Cobànides

Cobànides
	(fa) سلسله امرای چوپانی
Dades
Tipus	estat desaparegut
Religió	imamisme
Idioma oficial	persa
Història
Creació	1335
Data de dissolució o abolició	1357

Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols. Es consideraven descendents de Surghan Shira, de la tribu Sulduz, que havia salvat la vida a Genguis Kan.

Al servei dels Il-kan de Pèrsia van arribar a la preeminència al segle xiv, tenint la seva base de poder a l'Arran i l'Azerbaidjan i capital a Tabriz^[1]

Història

Un membre de la família, l'amir Tudaun, va morir el 1277 en lluita contra els mamelucs a la batalla d'Elbistan. Va deixar un fill, Malik, que fou conegut com a amir Coban (amir Čoban); al servei de diversos il-kans, va contreure matrimoni amb princeses mongoles; va fer front a una conspiració de nobles el 1319, i se'n va sortir, però després fou apartat del poder per Abu Said Bahadur Khan i el 1327 va fugir a Herat on fou executat per la dinastia Kart. Alguns dels seus fills van poder fugir a territori de l'Horda d'Or o a Egipte; altres van morir. Una filla, Bagdad Khatun, casada amb Hasan Buzurg, fundador de la dinastia djalayàrida, es va divorciar d'aquest i es va casar amb Abu Said; acusada de la mort d'aquest fou executada per Arpa Khan, successor d'Abu Said.

Vegeu: Coban

Sota Arpa Khan, una neta de Coban, Delsad Khatun, va fugir cap al Diyarbakir, i el governador de la regió li va donar suport i es va enfrontar a l'il-kan al que va derrotar; després de diverses lluites en què membres de la família van estar al costat del kan o dels djalayàrides, Delsad Khatun es va acabar casant amb Hasan Buruzg. Mentre Hasan Kücük, net de Coban, va reagrupar la família i va derrotar els djalayàrides el 1338 i va formar un domini a l'Azerbaidjan amb seu a Tabriz. Poc després va posar a Sati Beg, germana d'Abu Said Bahadur Khan i vídua de Coban, al tron de Pèrsia. Sati Beg es va haver de casar amb Sulayman Khan un il-kànida controlat per Hasan. Després de diverses lluites els djalayàrides van aconseguir atreure bona part dels partidaris cobànides, però Hasan va conservar el poder fins a la seva mort el 1343. La lluita per la seva successió va enfrontar a Malik Ashraf, germà de Hasan, i altres prínceps, i el primer es va acabar imposant el 1344. Malik Ashraf va tenir nominalment al front de l'estat a kans titelles; un atac a Bagdad, en poder dels djalayàrides, va fracassar el 1347; el 1350 va intentar conquerir Xiraz que estava en mans dels indjúides, igualment sense èxit. Progressivament va perdre suport i el 1357 els seus dominis foren atacats pel kan de l'Horda d'Or que van ocupar Tabriz. Malik Ashraf fou executat i la seva família portada a territori de l'Horda d'Or; altres membres van ser executats a Pèrsia i la dinastia va arribar al final. Alguns descendents viuen avui dia a Khurasan, sobretot a Mashad.