Clorur d'or(III)

Clorur d'or(III)
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	301,873 Da
Estructura química
Fórmula química	AuCl₃
SMILES canònic	Model 2D; Cl[Au](Cl)Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de descomposició	160 ℃
Entalpia estàndard de formació	−118 kJ/mol

El clorur d'or(III), tradicionalment anomenat clorur àuric, és un compost químic inorgànic compost d'or i clor. Té la fórmula molecular Au₂Cl₆. Els nombres romans de la fórmula indiquen que l'or té un estat d'oxidació de +3, el qual és el comú en els compostos d'or. Hi ha altres clorurs d'or segons quin sigui el seu estat d'oxidació. El clorur d'or(III) és molt higroscòpic i molt soluble en aigua i també en etanol. Es descompon per sobre dels 160 °C o a la llum.

Preparació

El clorur d'or(III) sovint es prepara passant gas clor sobre pols d'or a 180 °C:^[1]

2 Au + 3 Cl₂ → 2 AuCl₃

Reaccions

En contacte amb l'aigua, AuCl
3 forma hidrats acídics i la base conjugada [AuCl
3(OH)]−
. Es pot reduir pel Fe2+
i causa la precipitació d'or elemental.^[1]

AuCl₃ anhidre es comença a descompondre a clorur d'or(I) al voltant de 160 °C; tanmateix, experimenta desproporcionació a temperatures més altes per donar or metall i AuCl₃.

AuCl₃ → AuCl + Cl₂ (>160 °C)

3 AuCl → AuCl₃ + 2 Au (>420 °C)

AuCl₃ reacciona, per exemple, amb àcid clorhidric per a formar àcid cloroàuric (HAuCl
4):

HCl + AuCl
3 (aq) → H+
+ [AuCl
4]−

El clorur d'or(III) és el punt de partida per a la síntesi de molts altres compostos d'or. Per exemple, reacciona amb cianur de potassi i produeix K[Au(CN)₄]:

AuCl
3 + 4 KCN → K[Au(CN)
4] + 3 KCl

Aplicacions en la síntesi orgànica

AuCl₃ catalitza diverses reaccions,^[2] malgrat que no s'han comercialitzat les transformacions. Les sals d'or(III) especialment Na[AuCl₄] proporciona una laternativa a l'ús de sals de mercuri(II):^[3]

Alguns alquins experimenten aminació en presència del catalitzador Or(III). L'or catalitza l'alquilació de certs anells aromàtics i la conversió de furans a fenols. Per exemple:

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Egon Wiberg; Nils Wiberg; A. F. Holleman Inorganic Chemistry. 101a ed.. Academic Press, 2001, p. 1286–1287. ISBN 0-12-352651-5.
↑ G. Dyker, An Eldorado for Homogeneous Catalysis?, in Organic Synthesis Highlights V, H.-G. Schmaltz, T. Wirth (eds.), pp 48−55, Wiley-VCH, Weinheim, 2003
↑ Y. Fukuda and K. Utimoto «Effective transformation of unactivated alkynes into ketones or acetals with a gold(III) catalyst». J. Org. Chem., 56, 11, 1991, pàg. 3729. DOI: 10.1021/jo00011a058.

[wiberg_holleman-1] 1,0 ^1,1 Egon Wiberg; Nils Wiberg; A. F. Holleman Inorganic Chemistry. 101a ed.. Academic Press, 2001, p. 1286–1287. ISBN 0-12-352651-5.

[2] G. Dyker, An Eldorado for Homogeneous Catalysis?, in Organic Synthesis Highlights V, H.-G. Schmaltz, T. Wirth (eds.), pp 48−55, Wiley-VCH, Weinheim, 2003

[3] Y. Fukuda and K. Utimoto «Effective transformation of unactivated alkynes into ketones or acetals with a gold(III) catalyst». J. Org. Chem., 56, 11, 1991, pàg. 3729. DOI: 10.1021/jo00011a058.

[1]

[2]

[3]