Vés al contingut

Cob (material)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Construcció d'una paret exterior amb cob

El cob, cobb, o clom a Gal·les, és un terme anglès testificat al voltant de l'any 1600[1] per anomenar un antic material natural de construcció fet de subsòl, aigua, material orgànic fibrós (típicament palla) i de vegades calç.[2] El contingut del subsòl varia naturalment, i si no conté la barreja adequada, es pot modificar amb sorra o argila.[3] El cob és resistent a la ignició, resistent a l'activitat sísmica,[4] i de baix cost. Es pot utilitzar per crear formes artístiques i escultòriques, i el seu ús ha estat revitalitzat per la bioconstrucció i moviments de sostenibilitat.

En documents tècnics de construcció i enginyeria, com el Codi Uniforme de Construcció dels Estats Units, es pot fer referència al cob com una «maçoneria d'argila no cuita» quan s'utilitza en un context estructural. També se'l pot trobar referit com un «agregat» en contextos no estructurals, com un «agregat d'argila i sorra» o simplement com un «agregat orgànic», com quan el cob s'ha fet servir com a farciment aïllant en l'entramat de fusta d'una construcció.

Història i característiques

[modifica]
Detall d'una paret d'una casa feta amb cob, a Mali

El cob és un material de construcció utilitzat des de la prehistòria, ha coexistit amb la tova i la tàpia des d'almenys els inicis del neolític —entre 10.000 a 8.000 anys aC—, i ha estat utilitzat per algunes poblacions humanes sedentàries. Les estructures de cob es poden trobar en zones molt distants entre si, diverses cultures i els climes més diversos. Algunes de les estructures més antigues d'aquest material construïdes per l'home a l'Afganistan estan formades per terra argilosa piconada i cob,[5] i el cob treballat (tabya) utilitzat al Magrib i l'Àndalus els segles xi i xii, va ser descrit acuradament per Ibn Khaldun el segle xiv.[6][7] A l'Àfrica i a l'Orient Mitjà tanmateix es poden trobar molts edificis antics de cob, i diverses de cabanes d'aquest material es conserven a Nova Zelanda des de mitjans del segle xix.[8]

Treballs de reparació en una antiga casa tradicional de cob a Devon (Anglaterra)

En general, la construcció amb cob és més pròpia de climes humits, mentre que la tècnica de la tova i la tàpia és característica de climes més secs i assolellats. Això es conseqüència de les dificultats per assecar els maons en climes més plujosos. Tradicionalment el cob és una barreja d'argila (i, a vegades, sorra),[9] amb palla i aigua, aixecada sobre fonaments excavats, preferentment sobre un sòl amb subsòl rocós. Per homogeneïtzar i compactar la barreja s'utilitzaven bous que la trepitjaven (pràctica anomenada cobbing).[10] Posteriorment, quan la massa prenia la suficient consistència i homogeneïtat, els treballadors anaven alçant i modelant les parets. L'elevació de les parets progressava segons el temps de preassecat de la barreja: si estava massa humida no servia; si estava massa seca tampoc, havia de tenir una consistència modelable encara que no deliqüescent. Després de l'assecat i consolidació de les parets, el pas següent era «ajustar» les parets als elements estructurals bàsics, com brancals i llindes amb les que es realitzaven les portes o a d'altres elements de consolidació.[11] Les parets de les cases antigues de cob tenien uns 60 cm de gruix, fet que els conferia un alt valor d'aïllament tèrmic i facilitava que les temperatures en els interiors es mantinguessin força estables: a l'estiu o durant els dies càlids bastant fresques, i càlides en els dies freds. Tot i que no era indispensable, al cob se li podia donar un acabat arrebossat amb calç, segons els costums tradicionals, i les seves característiques també permetien realitzar fàcilment relleus artístics a les parets, sempre que aquests no fossin baixos relleus molt profunds que poguessin debilitar l'estructura.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ "cob, n2. 1." Oxford English Dictionary 2nd. ed. 2009.
  2. ↑ Wright, Joseph. "COB, sb3. 1.", The English Dialect Dictionary, Being the Complete Vocabulary of All Dialect Words Still in Use, or Known to Have Been in Use during the Last Two Hundred Years. Londres: H. Frowde;, 1898. pp. 676-677.
  3. ↑ Ianto Evans; Linda Smiley; Michael G. Smith The Hand-sculpted House: A Philosophical and Practical Guide to Building a Cob Cottage. Chelsea Green Publishing, 2002, p. 189–. ISBN 978-1-890132-34-7. 
  4. ↑ Goodnow, Cecelia «Thinking of building a cob home?». Seattle Post-Intelligencer, 05-10-2007.
  5. ↑ McArdle, Patricia «Afghanistan's Last Locavores». The New York Times.
  6. ↑ Routledge Hill, Donald. «Engineering». A: Encyclopedia of the history of Arabic science. 3, 1996, p. 766. ISBN 0-415-02063-8. 
  7. ↑ Michael G. Morony. Manufacturing and Labour. Taylor & Francis, 5 desembre 2016, p. 49–. ISBN 978-1-351-92005-6. 
  8. ↑ Dozens of cob cottages are Register of the New Zealand Historic Places Trust, e.g. «Ferrymead Cob Cottage». Rarangi Taonga: the Register of Historic Places, Historic Areas, Wahi Tapu and Wahi Tapu Areas. New Zealand Historic Places Trust Pouhere Taonga. [Consulta: 21 agost 2013].
  9. ↑ Meg Calkins. Materials for Sustainable Sites: A Complete Guide to the Evaluation, Selection, and Use of Sustainable Construction Materials. John Wiley & Sons, 22 setembre 2008, p. 159–. ISBN 978-0-470-41892-5. 
  10. ↑ Jeanne Roberts. Green Your Home: The Complete Guide to Making Your New Or Existing Home Environmentally Healthy. Atlantic Publishing Company, 2008, p. 236–. ISBN 978-1-60138-128-6. 
  11. ↑ Clarke, Snell; Tim, Callahan. Building Green: A Complete How-to Guide to Alternative Building Methods : Earth Plaster, Straw Bale, Cordwood, Cob, Living Roofs. Sterling Publishing Company, Inc., 2009, p. 276–. ISBN 978-1-60059-534-9 [Consulta: 1r juny 2013]. 
  12. ↑ Goodhew, Steven; Griffiths, Richard «Sustainable earth walls to meet the building regulations». Energy and Buildings. Elsevier, 37, 5, 2005, pàg. 1. Arxivat de l'original el 10 de gener 2015. DOI: 10.1016/j.enbuild.2004.08.005 [Consulta: 24 gener 2013]. Arxivat 10 de gener 2015 a Wayback Machine.

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Building With Cob, A Step by Step Guide by Adam Weismann and Katy Bryce. Published by Green Books ; 2006, ISBN 1-903998-72-7.
  • The Hand-Sculpted House: A Philosophical and Practical Guide to Building a Cob Cottage (The Real Goods Solar Living Book) by Ianto Evans, Michael G. Smith, Linda Smiley, Deanne Bednar (Illustrator), Chelsea Green Publishing Company; (June 2002), ISBN 1-890132-34-9.
  • The Cob Builders Handbook: You Can Hand-Sculpt Your Own Home by Becky Bee, Groundworks, 1997 ISBN 978-0-9659082-0-7

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cob
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cob_(material)&oldid=33954248»