Vés al contingut

Cobalt (lepidòpter)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCobalt
Cyaniris semiargus Modifica el valor a Wikidata

Anvers d'un mascle adult al Parc nacional de Matsalu, Estònia
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174456 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaLycaenidae
TribuPolyommatini
GènereCyaniris
EspècieCyaniris semiargus Modifica el valor a Wikidata
(Rottemburg, 1775)
Nomenclatura
Sinònims
Polyommatus semiargus Modifica el valor a Wikidata
ProtònimPapilio semiargus Modifica el valor a Wikidata

El cobalt (Cyaniris semiargus)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.

Distribució

[modifica]

S'estén per gran part d'Europa, excepte les illes Britàniques, nord d'Escandinàvia, nord de Finlàndia i nord-oest de la Rússia europea. També és present al nord d'Àfrica, concretament al Marroc, així com a l'Àsia des de Turquia fins al nord de la Xina i Corea passant per l'Àsia central. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[3][4] A la península Ibèrica ocupa diversos sistemes muntanyosos, com ara el sistemes Ibèric i Central i les Serralades Bètiques, tot i que al sector atlàntic, com ara al Parc Nacional de Doñana, arriba fins gairebé la costa. A Catalunya és present sobretot al terç nord, especialment als Pirineus, tot i que també s'estén, més escadusserament, pels Prepirineus, Serralada Transversal, Montseny, Muntanyes de Prades i Ports de Tortosa-Beseit.[5]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 27 i 32 mm.[6] Marcat dimorfisme sexual per la diferent coloració de l'anvers. El mascle presenta l'anvers de color blau cobalt amb un marge negre relativament ample a ambdues ales, venes negres poc marcades i un petit punt negre poc evident a l'ala anterior. La femella té l'anvers completament de color marró, tot i que pot presentar una escamació blava a la base de les ales. Revers semblant en ambdós sexes, amb el fons de color gris marronós i escates blaves a la zona basal. L'ala anterior presenta una sèrie de punts negres vorejats de blanc que formen un arc a la part exterior i un altre punt negre aïllat més proper a la base. Ala posterior amb una sèrie de punts negres similars als de l'ala anterior, més d'altres més propers a la base i disposats irregularment.[5]

Hàbitat

[modifica]

Prats amb abundància de flors, de vegades humits, però també clarianes en boscos i matollars. Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2200 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses espècies de fabàcies del gènere Trifolium, sobretot T. pratense, però ocasionalment T. repens.[4][6]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Generalment vola en una generació entre principi de maig i principi d'agost, segons la localitat i l'altitud, tot i que a Suïssa s'ha reportat com a bivoltina o fins i tot trivoltina, volant entre maig i octubre.[4][5] Hiberna com a eruga.[6]

Comportament

[modifica]

Les erugues s'alimenten de les parts reproductives de la seva planta nutrícia abans de la diapausa hivernal. A la primavera, en canvi, es nodreixen de les seves fulles.[6] Es tracta d'una espècie mirmecòfila facultativa, les erugues de la qual s'associen sovint amb diverses espècies de formiga, com ara Camponotus aethiops o Lasius niger.[6]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Cobalt (lepidòpter)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 4 maig 2024].
  3. «Cyaniris semiargus» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 4 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)