seves tres filles, amb abelles i ganxos. Compta amb la participació de Alfredo Mayo entre altres.[7][8]
La seva mort
[modifica]Va morir en un accident durant el rodatge de La campana del infierno. A l'església de Noia s'havia construït una segona torre campanar, unida a la real per un passadís de fusta. Preparant un pla complicat, Guerin va voler saltar des del passadís a una volada de l'església, però va perdre l'equilibri i va caure al buit des de vint metres d'altura; va morir abans d'arribar a l'hospital. Juan Antonio Bardem va completar la filmació de l'última seqüència que faltava.[9]
Filmografia
[modifica]- Luciano (1965)
- Los desafíos (1969)
- La última cinta (1969)
- La casa de las palomas (1972)
- La campana del infierno (1973)
Premis
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1969 | Millor guió | Los desafíos | Guanyador |
- Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle[11]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1971 | Millors decorats | La casa de las palomas | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ Llegan a Madrid los restos de Claudio Guerín. ABC. 18 de febrer de 1973.
- ↑ Galán, Diego. Pilar Miró: nadie me enseñó a vivir. Plaza & Janés, 2006, p. 60-61. ISBN 978-84-01-37961-1 [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ Galán, Diego. Ibídem, p. 61.
- ↑ Galán, Diego. Ibídem, p. 64.
- ↑ Fitxa de Los desafíos en anglès i en castellà Arxivat 2011-01-10 a Wayback Machine. a Internet Movie Database.
- ↑ Fitxa de La casa de las palomas en anglès i en castellà Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine. a Internet Movie Database.
- ↑ Fitxa de La campana del infierno en anglès i en castellà Arxivat 2011-05-06 a Wayback Machine. a Internet Movie Database.
- ↑ «Claudio Guerin, un gran cineasta español». El País, 13-02-1982.
- ↑ Manuel Rojas: Arte fotográfico (1977), citado en «Claudio Guerin Hill se mató en Noia en 1973». La voz de Galicia, 03-04-2010.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1969». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ Premios nacionales sindicales cinematográficos 1971, ABC, 31 de gener de 1972
Bibliografia
[modifica]- UTRERA, Rafael, Claudio Guerin Hill: obra audiovisual, radio, prensa, televisión, cine, Sevilla, 1991.