Clementine Ford
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1981  (42/43 anys)Adelaida (Austràlia) | ||
| Formació | Universitat d'Adelaide | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | autora, periodista | ||
| Lloc web | clementinef.substack.com | ||
   
 | |||
Clementine Ford (Adelaida, 1981) és una escriptora feminista, locutora i oradora pública australiana.[1][2][3][4] Durant set anys escrigué per a Daily Life.[5][6]
Biografia
[modifica]Ford nasqué al 1981 i passà gran part de la seva infantesa a l'Orient Mitjà, en concret a Oman, a la frontera est dels Emirats Àrabs.[7] Als dotze anys, la seua família es traslladà a Anglaterra.[7][8]
Estudià en la Universitat d'Adelaide, i hi feu un curs d'estudis de gènere.[9] També va treballar com a editora i col·laboradora del diari estudiantil On Dit.[10][11]
Carrera professional
[modifica]El 2007, començà a escriure una columna per al Sunday Mail d'Adelaide i per a Drum. Moltes de les seues columnes tractaven temes personals i alguns lectors les trobaven controvertides.[12]
El 2014, va escriure sobre la seua indignació pels comentaris fets per Cory Bernardi, que qualificaven els defensors del dret a decidir com soldats "pro mort" de la "indústria de la mort".[13] També escrigué un article d'opinió contra un projecte de llei victorià que canviaria les lleis d'avortament, argumentant que si els polítics realment es preocupassen per la vida de les dones i xiquetes, advocarien per un millor accés al control de la natalitat.[14]
En el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència masclista de 2015, Ford feu públics alguns dels missatges sexistes que havia rebut per internet.[15] Meriton Group, patró d'un home que l'havia l'etiquetat amb un terme despectiu, investigà la denúncia de Ford i l'home fou acomiadat.[16] Tres joves de l'Adelaide High School foren suspesos pels comentaris lascius que escrigueren sobre ella.[17]
Al setembre del 2016, Allen & Unwin publicà el primer llibre de Ford, Fight Like a Girl.[18] Dos anys després, en publicà el segon, Boys Will Be Boys, que se centrava en la masculinitat tòxica i el patriarcat.[19]
Al febrer de 2020, comença un programa anomenat "Big Sister Hotline", en què parla sobre temes feministes actuals i preguntes amb convidades com Florence Given i Salma El-Werdany.[20]
Referències
[modifica]- ↑ «The year that made me: Clementine Ford, 2007». Australian Broadcasting Corporation, 15-01-2017, p. Radio National [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ «Clementine Ford: ‘There’s something really toxic with the way men bond in Australia’». , 28-09-2016, p. The Guardian [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Baird. «Clem Ford: Why you should fight like a girl» (en anglés). Australian Broadcasting Corporation, 27-09-2016. Arxivat de l'original el 12 de desembre de 2016. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ «Clementine Ford» (en anglés). ABC News, 30-09-2010. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «This woman is highlighting Facebook's ridiculous double standards» (en anglés), 29-03-2016. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ "Clementine Ford quits Nine newspaper column, saying she was almost fired over tweet about Prime Minister" (31 de gener de 2019), ABC. Retrieved 31 de gener de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 Ford, Clementine. Fight Like a Girl. Melbourne: Allen & Unwin, 2016, p. 26.
- ↑ «Ford - Q + A». ABC. Arxivat de l'original el 12 de desembre de 2021.
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ , 15-10-2009.
- ↑ Ford, Clementine «'Pro-choice' doesn't equal 'pro-death'». Fairfax Media, 07-01-2014, p. Daily Life [Consulta: 17 gener 2017]. Arxivat 2015-04-08 a Wayback Machine.
- ↑ Ford, Clementine «Hands off our hard-fought abortion rights». Australian Broadcasting Corporation, 09-05-2014, p. The Drum.
- ↑ Caggiano. «Man shamed for trolling Clementine Ford apologises for online attack» (en anglés), 25-06-2015. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ , 01-12-2015.
- ↑ , 26-06-2015.
- ↑ «Fight Like A Girl - Clementine Ford - 9781760292362 - Allen & Unwin - Australia». www.allenandunwin.com. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ Smith. «Clementine Ford reveals the fragility behind 'toxic masculinity' in Boys Will Be Boys» (en anglés). The Conversation, 26-09-2018. [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Clementine Ford’s Big Sister Hotline» (en anglés). Great Australian Pods – Podcast Directory, 10-03-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 15 gener 2021].