Vés al contingut

Club Esportiu Constància d'Inca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCE Constància
Club Esportiu Constància d'Inca
Dades
SobrenomConstanciers
Inquers
Blanc-i-negres
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Creació2 de desembre de 1922
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaTercera Federació
Instal·lació esportivaNou Camp d'Inca (10.000 espectadors)
Governança corporativa
Seu 
Presidència Valeria Bouzada[1]
Entrenador principal Guillem Llaneras[2]
Altres
Color          blanc, negre
Equipament esportiu
PatrocinadorColonya Caixa Pollença
Fundación de Ayuda contra la Drogadicción Modifica el valor a Wikidata

Lloc webceconstancia.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: club.constancia X: CEConstancia Instagram: ceconstancia LinkedIn: club-esportiu-constancia Youtube: UCdS8Hb8hTR8mXZFEAGwicxw Modifica el valor a Wikidata

El Club Esportiu Constància d'Inca és el club de futbol més representatiu de la ciutat d'Inca (Mallorca). Va ser fundat l'any 1922 i es coneix principalment pel seu primer equip masculí, que competeix actualment a Tercera Federació - Grup XI. El seu primer equip femení juga a la Femenina Autonòmica i el seu primer equip juvenil masculí participa en la Divisió d'Honor. A més, té un futbol base amb dotzenes d'equips.[3]

El Constància ha militat 11 temporades a Segona Divisió durant el segle XX, convertint-se en el segon equip més exitós de les Illes Balears. A més, ha jugat més de seixanta temporades a Tercera Divisió, sent l'equip balear amb més aparicions en aquesta competició.[4]

Disputa els seus partits al Nou Camp d'Inca, a la ciutat d'Inca, camp del club des de la seva inauguració l'any 1964. Amb una capacitat de 10.000 persones, és el segon estadi de futbol amb més capacitat de les Illes Balears.

Història

[modifica]

Evolució de nom

[modifica]
  • Constancia Foot-ball Club (1922-1941)
  • Club Deportivo Constancia (1941-2010)
  • Club Esportiu Constància (2010-present)[5]

Inicis de futbol a Inca

[modifica]

El primer equip de futbol d'Inca va ser el FC Inca (1910), la secció de futbol del Centro Recreativo a la mateixa ciutat, però aquest equip va cessar la seva activitat uns mesos després de fundar-se.[6] Inca es trobava sense club durant molts anys seguits, cosa que va canviar l'any 1921 amb la fundació del FC Inquense, lligat al mateix centre recreatiu.[7]

Fundació del CE Constància (1922)

[modifica]

El Club Esportiu Constància es va fundar el 2 de desembre de 1922 com a secció filial de la societat de socors mutus del mateix nom.[8] Inicialment, s'hi va haver una rivalitat entre el Constància i l'Inquense, però en superar el primer al segon, l'Inquense es va dissoldre i els seus jugadors es van incorporar en el Constància.[9]

L'any 1924, el Constància va debutar al Campionat de Mallorca, on va anar cobrant molta d'importància en el panorama del futbol mallorquí. Mentrestant, el Constància es desenvolupà com un club de base principalment obrera, en tant que Inca era una població amb una quantitat important de fàbriques.[10] A més, es va convertir en un símbol del futbol de la Part Forana, sent l'equip més potent fora de Palma.[11]

Anys 30. Creixement, títols i guerra

[modifica]

Els anys trenta, el Constància ja era el principal competidor de l'Alfons XIII (l'actual RCD Mallorca), cosa que va fer créixer la seva rivalitat, accentuada per la contraposició social dels aficionats d'una entitat i l'altra. Es va endur el Campionat de Balears de futbol una vegada (1935), i el de Mallorca tres vegades consecutives (1933, 1934 i 1935).

L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 va influir molt el desenvolupament del club. Segons investigacions recents, el Constància va ser un dels equips més represaliats d'Espanya i quatre dels seus jugadors van ser executats per les tropes franquistes.[12] Durant la guerra, les competicions es van seguir jugant i el Constància es va proclamar campió del Campionat de Mallorca per quarta vegada la temporada 1938-39.

