Clorur de vinil
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 61,992 Da |
| Rol | cancerigen i carcinogen ocupacional |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₃Cl |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Índex de refracció | 1,37 (a 20 ℃) |
| Solubilitat | 0,1 g/100 g (aigua, 25 ℃) |
| Moment dipolar elèctric | 1,45 D |
| Punt de fusió | −160 ℃ −153,79 ℃ |
| Punt d'ebullició | −14 ℃ (a 760 Torr) −13,37 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,45 D |
| Entalpia estàndard de formació | −37,26 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 3,3 atm (a 20 ℃) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 3,6 % (V/V) |
| Límit superior d'explosivitat | 33 % (V/V) |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 2,56 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 12,8 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) 0 mg/m³ (cap valor) |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| gas inflamable | |
El clorur de vinil o cloroetilè és un gas incolor de fórmula CH2=CHCl que s'utilitza per a la fabricació del PVC mitjançant polimerització.[1] Descobert l'any 1835 pel científic francès Henri Victor Regnault (1810-1878).[2]
És un dels compostos petroquímics més produïts arreu del món[3] i es troba en petites quantitats al fum dels cigarrets.[4] S'inflama amb facilitat i ha estat la causa d'accidents industrials i de transport seriosos.[5][6] Pot ser biodegradat pel bacteri autotròfic nitrificant Nitrosomonas europaea.[7]
Innocu en forma polimèrica, els treballadors que manipulen PVC acabat no corren perill de patir els seus efectes tòxics. Per contra, els que efectuen sense les adequades mesures de seguretat la descalcificació manual dels aparells tèrmics emprats per polimeritzar-lo poden entrar en contacte amb l'estat monomèric del cloroetilè durant aquesta fase productiva.
El cloroetilè s'absorbeix ràpidament per inhalació o quan és ingerit si forma part d'un solvent orgànic. És un irritant cutani i ocular i, en alguns casos d'exposició aguda, ha originat cremades o lesions a la còrnia. La seva via metabòlica principal és el fetge, on els citocroms p450 el transformen en òxid de cloroetilè (un epòxid de vida curta molt reactiu que en poc temps es reorganitza i forma cloroacetaldeid).[8]
L'exposició ocupacional crònica a aquesta substància pot provocar l'aparició d'un angiocarcinoma hepàtic (variant inusual i agressiva del càncer de fetge)[9] i canvis d'acroosteòlisi de gravetat variable predominantment en mans i peus.[10] Un estudi realitzat en un grup d'extreballadors de la indústria del cloroetilè indica que, a llarg termini, el compost té efectes nocius sobre la microcirculació sanguínia. Encara que la presència de fenòmens de Raynaud és estadísticament significativa en aquesta població particular, el seu vincle patogènic amb el clorur de vinil no ha estat determinat de forma indiscutible.[11] També s'ha observat en els individus exposats al compost una incidència molt alta d'esteatohepatitis no alcohòlica no derivada d'altres factors de risc, en especial l'obesitat.[12]
A més, els resultats d'experiments amb ratolins demostren que altes dosis de clorur de vinil indueixen in vivo i in vitro fenòmens d'autofàgia i fibrosi en les cèl·lules del ronyó, els quals poden arribar a causar una necrosi tubular cortical renal.[13]
Referències
[modifica]- ↑ PRTR-España «Cloruro de vinilo» (en castellà). Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, 2019; Ag 21 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 24 gener 2020].
- ↑ Reif-Acherman, S «The contributions of Henri Victor Regnault in the context of organic chemistry of the first half of the nineteenth century» (en anglès). Quím Nova, 2012; 35 (2), pp: 438-443. ISSN 0100-4042. DOI: 10.1590/S0100-40422012000200037 [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ IHS Markit «Vinyl Chloride Monomer (VCM)» (en anglès). Chemical Economics Handbook, 2019; Maig, pàgs: 3 [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ Martin, T; Jelic, S «The Health Risks of Vinyl Chloride in Cigarette» (en anglès). Verywellmind.com, 2020; Gen 7, pàgs: 3 [Consulta: 6 febrer 2020].
