Vés al contingut

Clorur de vinil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicClorur de vinil
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular61,992 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolcancerigen i carcinogen ocupacional Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂H₃Cl Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C=CCl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Índex de refracció1,37 (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,1 g/100 g (aigua, 25 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,45 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−160 ℃
−153,79 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−14 ℃ (a 760 Torr)
−13,37 ℃ (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric1,45 D Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−37,26 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor3,3 atm (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat3,6 % (V/V) Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat33 % (V/V) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps2,56 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició sostre12,8 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
0 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
gas inflamable Modifica el valor a Wikidata

El clorur de vinil o cloroetilè és un gas incolor de fórmula CH2=CHCl que s'utilitza per a la fabricació del PVC mitjançant polimerització.[1] Descobert l'any 1835 pel científic francès Henri Victor Regnault (1810-1878).[2]

És un dels compostos petroquímics més produïts arreu del món[3] i es troba en petites quantitats al fum dels cigarrets.[4] S'inflama amb facilitat i ha estat la causa d'accidents industrials i de transport seriosos.[5][6] Pot ser biodegradat pel bacteri autotròfic nitrificant Nitrosomonas europaea.[7]

Innocu en forma polimèrica, els treballadors que manipulen PVC acabat no corren perill de patir els seus efectes tòxics. Per contra, els que efectuen sense les adequades mesures de seguretat la descalcificació manual dels aparells tèrmics emprats per polimeritzar-lo poden entrar en contacte amb l'estat monomèric del cloroetilè durant aquesta fase productiva.

El cloroetilè s'absorbeix ràpidament per inhalació o quan és ingerit si forma part d'un solvent orgànic. És un irritant cutani i ocular i, en alguns casos d'exposició aguda, ha originat cremades o lesions a la còrnia. La seva via metabòlica principal és el fetge, on els citocroms p450 el transformen en òxid de cloroetilè (un epòxid de vida curta molt reactiu que en poc temps es reorganitza i forma cloroacetaldeid).[8]

L'exposició ocupacional crònica a aquesta substància pot provocar l'aparició d'un angiocarcinoma hepàtic (variant inusual i agressiva del càncer de fetge)[9] i canvis d'acroosteòlisi de gravetat variable predominantment en mans i peus.[10] Un estudi realitzat en un grup d'extreballadors de la indústria del cloroetilè indica que, a llarg termini, el compost té efectes nocius sobre la microcirculació sanguínia. Encara que la presència de fenòmens de Raynaud és estadísticament significativa en aquesta població particular, el seu vincle patogènic amb el clorur de vinil no ha estat determinat de forma indiscutible.[11] També s'ha observat en els individus exposats al compost una incidència molt alta d'esteatohepatitis no alcohòlica no derivada d'altres factors de risc, en especial l'obesitat.[12]

A més, els resultats d'experiments amb ratolins demostren que altes dosis de clorur de vinil indueixen in vivo i in vitro fenòmens d'autofàgia i fibrosi en les cèl·lules del ronyó, els quals poden arribar a causar una necrosi tubular cortical renal.[13]

Referències

[modifica]
  1. PRTR-España «Cloruro de vinilo» (en castellà). Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, 2019; Ag 21 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 24 gener 2020].
  2. Reif-Acherman, S «The contributions of Henri Victor Regnault in the context of organic chemistry of the first half of the nineteenth century» (en anglès). Quím Nova, 2012; 35 (2), pp: 438-443. ISSN 0100-4042. DOI: 10.1590/S0100-40422012000200037 [Consulta: 25 gener 2020].
  3. IHS Markit «Vinyl Chloride Monomer (VCM)» (en anglès). Chemical Economics Handbook, 2019; Maig, pàgs: 3 [Consulta: 25 gener 2020].
  4. Martin, T; Jelic, S «The Health Risks of Vinyl Chloride in Cigarette» (en anglès). Verywellmind.com, 2020; Gen 7, pàgs: 3 [Consulta: 6 febrer 2020].
  5. Díaz, L «Muertos tras explosión en planta petroquímica en México suben a 24» (en castellà). Reuters.com, 2016; Abr 22, pàgs: 5. Arxivat de l'original el 31 de gener 2020 [Consulta: 31 gener 2020]. Arxivat 31 de gener 2020 a Wayback Machine.
  6. Shumate AM, Taylor J, McFarland E, Tan C, Duncan MA «Medical Response to a Vinyl Chloride Release From a Train Derailment: New Jersey, 2012» (en anglès). Disaster Med Public Health Prep, 2017 Oct; 11 (5), pp: 538-544. PMID: 28260558. DOI: 10.1017/dmp.2016.191. PMC: 5776704 [Consulta: 9 febrer 2020].
  7. JGI «Nitrosomonas europaea» (en anglès). Genome Portal, 2020; Gen 31 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 5 febrer 2020].
  8. Harrison, H «Vinyl chloride: Toxicological overview» (en anglès). HPA Centre for Radiation, Chemical and Environmental Hazards, 2008; ver. 1, pàgs: 12 [Consulta: 3 febrer 2020].
  9. Fralish MS, Downs JW «Vinyl Chloride Toxicity» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 13; NBK544334 (rev), pàgs: 7. PMID: 31335054 [Consulta: 23 gener 2020].
  10. Preston BJ, Jones KL, Grainger RG «Clinical aspects of vinyl chloride disease: acro-osteolysis» (en anglès). Proc R Soc Med, 1976 Abr; 69 (4), pp: 284-286. ISSN 0035-9157. PMC: 1864528. PMID: 1265039 [Consulta: 8 març 2020].
  11. López V, Chamoux A, Tempier M, Thiel H, et al «The long-term effects of occupational exposure to vinyl chloride monomer on microcirculation: a cross-sectional study fifteen years after retirement» (en anglès). BMJ Open, 2013 Jun 20; 3 (6), pii: e002785. PMID: 23794583. DOI: 10.1136/bmjopen-2013-002785. PMC: 3686170 [Consulta: 29 gener 2020].
  12. Cave M, Falkner KC, Ray M, Joshi-Barve S, et al «Toxicant-associated steatohepatitis in vinyl chloride workers» (en anglès). Hepatology, 2010 Feb; 51 (2), pp: 474-481. PMID: 19902480. DOI: 10.1002/hep.23321. PMC: 4019991 [Consulta: 31 gener 2020].
  13. Hsu YH, Chuang HC, Lee YH, Lin YF, et al «Induction of Fibrosis and Autophagy in Kidney Cells by Vinyl Chloride» (en anglès). Cells, 2019 Jun 17; 8 (6), pii: E601. PMID: 31212930. DOI: 10.3390/cells8060601. PMC: 6627785 [Consulta: 6 febrer 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]