Anys 40. Ascens a Segona i gairebé a Primera

[modifica]

En acabar la Guerra Civil el 1939, es van reestructurar les competicions de futbol a Espanya i el Constància va ser seleccionat per jugar a Segona Divisió pel seu campionat de la temporada anterior. Va baixar, però, l'any següent, i va tornar per la temporada 1941-42.[13] El Constància va mantenir la categoria durant quatre anys consecutius, i és especialment destacable la temporada 1943-44, on va finalitzar la temporada regular en el tercer lloc i va quedar a un partit de la Primera Divisió.[14] La temporada següent, la 1944-45, es va jugar la permanència en un enfrontament directe amb el seu principal rival, el CD Mallorca, i el partit es resolgué favorablement al Mallorca després d'un polèmic arbitratge d'Agustí Cruellas, recordat a Inca durant dècades, i va haver de jugar una promoció per a romandre a Segona Divisió, la qual va perdre i, així, va descendir a Tercera Divisió.[15]

Anys 50. Tocant fons

[modifica]

Després del descens a Tercera Divisió el 1945, el Constància no va aconseguir recuperar la categoria perduda i fins i tot va haver de cessar la seva activitat temporalment durant la temporada 1951-52 després d'una greu crisi institucional i econòmica. Va baixar a categories regionals, però va recuperar la tercera categoria uns anys després.[14]

Anys 60. Últims anys a Segona

[modifica]

Després d'una gran temporada, el Constància va pujar per tercer cop a Segona Divisió l'any 1962. Tot i romandre més temporades consecutives a la segona categoria estatal que durant els anys 40, les sis temporades entre el 1962 i el 1968 va obtenir classificacions més decebedores. La temporada 1967-68 seria l'última de les onze temporades del Constància a Segona.[14] També als anys 60, concretament el 29 d'agost de 1965, el Constància va inaugurar el Nou Camp d'Inca.[16]

Escut simplificat i castellanitzat del CE Constància al Nou Camp d'Inca
Escut simplificat i castellanitzat del CE Constància al Nou Camp d'Inca

Resta del segle XX. Enfonsar i consolidar-se a Tercera

[modifica]

El descens del 1968 va causar una nova crisi dins el club, que va acabar amb un descens successiu, aquest cop a les categories regionals. El Constància va tardar cinc anys a recuperar la Tercera Divisió, una categoria que no deixaria gairebé mai més.

També es va perdre definitivament la rivalitat amb el RCD Mallorca després de baixar a Tercera per la falta d'enfrontaments directes i la distància geogràfica.

Durant la resta del segle XX, el Constància va jugar totes les temporades a Tercera Divisió, excepte una temporada a Segona Divisió B (1987-88) i dues temporades a Regional Preferent (1990-92).

Segle XXI. Un nou ascens i el centenari

[modifica]

La dinàmica de les dècades finals del segle XX no van canviar durant les primeres dècades del segle XXI. El Constància només ha acumulat temporades a Tercera Divisió (fins al 2021) i Tercera Federació (des del 2021), excepte una estança de dues temporades a Segona Divisió B (la 2012-13 i la 2013-14), les seves últimes temporades fora de l'actual quinta categoria del futbol estatal.[17][18]

El 2022, l'any de les celebracions del centenari del naixement del club, el Constància va ser distingit amb la Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa de Mallorca, concedida pel Consell Insular de Mallorca.[19] A més, es varen dissenyar un escut i una samarreta pel centenari.[20]

Símbols

[modifica]

Escut

[modifica]

L'escut del Constància ha sigut a grans trets el mateix des del primer escut de l'any 1924.[5] Consisteix d'un arc i una pilota per davant de la part central, la qual consisteix d'una part alta amb els colors del club (blanc i negre) i el seu nom, i una part baixa amb la senyera, símbol representatiu de Mallorca, i un gos negre sobre un fons blanc. Fins el 2013, el gos era or i el fons blau, una representació més assemblant a l'escut de la ciutat d'Inca.

Colors

[modifica]

Els colors del Constància sempre han sigut blanc i negre.[5] No hi ha constància del motiu per què s'han escollit aquests colors l'any 1922.