- ↑ Díaz, L «Muertos tras explosión en planta petroquímica en México suben a 24» (en castellà). Reuters.com, 2016; Abr 22, pàgs: 5. Arxivat de l'original el 31 de gener 2020 [Consulta: 31 gener 2020]. Arxivat 31 de gener 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Shumate AM, Taylor J, McFarland E, Tan C, Duncan MA «Medical Response to a Vinyl Chloride Release From a Train Derailment: New Jersey, 2012» (en anglès). Disaster Med Public Health Prep, 2017 Oct; 11 (5), pp: 538-544. PMID: 28260558. DOI: 10.1017/dmp.2016.191. PMC: 5776704 [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ JGI «Nitrosomonas europaea» (en anglès). Genome Portal, 2020; Gen 31 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ Harrison, H «Vinyl chloride: Toxicological overview» (en anglès). HPA Centre for Radiation, Chemical and Environmental Hazards, 2008; ver. 1, pàgs: 12 [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ Fralish MS, Downs JW «Vinyl Chloride Toxicity» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 13; NBK544334 (rev), pàgs: 7. PMID: 31335054 [Consulta: 23 gener 2020].
- ↑ Preston BJ, Jones KL, Grainger RG «Clinical aspects of vinyl chloride disease: acro-osteolysis» (en anglès). Proc R Soc Med, 1976 Abr; 69 (4), pp: 284-286. ISSN 0035-9157. PMC: 1864528. PMID: 1265039 [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ López V, Chamoux A, Tempier M, Thiel H, et al «The long-term effects of occupational exposure to vinyl chloride monomer on microcirculation: a cross-sectional study fifteen years after retirement» (en anglès). BMJ Open, 2013 Jun 20; 3 (6), pii: e002785. PMID: 23794583. DOI: 10.1136/bmjopen-2013-002785. PMC: 3686170 [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ Cave M, Falkner KC, Ray M, Joshi-Barve S, et al «Toxicant-associated steatohepatitis in vinyl chloride workers» (en anglès). Hepatology, 2010 Feb; 51 (2), pp: 474-481. PMID: 19902480. DOI: 10.1002/hep.23321. PMC: 4019991 [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ Hsu YH, Chuang HC, Lee YH, Lin YF, et al «Induction of Fibrosis and Autophagy in Kidney Cells by Vinyl Chloride» (en anglès). Cells, 2019 Jun 17; 8 (6), pii: E601. PMID: 31212930. DOI: 10.3390/cells8060601. PMC: 6627785 [Consulta: 6 febrer 2020].
Bibliografia
[modifica]- INSST. Determinación de cloruro de vinilo en aire - Método de adsorción en carbón activo/Cromatografía de gases (en castellà). Métodos de toma de muestras y anàlisis, 1995; MTA/MA-012/A87 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 26 gener 2020].
- EPA. Vinyl chloride (en anglès). Hazard Summary, 2000 Gen; 75-01-4 (rev), pàgs:4 [Consulta: 2 març 2020].
- ATSDR. Cloruro de vinilo (Vinyl Chloride) (en castellà). Resúmenes de Salud Pública, CDC, 2016; Maig 6 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 24 gener 2020].
- Azari, Mansour; Tayefeh-Rahimian, Raana; Jafari, Mohamad J.; Souri, Hamid; et al. Exploring a new method for the biological monitoring of plastic workers exposed to the vinyl chloride monomer (en anglès). Toxicol Ind Health, 2016 Des; 32 (12), pp: 1921-1926. PMID: 26319235. DOI 10.1177/0748233715596663 [Consulta: 27 febrer 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Producción de cloruro de vinilo Tamayo, E. 2018 Abr (en castellà)
- Vinyl Chloride: Safe Handling & Storage RedVectorOnline. 2018 Oct (en anglès)
- Vinyl Chloride Monomer (VCM) Fact Sheet Revision, National Pollutant Inventory. 2019 Abr (en anglès)