Clordecona

Clordecona
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	485,68344142 Da
Rol	carcinogen ocupacional, tòxic per al desenvolupament i cancerigen
Estructura química
Fórmula química	C₁₀Cl₁₀O
SMILES canònic	Model 2D; C1(=O)C2(C3(C4(C1(C5(C2(C3(C(C45Cl)(Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl)Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Solubilitat	0,5 g/100 g (aigua, 100 °C)
Temperatura de sublimació	350 °C
Pressió de vapor	0 mmHg (a 25 °C)
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	0,001 mg/m³ (10 h, cap valor)

La clordecona, també coneguda com a kepona, és un insecticida carciogènic^[1] de la família del mirex emprat als Estats Units entre el 1966 i el 1975.

Químicament, la clordecona és una cetona policíclica clorada feta servir com a insecticida i fungicida amb fórmula molecular C₁₀Cl₁₀O. S'absorbeix ràpidament per la pell i les vies respiratòries. L'exposició a aquesta substància pot provocar problemes com tremolors, pèrdua de memòria o mals de cap. A més de l'increment del risc de patir càncer. El seu ús està prohibit en la major part dels països desenvolupats.^[2]^[3]

La clordecona és persistent al medi ambient i té un temps de vida mitjà d'uns trenta anys.

Referències

↑ Raimon Guitart, Tòxics, verins, drogues i contaminants, Volum 52 de Manuals de la UA, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, pàgina 74, ISBN 9788449025587
↑ «5 Compostos com a interferents endocrins»^{[Enllaç no actiu]}, Interferents endocrins, una amenaça a l'ordre del dia, pàgina 21
↑ Susana Borràs i Pentinat, [1]Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. «La V Conferencia de las Partes del Convenio de Estocolmo sobre Contaminantes Orgánicos Persistentes» (castellà) Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine., Perspectiva del dret internacional del medi ambient, Universitat Rovira i Virgili, 2011, pàgina 9 ss.

[1] Raimon Guitart, Tòxics, verins, drogues i contaminants, Volum 52 de Manuals de la UA, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, pàgina 74, ISBN 9788449025587

[2] «5 Compostos com a interferents endocrins»^{[Enllaç no actiu]}, Interferents endocrins, una amenaça a l'ordre del dia, pàgina 21

[3] Susana Borràs i Pentinat, [1]Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. «La V Conferencia de las Partes del Convenio de Estocolmo sobre Contaminantes Orgánicos Persistentes» (castellà) Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine., Perspectiva del dret internacional del medi ambient, Universitat Rovira i Virgili, 2011, pàgina 9 ss.

[1]

[2]

[3]