1922-1993
1993-2017
2017-present

Himne

[modifica]

L'himne del Constància va ser compost per Los Folux, amb la lletra en castellà escrita per Biel Perelló i L'amo Joan Matas des Forn.[21] La lletra és la següent:[22]

En el Constància reina siempre la alegría
En el Constància siempre reina el buen humor
No cambiaremos de carácter ningún día
Aunque nos metan un millón
Alirón, alirón, el Constància es el mejor
Alirón, alirón, el Constància es el mejor
La jugada es colosal
Siendo el gol bien recibido
Y el público grita unido
¡Viva el Constància Triunfal!

Alirón, alirón, el Constància es el mejor
Alirón, alirón, el Constància es el mejor
Constància, bien
Constància, bien
Constància, bien, bien, bien
Alirón, alirón, el Constància es el mejor
Alirón, alirón, el Constància es el mejor
Alirón, alirón, el Constància es el mejor
Alirón, alirón, el Constància es el mejor

La lletra traduïda a català és la següent:

Al Constància regna sempre l'alegria
Al Constància sempre regne el bon humor
Mai no canviarem de caràcter cap dia
Encara que ens fiquin un milió
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
La jugada és colossal
Sent el gol ben rebut
I el públic crida unit
Visca el Constància triomfal!

Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
Constància, bé
Constància, bé
Constància, bé, bé, bé
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor
Som-hi, som-hi, el Constància és el millor

Estadi

[modifica]
Porta d'entrada del Nou Camp d'Inca
Porta d'entrada del Nou Camp d'Inca

Nou Camp d'Inca

[modifica]
Marcador del Nou Camp d'Inca
Marcador del Nou Camp d'Inca

El Constància juga els partits com a titular al Nou Camp d'Inca, que té una capacitat de 10.000 espectadors i és de gespa natural.[23] Va ser inaugurat el 29 d'agost de 1965. És el camp de futbol amb més capacitat de les Illes Balears després de l'Estadi de Son Moix.

Camps històrics

[modifica]

El Constància havia jugat en diversos camps abans de mudar-se al Nou Camp d'Inca. El primer va ser el Camp des Blanquer, estrenat el 1923. El 1929 va estrenar el Camp des Cós, el qual va haver de subhastar per mor de la crisi que el club patí.[8]

Presidents

[modifica]

Durant la seva història, el Constància ha tingut, com a mínim, 35 presidents.[24]

President Període President Període
Miguel Beltrán Planas 1922-25 Juan Amer Llobera 1969-73
Bartomeu Payeras Ferrer Jaume Moyer Martorell 1973-77
Lorenzo Marqués Ramis Andreu Pol Bonín 1977-79
Pere Siquier Martí 1939-42 Jordi Cerdà Borràs 1979-86
Bartomeu Fluxà Mut José García Cerdà 1986-90
Andrés Mateu Pericàs Manuel García Alba 1990-91
Rafel Ramis Àngel García Bonafè 1991-95
Luis Aguacil Montis Miquel Llompart Mora 1995-98
Miguel Guasp Ferrer Andreu Sacares Genestra 1998-99
Andreu Bestard Oliver 1952-55 Antonio Martorell Llompart 1999-2001
Pere Prast Janer 1955-56 Jorge Guirado Martínez 2001-11
Antoni Prats Balaguer 1956-57 Antonio Ramis Martínez 2011-14
Antoni Benàssar Rolando 1960-63 Gabriel Burguera Canals 2014-16
Antoni Ferrari Campaner 1963-66 Andreu Gili Biscaí 2016-17
Miquel Sastre Terrasa 1966-67 Rafel Palou Amer 2017-23
Mateu Pieras Balle 1967-68 Valeria Bouzada 2023-present
P. Siquier 1968-69
A. Melis
T. Vaquer

Dades del Club

[modifica]

Temporades

[modifica]

Classificacions a la Lliga espanyola

[modifica]

El Constància ha participat a un total de 76 temporades a categories estatals: 11 a Segona divisió, tres a Segona divisió B, 58 a Tercera divisió i 4 a Tercera Federació, a més d'un total de nou temporades a categories regionals sota diverses denominacions.[25][4]

