Coc cruesà
Característiques | |
---|---|
Altres noms | Coc de nous, coc cruesà, gâteau aux noix, gâteau aux noisettes, gâteaux creusois |
País d'origen | la Cruesa |
On es menja | cuina llemosina |
Gastronomia | cuina occitana |
Detalls | |
Tipus | pastís |
Mètode de preparació | cocció al forn |
Ingredients principals | farina, ou, llet, sucre, mantega, nou, ratafia de nou verda, llevat |
El coc cruesà, conegut simplement en llemosí com a coc de nous, és un pa de pessic tradicionalment rodó, més aviat estret i molt alt, a l'estil típic dels cocs occitans, perfumat amb nous i ratafia de nou verda i que es menja tebi, sovint acompanyat d'una crema lleugera. També n'existeixen versions amb avellanes en comptes de nous.
Aquesta manera de fer els pans de pessic, alts i prims, de manera que solen recordar un brioix als del nord de França, i sovint perfumats amb fruits secs o licors, és la manera típica a Occitània en general. També és així la fogaça (en francès fouace[1] o fouasse,[2]) en llemosí i Alvèrnia, el pastís borrit del sud de Gascunya o fins i tot els petits acanalats del nord de Gascunya s'hi assemblen.
La llegenda del pergamí perdut
[modifica]En realitat, aquest coc es fa des de fa molt de temps amb diferents variants, la idea és fer un pa de pessic bàsic però incorporant nous o avellanes polvoritzades, i decorant-lo amb quatre nous. Seria una mena d'eslabó perdut entre el coc bàsic i la tortada, ambdós estesos a molts països de la mediterrània. La diferència, que en realitat no és més que un tret característic de totes aquestes cuines, és que la tortada es fa amb ametlles -tot i que hi ha versions amb avellanes- i el coc creusà es fa tradicionalment amb nous, que és, amb la castanya- la fruita seca disponible a la zona.
Les variants amb avellanes serien posteriors. A França, on els agrada molt posar noms i dates molts precises als "inventors" de cada recepta, tenen una llegenda per a explicar-ho. Segons aquesta, l'any 1969 s'estaven fent obres a un monestir de La Mazière-aux-Bons-Hommes (a la Cruesa) i remenant les pedres van trobar un pergamí del segle xv, que es trobaria avui dia a l'Oficina de Turisme de la vila de Crocq. L'aleshores president del gremi de pastissers de la Cruesa, André Lacombe, el va llegir i li va donar el nom de "pastís cruesà", a més de directives específiques a tots els pastissers per tal que el fessin de la mateixa manera.
Aquesta mena d'iniciatives, al segle XX i XXI, són bastant habituals, el gremi de flequers i pastissers de Barcelona, per exemple, és molt actiu; però en aquest cas, sembla que André Lacombe hauria donat la recepta només a 31 pastissers amics, i que finalment aquesta recepta, marcada amb el nom "cruesà" (creusois, en francès) i el segell de la seva empresa, era diferent de la que s'exposà públicament a Crocq i dels pastissos de nous o avellanes tradicionals cassolans que la gent de la regió havia fet des de sempre.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Creuse, Ed. Christine Bonneton, any 2007, ISBN 978-2-86253-414-5
- ↑ Auvergne, Le guide vert, Ed. Michelin, any 2000, ISBN 2060304040