Clotilde Bosch i Carbonell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1829  Barcelona |
| Mort | 1900 (70/71 anys) Pará (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Família | |
| Cònjuge | Ildefons Cerdà i Sunyer |
| Fills | Clotilde Cerdà i Bosch |
| Germans | Josep Bosch i Carbonell |
Clotilde Bosch i Carbonell (Barcelona, 1829 - Pará, Brasil 17 d'abril de 1900[1]),[2] fou una pintora del segle xix. Va ser coneguda per estar casada amb l'enginyer Ildefons Cerdà i ser la mare de la famosa concertista d'arpa "Esmeralda Cervantes", nom artístic de Clotilde Cerdà i Bosch. Aquesta, però, segons l'historiador independent Fernando Alcolea Albero, no era filla de Cerdà, tot i que la va reconèixer i li va donar el seu cognom.[3]
Biografia
[modifica]Era filla de l'indià i Josep Bosch i Mustich (†1853), qui havia fet fortuna a Cuba i tenia una fàbrica cotonera al Raval de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Bosch), i de Rosa Carbonell. De retorn a Catalunya va ser director del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, banquer i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[4]
Els germans de la pintora, Josep i Rafael Bosch i Carbonell, varen ser diputats a Madrid el 1881 i 1886, respectivament.[5]
El 20 de juny] de 1848, als 19 anys, es va casar amb l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), autor de la reforma de l'Eixample de Barcelona.[6] amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1862),[7] que va ser una coneguda instrumentista d'arpa.[8] La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseqüència del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.[7]
Cerdà no estava d'acord que la petita Clotilde rebés una educació artística i la seva mare la va portar a Roma on comptava amb el suport dels pintors espanyols allà instal·lats, com Eduardo Rosales, Marià Fortuny, Lorenzo Vallés i Alejo Vera.[3] Va comptar amb la formació del pintor napolità Michele Cammarano (Nàpols 1835 – 1920) que va residir a Roma entre 1865 i 1866. Durant la seva estada a Itàlia va pintar l'obra "Llac de Castelgandolfo" (o "Llac Albano") que va presentar a l'Exposició Nacional de 1866.
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 12, Núm. 1168 (15 abr. 1902) Ed. Vespre, pàg.1.
- ↑ El segon cognom figura en algunes fonts com a "Calmell". S'ha fet servir, no obstant, "Carbonell", ja que és la que figura a Estapé 2001, p. 102, una de les primeres biografies completes de Cerdà.
- ↑ 3,0 3,1 Alcolea Albero, 2013.
- ↑ «Relació d'Acadèmics». RACBA, 2005. Arxivat de l'original el 30 de novembre 2021. [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ Llista de diputats històrics al Congrés dels Diputats
- ↑ Estapé, 2001, p. 102.
- ↑ 7,0 7,1 [https://web.archive.org/web/20160303193542/http://icc.cat/index.php/content/download/49257/346939/file/viladevall_cerda.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Inventari de la documentació personal de Cerdà lliurada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya]
- ↑ Simón Palmer, María del Carmen (CSIC): Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas Instituto Cervantes, agost de 1986
Bibliografia
[modifica]- Alcolea Albero, Fernando. «Clotilde Bosch i Carbonell» (en castellà). Mujeres Pintoras, 2013. [Consulta: 4 agost 2015].
- Estapé, Fabià. Vida y Obra de Ildefonso Cerdá (en castellà). Ediciones Península, 2001. ISBN 9788483073605 [Consulta: 4 agost 2015].