Coalisland
| ||||
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Regne Unit | |||
| País | Irlanda del Nord | |||
| Comtat | comtat de Tyrone | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | BT71 | |||
| Prefix telefònic | 028 | |||
Coalisland (en gaèlic irlandès Oileán an Ghuail) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Tyrone, a la província de l'Ulster. Està a quatre milles de Dungannon. Està situat a la baronia de Dungannon Middle i parròquies civils de Donaghenry i Tullyniskan.[1] Coalisland també és a prop del llac Neagh. Com el seu nom indica, antigament era un centre de mineria del carbó.
Demografia
[modifica]Població del segle xix
[modifica]La població de la ciutat va créixer durant el segle xix:[2][3]
| Any | 1841 | 1851 | 1861 | 1871 | 1881 | 1891 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 451 | 627 | 661 | 598 | 677 | 785 |
| Cases | 103 | 120 | 143 | 135 | 159 | 191 |
Població del segle XXI
[modifica]Segons el darrer cens (29 d'abril de 2001) hi havia 4.917 habitants.
- 29,6% tenien menys de 16 anys i el 12,4% en tenien 60 o més
- 48,2% de la població és masculina i el 51,8% era femenina
- 95,8% eren catòlics irlandesos i el 3,8% són protestants
- 4,6% de la població de 16–74 estaven a l'atur.[4]
Història
[modifica]El 24 d'agost de 1968, el Campanya per la Justícia Social (CSJ) l'Associació pels Drets Civils a Irlanda del Nord (NICRA), i altres grups, es va celebrar la primera marxa dels drets civils a Irlanda del Nord sortint de Coalisland per Dungannon. La manifestació va ser prohibida oficialment, però es va dur a terme, i va transcórrer sense incidents. La publicitat al voltant de la marxa va animar altres grups que protestaven per formar les branques de NICRA[5]
Na Tribloidí
[modifica]Entre 1969 i 2001 un total de 20 persones foren assassinades dins o a la vora de Coalisland durant el Conflicte d'Irlanda del Nord. L'Exèrcit Britànic va assassinar un total de 8 persones, 7 dels quals eren militants de l'IRA Provisional i l'altre un civil catòlic,[6] i l'IRA matà 2 soldats britànics, 3 RUCs, 3 soldats de l'UDR, 1 ex soldat de l'UDR i 2 civils catòlics, tots en incidents separats. La UVF fou responsable de d'assassinat d'un catòlic a la vila veïna d'Aughamullan.[7]
Townlands
[modifica]Coalisland va sorgir d'una townland anomenada Brackaville[8] i amb el temps l'àrea urbana es va estendre als townlands veïns. Aquests inclouen:[9]
- Annagher/Anagher (de Eanach Thoir que vol dir "pantà oriental")
- Brackaville (de Bréachmhaoil que vol dir "turó del llop")
- Derry (de Doire que vol dir "roureda")
- Gortgonis (de Gort Gonaidh que vol dir "camp de la llenya" o Gort Gabha an Easa que vol dir "camp del ferrater vora la cascada")
- Gortnaskea (de Gort na Sceach o Gort na Sgeach que vol dir "camp de les espines")
- Lisnastrane (de Lios an tSruthan que vol dir "fortificació del rierol")
Galeria d'imatges
[modifica]
Referències
[modifica]
- ↑ «Townlands of County Tyrone». Arxivat de l'original el 2009-10-03. [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ «Census of Ireland 1851». Enhanced Parliamentary Papers on Ireland.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Census of Ireland 1891». Enhanced Parliamentary Papers on Ireland. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ NI Neighbourhood Information Service NISRA
- ↑ «A Chronology of the Conflict - 1968». Conflict Archive on the Internet (CAIN). Arxivat de l'original el 2011-08-06. [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ «Relatives for Justice».
- ↑ «CAIN (Conflict Archive on the Internet) - List of Deaths».[Enllaç no actiu]
- ↑ Ordnance Survey Ireland: Online map viewer Arxivat 2012-08-29 a Wayback Machine. (escollir "historic" per veure les fronteres del townland)
- ↑ «Northern Ireland Placenames Project». Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 6 juny 2013].