  • 1939-40: 2a Divisió (5è)
  • 1940-41: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 1941-42: 2a Divisió (4t)
  • 1942-43: 2a Divisió (3r)
  • 1943-44: 2a Divisió (3r)
  • 1944-45: 2a Divisió (12è) Descens
  • 1945-46: 3a Divisió (2n)
  • 1946-47: 3a Divisió (5è)
  • 1947-48: 3a Divisió (6è)
  • 1948-49: 3a Divisió (7è)
  • 1949-50: 3a Divisió (15è)
  • 1950-51: 3a Divisió (14è) Descens
  • 1951-52: 1a Regional -- (a)
  • 1952-53: 1a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1953-54: 3a Divisió (9è)
  • 1954-55: 3a Divisió (2n)
  • 1955-56: 3a Divisió (8è)
  • 1956-57: 3a Divisió (5è)
  • 1957-58: 3a Divisió (3r)
  • 1958-59: 3a Divisió (2n)
  • 1959-60: 3a Divisió (9è)
  • 1960-61: 3a Divisió (2n)
  • 1961-62: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 1962-63: 2a Divisió (12è)
  • 1963-64: 2a Divisió (10è)
  • 1964-65: 2a Divisió (13è)
  • 1965-66: 2a Divisió (13è)
  • 1966-67: 2a Divisió (14è)
  • 1967-68: 2a Divisió (16è) Descens
  • 1968-69: 3a Divisió (17è) Descens
  • 1969-70: 1a Regional (3r)
  • 1970-71: 1a Regional (4t)
  • 1971-72: 1a Regional (1r) Lliga
  • 1972-73: Reg. Preferent (9è)
  • 1973-74: Reg. Preferent (2n) Ascens
  • 1974-75: 3a Divisió (3r)
  • 1975-76: 3a Divisió (10è)
  • 1976-77: 3a Divisió (15è)
  • 1977-78: 3a Divisió (12è)
  • 1978-79: 3a Divisió (11è)
  • 1979-80: 3a Divisió (4t)
  • 1980-81: 3a Divisió (2n)
  • 1981-82: 3a Divisió (2n)
  • 1982-83: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1983-84: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1984-85: 3a Divisió (8è)
  • 1985-86: 3a Divisió (5è)
  • 1986-87: 3a Divisió (4t) Ascens
  • 1987-88: 2a Divisió B (17è) Descens
  • 1988-89: 3a Divisió (8è)
  • 1989-90: 3a Divisió (17è) Descens
  • 1990-91: Reg. Preferent (7è)
  • 1991-92: Reg. Preferent (3r) Ascens
  • 1992-93: 3a Divisió (15è)
  • 1993-94: 3a Divisió (8è)
  • 1994-95: 3a Divisió (11è)
  • 1995-96: 3a Divisió (5è)
  • 1996-97: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1997-98: 3a Divisió (2n)
  • 1998-99: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1999-00: 3a Divisió (2n)
  • 2000-01: 3a Divisió (5è)
  • 2001-02: 3a Divisió (3r)
  • 2002-03: 3a Divisió (2n)
  • 2003-04: 3a Divisió (6è)
  • 2004-05: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 2005-06: 3a Divisió (13è)
  • 2006-07: 3a Divisió (15è)
  • 2007-08: 3a Divisió (6è)

Lliga - Campionat de Lliga
Amunt - Ascens
Descens - Descens

(a) a la temporada 1951-52 l'equip havia estat descendit administrativament de Segona i sancionat sense poder competir per acumulació de deutes.

Palmarès

[modifica]

Tornejos estatals

[modifica]

Tornejos regionals

[modifica]

Primer equip

[modifica]

Plantilla 2024-25

[modifica]

Plantilla del primer equip masculí la 2024-25.[26]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Illes Balears Pau Seguí
2 DEF Illes Balears Víctor Villas
3 DEF Illes Balears Damià Ramos
4 DEF Illes Balears Mateo Garcías
5 DEF Illes Balears Miquel Buades
6 DAV Illes Balears Barto Horrach
7 DAV Illes Balears Toni González
8 MIG Illes Balears Jaume Estrany
9 DAV Illes Balears Mateu Ferrer
10 MIG Illes Balears Nico Baleani
11 DAV Illes Balears Toni Quetglàs
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Illes Balears Martín Fortes
14 MIG Argentina Agustín Giaquinto
15 MIG Austràlia Taye Jackson
16 DAV Illes Balears Lluís Triay
17 DEF Illes Balears Gori Julián
18 DAV Argentina Iago Ibagaza
19 DEF Illes Balears Joan Gayà
20 MIG Illes Balears David Turmo
21 MIG Illes Balears Pau García
22 MIG Illes Balears Cristian Tello

