Clinoferrosuenoïta
 Clinoferrosuenoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ☐{Mn²⁺₂}{Fe²⁺₅}(Si₈O₂)(OH)₂ |
| Localitat tipus | mina Hillängs, Ludvika, comtat de Dalarna, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,598(1) Å; b = 18,3179(2) Å; c = 5,3345(1) Å; β = 102,163(1)° |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | no determinat |
| Exfoliació | {110} (en)  |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | no determinada |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,638 nβ = 1,651 nγ = 1,665 |
| Angle 2V | mesurat: 89° to 92°, calculat: 90° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Any d'aprovació | 2024 |
| Referències | [1] |
La clinoferrosuenoïta, coneguda fins el 2012 com a manganogrunerita,[2] és un mineral de la classe dels silicats.
En ser descoberta va ser anomenada dannemorita, ja que havia estat trobada a la mina Dannemora, a Uppland (Suècia), i va ser reanomenada el 1997 a manganogrunerita, en al·lusió a la seva composició, que conté manganès, i per la seva relació amb la grunerita. Va mantenir aquest segon nom fins la reestructuració del supergrup dels amfíbols de l'any 2012, en que va rebre el nom actual de clinoferrosuenoïta.[3]
Característiques
[modifica]La clinoferrosuenoïta és un silicat de fórmula química ☐{Mn²⁺₂}{Fe²⁺₅}(Si₈O₂)(OH)₂. Tot i ser coneguda des del segle XIX, no va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional fins el mes d'agost de l'any 2024,[4] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols». L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: GEO-NRM 19191754.[4]
Formació i jaciments
[modifica]Les primeres mostres van ser trobades a la mina Dannemora, a la localitat homònima dins el municipi d'Östhammar, a la província d'Uppland, a Suècia. Tot i no ser gens abundant ha estat descrita en altres indrets, sent present a tots els continents d'arreu del planeta excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Serrana, a El Molar, a la comarca del Priorat (Tarragona). El material que va servir per determinar l'espècie va ser trobat a la mina Hillängs, situada a la localitat de Ludvika, dins el comtat de Dalarna (Suècia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Clino-ferro-suenoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ «Manganogrunerite». Mindat. [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ Hawthorne, F. C.; Oberti, R.; Harlow, G. E.; Maresch, W. V.; Martin, R. F.; Schumacher, J. C.; Welch, M. D. «Nomenclature of the amphibole supergroup». American Mineralogist, 97, 11-12, 01-11-2012, pàg. 2031–2048. DOI: DOI:10.2138/am.2012.4276 [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 81». European Journal of Mineralogy, 36, 5, 21-10-2024, pàg. 917–923. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-917-2024 [Consulta: 24 octubre 2024].