Vés al contingut

Cleopatra (pel·lícula de 1917)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCleopatra

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJ. Gordon Edwards Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWilliam Fox Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGeorge James Hopkins Modifica el valor a Wikidata
GuióHenry Rider Haggard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Martínez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn W. Boyle Modifica el valor a Wikidata
VestuariGeorge James Hopkins Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFox Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFox Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1917 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema mut, drama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0007801 Letterboxd: cleopatra Allmovie: v87424 TCM: 494122 AFI: 18094 TMDB.org: 39950 Modifica el valor a Wikidata

Cleopatra és una pel·lícula muda estrenada el 14 d'octubre de 1917[1] dirigida per J. Gordon Edwards i protagonitzada per Theda Bara i Fritz Leiber.[2] La pel·lícula, un drama històric, està basada en les peces teatrals de William Shakespeare i Victorien Sardou i en la novel·la d'Henry Rider Haggard.[3] Produïda per la Fox, va ser el major èxit comercial d'aquell any.[4] Es considera una pel·lícula perduda,[5] i solament se’n conserven alguns fragments. Està inclòs dins de la llista de les deu pel·lícules més buscades de l'American Film Institute.[6]

Argument

[modifica]

Comandant les legions romanes, Juli Cèsar conquereix Egipte. Cleòpatra aconsegueix presentar-se davant Cèsar embolicada en una catifa. Cèsar cau enamorat i tots dos governen Egipte conjuntament. Quan, després de tornar a Roma per ser coronat rei Cèsar és assassinat, Marc Antoni viatja a Egipte per assegurar la submissió de Cleòpatra al nou triumvirat. Malgrat que Marc Antoni i Cleòpatra estan apassionadament enamorats un de l'altre, ell retorna a Roma per casar-se amb Octàvia, la germana d'August, i d'aquesta manera consolidar el triumvirat políticament. Més tard, Marc Antoni retorna a Egipte i en veure que Cleòpatra encara l'estima ajunta les forces de tots dos per lluitar contra August però són vençuts a Actium. Marc Antoni es suïcida i quan Cleòpatra s'assabenta de la seva mort també se suïcida en deixar-se picar per una serp.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Aquesta producció de la Fox va ser un dels films més notables de l'època del cinema mut americà.[3] La pel·lícula, filmada durant l'estiu de 1917, va arribar a emprar 3.000 extres.[8] La reconstrucció de decorats de l'antic Egipte es pot considerar molt acurada.[3] Algunes escenes ambientades a Roma es van rodar als jardins de l'exgovernador de Los Angeles Hazard[8] mentre que les escenes de les batalles es van rodar a Balboa Beach[9] i les escenes d'interior, que incloïen múltiples animals com lleons, lleopards o tigres, es van filmar a l'estudi de la Fox a Hollywood.[10] En l'escena del banquet, on actuaven unes 400 persones, apareixia Ruth Saint Denis i les seves ballarines.[9] Les escenes del desert es van rodar a Oxnard[11] on es va construir una rèplica de l'Esfinx i de les piràmides.[12] També es va construir una rèplica d'Alexandria a Laguna Dominguez.[11][13] Theda Bara era l'estrella principal de la Fox d'ençà l'èxit de “A Fool There Was” (1915) i l'estudi explotava tan com podia la seva imatge de “vamp” en les pel·lícules.[3] Durant el rodatge, l'actriu va usar multitud de vestits molt sofisticats i insinuants alguns dels quals eren molt fràgils i per això, la productora va assignar tres modistes a seguir contínuament l'actriu per poder reparar a l'instant qualsevol eventualitat que es produís.[14]

Fragment de la pel·lícula

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Motography XVIII, 17, 27-10-1917, pàg. 873.
  2. Solomon, Aubrey. The Fox Film Corporation, 1915-1935: A History and Filmography (en anglès). McFarland, 2014-01-10, p. 248. ISBN 9780786486106. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 McCaffrey, Donald W.; Jacobs, Christopher P. Guide to the Silent Years of American Cinema (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p. 82. ISBN 9780313303456. 
  4. Miles, Margaret M. Cleopatra: A Sphinx Revisited (en anglès). University of California Press, 2011-09, p. 181. ISBN 9780520243675. 
  5. «Cleopatra (1917)» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. «Cleopatra (1917)» (en anglès). American Film Institute. [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Weitzel, Edward «“Cleopatra”». Moving Picture World, 03-11-1917, pàg. 708.
  8. 8,0 8,1 Motion Picture News 16, 7, 18-08-1917, pàg. 1147.
  9. 9,0 9,1 Motion Picture News 16, 8, 25-08-1917, pàg. 1312.
  10. Motion Picture News 16, 6, 11-08-1917, pàg. 1017.
  11. 11,0 11,1 Jessen, J.C. «In and out of west coast studios». Motion Picture News 16, 4, 28-07-1917, pàg. 622.
  12. «Pomp of Egypt revivified». Motography XVIII, 11, 15-09-1917, pàg. 563.
  13. «The plan for the port of Torrance | South Bay History». [Consulta: 28 juliol 2019].
  14. Longacre «Just for fun». Motion Picture News 16, 5, 04-08-1917, pàg. 859.

Enllaços externs

[modifica]