Jugadors destacats

[modifica]

Internacionals amb les seves seleccions

[modifica]

Altres jugadors destacats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format]https://www.ultimahora.es/deportes/futbol/2023/08/04/1989215/rafel-palou-cierra-ciclo-constancia-tendra-primera-presidenta-historia.html
  2. [enllaç sense format]https://www.webdelclub.com/web/Noticia.aspx?vweb=wconstancia&id=3B14310A24F023BD
  3. «C. E. Constància». Federació de Futbol de les Illes Balears. [Consulta: 3 juny 2024].
  4. 4,0 4,1 «Club Esportiu Constància» (en castellà). Fútbol Regional. [Consulta: 24 setembre 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Club Esportiu Constància» (en espanyol europeu). La Futbolteca. [Consulta: 3 juny 2024].
  6. García Gargallo, 2023, p. 5.
  7. García Gargallo, 2023, p. 8.
  8. 8,0 8,1 Dolç, Miquel (ed.). Gran Enciclopèdia de Mallorca, tom III. Palma: Promallorca edicions, 1989, p. 317-8. ISBN 84-86.617.02-2. 
  9. García Gargallo, 2023, p. 9.
  10. Capellà, Llorenç. L'esport a les Balears (1936-1959). Conselleria de Cultura, Educació i Esport (Govern Balear), 1995, p. 76-79. ISBN 84-86617-27-8. 
  11. García Gargallo, 2023, p. 11.
  12. García Gargallo, 2023, p. 13.
  13. García Gargallo, 2023, p. 14.
  14. 14,0 14,1 14,2 García Gargallo, 2023, p. 15.
  15. Montes de Oca, Carlos «68 años después de Cruellas». Última Hora, 14-05-2013.
  16. Quetglas Martorell, 2022, p. 17.
  17. García Gargallo, 2023, p. 16.
  18. Quetglas Martorell, 2022, p. 18.
  19. «Premis, honors i distincions 2022». Consell de Mallorca. [Consulta: 27 octubre 2022].
  20. «El CE Constància presenta l'escut del centenari». CE Constància, 10-07-2021. [Consulta: 3 juny 2024].
  21. «Más #recuerdos que ha traído hoy Biel Perellò:» (en castellà). Twitter. CE Constància, 15-12-2017. [Consulta: 24 setembre 2024].
  22. «Himno Clásico CE Constancia» (en castellà). YouTube. CE Constància, 28-05-2017. [Consulta: 24 setembre 2024].
  23. «Instal·lacions». CE Constància. [Consulta: 24 setembre 2024].
  24. Quetglas Martorell, Andreu. 100è Aniversari de la Fundació del CE Constància d'Inca. Palma: Comissió del Centenari del CE Constància d'Inca, 2022, p. 20. DL PM 00617-2022. 
  25. «Club Deportivo Constancia» (en castellà). Fútbol Regional. [Consulta: 24 setembre 2024].
  26. «🔢 Aquests son els dorsals que lluiran els jugadors del 3a RFEF a la temporada 24/25 🤍🖤». Twitter. CE Constància, 04-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • García Gargallo, Manuel «Los 100 años del Constancia de Inca» (en castellà). Cuadernos de Fútbol. CIHEFE, vol. 149, 01-01-2023. ISSN: 1989-6379.
  • Quetglas Martorell, Andreu. Síntesis histórica del CD Constancia (en castellà). Inca: Impr. Colón, 1982. 
  • Quetglas Martorell, Andreu. 100è Aniversari de la Fundació del CE Constància d'Inca. Palma: Comissió de Centenari del CE Constància d'Inca, 2022. DL MP 00617-2022. 
  • Quetglas Martorell, Andreu. Cent anys en blanc i negre. Inca: Ajuntament d'Inca, 2023. 
  • Quetglas Martorell, Andreu. Cròniques del Nou Camp d’Inca. La casa del CE Constància 1965-2024. Inca: Ajuntament d'Inca, 2024. 

Enllaços externs

[modifica]