Clemente Cortejón Lucas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1842 ![]() Meco (Comunitat de Madrid) ![]() |
Mort | 24 novembre 1911 ![]() Barcelona |
Formació | Universitat Central de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Cervantista i crític literari |
Membre de | |
Influències |
Clemente Cortejón Lucas (Meco, comunitat de Madrid, 1842 - Barcelona, 1911) fou un cervantista i crític literari espanyol, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Biografia
[modifica]Va estudiar Teologia al monestir de San Lorenzo del Escorial. Es va doctorar en Filosofia i Lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou deixeble de Marcelino Menéndez Pelayo. Va ser catedràtic de Retòrica en l'Institut de Barcelona (1877) i canonge de la catedral d'aquesta mateixa ciutat des de 1910. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Llengua i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va acumular una important biblioteca especialitzada en Cervantes i va morir abans de veure completament impresa la seva edició crítica del Quixot.[1][2]
Obra
[modifica]La seva gran obra va ser El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Primera edición crítica con variantes, notas y el diccionario de todas las palabras usadas en las novelas Madrid: Victoriano Suárez, 1905-1913, 6 vols. L'obra va quedar interrompuda a la mort de l'autor el 1911, però va ser represa no obstant això per Joan Givanel i Mas i Joan Suñé i Benages, que van prendre l'esforç de redactar les notes que van quedar pendents; el diccionari no va arribar a publicar-se.
L'obra era molt ambiciosa: va anunciar un aparell crític que acarava 26 edicions diferents, llistes de variants, notes abundantíssimes, etc., però l'obra va perdre gairebé tot el seu crèdit principalment per quatre causes: l'animadversió directa de Cortejón cap a Diego Clemencín i altres comentaristes el va portar a forçar lectures sense cap justificació, els comentaris resulten llargs i moltes vegades extemporanis, es va autoatribuir idees i solucions que resulten no ser seves i va deixar d'explicar molts dels canvis introduïts i de justificar lectures modernitzades, entre altres raons que fan incòmode l'ús de la seva edició.
Bibliografia de l'autor
[modifica]- Arte de componer en lengua castellana Barcelona, 1897 (Imp. de Pedro Ortega), molt reimpresa posteriorment.
- El Dios de Moisés es el Dios verdadero: Refutación del folleto titulado "Examen de las Sagradas Escrituras" Madrid: Alejandro Gómez Fuentenebro, 1870
- El duelo en el "Don Quijote": (Segunda parte, cap. XXXII) Barcelona: La Académica, 1910
- Duelos y quebrantos. (I cap.): Comentario a una nota de la primera edición critica del "Don Quijote" Barcelona, 1907 (Tipografía La Académica)
- Fábulas de Esopo, Fedro, Samaniego e Iriarte: traducidas de los dos primeros y coleccionadas las de los segundos para servir de lectura a las escuelas españolas y americanas Barcelona: Paluzíe, 1895, molt reimprès posteriorment.
- Gramática de la lengua castellana Barcelona, 1899 (Imprenta de Pedro Ortega)
- Nuevo curso de Retórica y Poética con ejercicios prácticos y trozos escogidos Barcelona: Lib. de J. Bastinos, 1893 (Est. Tip. de la Casa provincial de Caridad)
- Programa de Retórica y Poetica Barcelona: Pedro Ortega, 1898
- Compendio de Poética, 1881.
- Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Primera edición crítica con variantes, notas y el diccionario de todas las palabras usadas en las novelas. Edición de Clemente Cortejón, Givanel y Suñé. Madrid: Victoriano Suárez, 1905-1913, 6 vols.
Referències
[modifica]- ↑ Rosa María Aradra Sánchez. De la retórica a la teoría de la literatura: siglos XVIII y XIX. Universitat de Múrcia, 1997, p.294.
- ↑ De impresos doceañistas en mi biblioteca. En addenda sobre “vagos olgazanes y mal entretenidos” y “senda de la felicidad”
Enllaços externs
[modifica]- Clemente Cortejón a bne.es
- Clemente Cortejón al Catàleg Col·lectiu d'Universitats de Catalunya
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Joaquim Fontanals i del Castillo |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXIII 1899-1911 |
Succeït per: Lluís-Carles Viada i Lluch |