Vés al contingut

Theodore Dru Alison Cockerell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cockerell)
Plantilla:Infotaula personaTheodore Dru Alison Cockerell

(dècada del 1930) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1866 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1948 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
San Diego (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaColumbia Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballZoologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, apicultor, col·leccionista de plantes, aracnòleg, conservador, naturalista, entomòleg, zoòleg, fossil collector (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colorado
New Mexico Highlands University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1931Cockerell-Mackie-Ogilvie Expedition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaCockerell Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaCkll. Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeWilmatte Porter Cockerell (1900–) Modifica el valor a Wikidata
GermansSydney Cockerell Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8705982 Project Gutenberg: 37095 IPNI: 1712-1Modifica el valor a Wikidata


Theodore Dru Alison Cockerell (22 agost 1866, Londres - 26 gener 1948, San Diego) va ser un zoòleg nord-americà, nascut a Anglaterra, i germà de Sydney Cockerell. Es va formar a la Facultat de Medicina de l'Hospital Middlesex i després va estudiar botànica al camp a Colorado el 1887-1890. Posteriorment, es va convertir en taxònom i va publicar nombrosos articles sobre himenòpters, hemípters, mol·luscs i plantes, així com publicacions sobre paleontologia i evolució.

Cockerell amb la seua esposa Wilmatte Porter Cockerell, 1935

Cockerell va néixer a Norwood, al Gran Londres i va morir a San Diego, Califòrnia.

Es va casar amb Annie Penn el 1891 (va morir el 1893) i Wilmatte Porter el 1900. El 1901, va nomenar Mexichromis porterae (ara Felimare porterae) en honor seu. Després del seu matrimoni el 1900, sovint anaven a recollir expedicions junts i reunien una gran biblioteca privada de pel·lícules d'història natural, que mostraven als escolars i al públic públic per promoure la causa de la conservació del medi ambient.

Després de la seua mort, va ser enterrat al cementiri de Columbia, Boulder, Colorado.[1]

Vida professional

[modifica]

Entre 1891 i 1901 Cockerell va ser conservador del museu públic de Kingston, Jamaica, professor d'entomologia de l'Estació Experimental Agrícola de Nou Mèxic. El 1900-1903 va ser professor de biologia a la Nova Escola de Nou Mèxic. Mentre allà va ensenyar i va fer de mentor a Charlotte Cortlandt Ellis.[2] El 1903–1904 Cockerell fou el conservador del Colorado College Museum; i el 1904 esdevingué professor d'entomologia i el 1906 professor de zoologia sistemàtica, a la Universitat de Colorado, on treballà amb Junius Henderson en la creació del Museu d'Història Natural de la Universitat de Colorado. Durant la Segona Guerra Mundial va operar el Desert Museum de Palm Springs, Califòrnia.[3]

Publicacions

[modifica]

Va ser autor de més de 2.200 articles en publicacions científiques, especialment sobre himenòpters, hemípters i mol·luscs, i sobre paleontologia i diverses fases de l'evolució, a més d'uns 1.700 treballs d'autor addicionals, inclosos tractats de reforma social i educació. Va ser un dels taxònoms més prolífics de la història, publicant només descripcions de més de 9.000 espècies i gèneres d'insectes, dels quals 6.400 eren abelles i uns 1.000 mol·luscs, aràcnids, fongs, mamífers, peixos i plantes.[4] Això inclou descripcions de nombrosos tàxons fòssils, com l'estudi de referència, Some Fossil Insects from Florissant, Colorado (1913). En una nota necrològica que va aparèixer a la revista Nature del 14 de febrer de 1948, RB Benson havia observat que Cockerell "va adquirir l'hàbit d'afanyar-se amb les seues idees i observacions tant com va poder. L'hàbit va romandre al llarg de la seua llarga vida, de manera que quasi tota la seua obra va aparèixer en forma d'articles breus".

Plantes

[modifica]

Cockerell i Wilmatte van viatjar al Regne Unit el 1921. Mentre eren allà, van visitar el Reial Jardí Botànic d'Edimburg on, segons ell mateix el 1937, Isaac Bayley Balfour va demostrar que la planta Primula ellisiae era una espècie diferent de P. rusbyi. Havia anomenat aquest tàxon en honor del seu descobridor, una de les seues estudiants, Charlotte Cortlandt Ellis.[5][6] No obstant això, actualment aquest tàxon es considera un sinònim de P. rusbyi.[7]

Honors

[modifica]

Una residència estudiantil a la secció d'enginyeria de la Universitat de Colorado a Boulder i l'arna Givira theodori reben el seu nom.

Taxa

[modifica]

Els taxes anomenats per Cockerell inclouen:

Nom Curs Unitat Ubicació Notes Imatges
Anthidium exhumatum 1906 Formació Florissant Estats Units Una abella paleta
Anthidium scudderi 1906 Formació Florissant Estats Units Una abella paleta
Archimyrmex rostratus 1923 Formació Green River Estats Units Una formiga mirmeciina
Elisolimax 1893 Existent un gènere de llimacs de terra
Dinopanorpa megarche 1924 Formació Khutsin Rússia Una mosca escorpí
Hidròmens? protrita 1922 Formació Florissant Estats Units Una papallona
Hidròmens? protrita
Protostephanus ashmeadi 1906 Formació Florissant Una vespa corona
Palaeovespa 1906 Amber Baltic & Florissant Formation, Colorado Europa</br> Estats Units Gènere de vespa eocè
Palaeovespa florissantia
Tortrix? destructus 1917 Formació Florissant Estats Units Una arna
Tortrix? florissantana 1907 Formació Florissant Estats Units Una arna
Trigona corvina 1913 Amèrica Central i Amèrica del Sud Una abella sense agulla

Referències

[modifica]
  1. The Valley of the Second Sons
  2. Eugene Jercinovic , 21-02-2008.
  3. The New International Encyclopaedia. Volume V.. 2a edició. Nova York: Dodd, Mead and Company, 1914, p. 534. 
  4. «?». Arxivat de l'original el 13 juny 2007.
  5. Cockerell, T D A BIOS, 8, 1, 3-1937, pàg. 12–18.
  6. Pollard, Charles Louis; Cockerell, Theodore Dru Alison Proceedings of the Biological Society of Washington, 15, 06-08-1902, pàg. 177–179 [Consulta: 20 agost 2020].
  7. «Primula rusbyi». www.eol.org. Encyclopedia of Life. [Consulta: 22 març 2015].

Enllaços externs

[modifica]