Clorina
|
No s'ha de confondre amb No s'ha de confondre amb el gas tòxic clor, que en texts anglesos es diu chlorine. |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 312,137496512 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₀H₁₆N₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
La clorina és un compost orgànic macrocíclic i heterocíclic aromàtic, que consisteix en un conjunt de quatre anells de pirrole, un dels quals està en forma reduïda, units per quatre enllaços metino (= CH-).[1] És un anàleg estructural de la porfirina. Fa part del grup dels organoclorats.
La clorina, a través dels seus àtoms de nitrogen, és capaç d'enllaçar-se amb un àtom de metall com el magnesi forma la clorofil·la[2] i constitueixen el pigment fotosensible present en els cloroplasts. Els bacteris fotosintètics posseeixen un compost similar a la clorina, però que conté dos anells de pirrole reduït. Aquest compost rep el nom de bacterioclorina.
Hi ha les clorines (c, d i e) que presenten un anell de pirrol reduït; bacterioclorines (a i b) que en presenten dos; i isobacterioclorines (g) que també presenten dos anells de pirrol reduïts, però disposat de manera diferent.[3][4]
La clorina es un compost relacionat amb la fotosíntesi, que es fa servir certes teràpies contra tumors i que, malgrat el que pugui suggerir el seu nom, no conté clor. La clorina e6 té un paper en la visió nocturna.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Moss, Gerard P. «Nomenclature of tetrapyrroles. Recommendations 1986» (en anglès). European Journal of Biochemistry, 178, 2, 12-1988, pàg. 277–328. DOI: 10.1111/j.1432-1033.1988.tb14453.x. ISSN: 0014-2956.
- ↑ Nonell i Marrugat, Santiago. «De la fotoquímica a la fotomedicina». A: Fronteres de la ciència : actes del curs que fou impartit a la XXV Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, del 16 al 26 d'agost de 1993. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catamlans, 1997, p. 121. ISBN 84-7283-371-2.
- ↑ Overmann, Jörg; Garcia-Pichel, Ferran. «The Phototrophic Way of Life». A: The Prokaryotes (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2013, p. 203-257. DOI 10.1007/978-3-642-30123-0_51. ISBN 978-3-642-30122-3.
- ↑ Gámez García, Andrés; et alii. «Pigments fotosintètics bacterians i captació d'energia lumínica». Universitat de Girona, 18-03-2016. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Un tractament contra el càncer està donant als pacients visió nocturna». Diari Més, 09-02-2020.