Nou Mèxic
State of New Mexico (en)  | |||||
| |||||
| Tipus | estat dels Estats Units | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | O Fair New Mexico (1917) | ||||
| Lema | «crescit eundo» | ||||
| Símbol oficial | Correcamins del nord (ocell) | ||||
| Sobrenom | Land of Enchantment | ||||
| Epònim | Santa Fe de Nou Mèxic | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Capital | Santa Fe (1610–) | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.117.522 (2020) (6,72 hab./km²) | ||||
| Llars | 792.755 (2020) | ||||
| Llengua utilitzada | towa tiwa meridional taos llengua hopi tewa llengua zuni navaho paiute del sud lipan jicarilla mescalero-chiricahua queresano occidental queresano oriental castellà de Nou Mèxic anglès de Nou Mèxic | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 315.194 km² | ||||
| Aigua | 0,24 % | ||||
| Banyat per | Río Bravo | ||||
| Altitud | 1.735 m | ||||
| Punt més alt | Wheeler Peak (4.011 m) | ||||
| Punt més baix | Red Bluff Reservoir | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 6 gener 1912: causat per Proclamation 1175 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Governador de Nou Mèxic | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de Nou Mèxic , | ||||
| • Governadora | Michelle Lujan Grisham (2019–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Superior de Nou Mèxic | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | US-NM | ||||
| Codi GNIS | 897535 | ||||
| Lloc web | newmexico.gov | ||||
Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-est, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més de Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).
Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana.
Orografia
[modifica]Comprèn la part sud de les muntanyes Rocoses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.[1]
Població
[modifica]La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km²), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9%) 194.631 amerindis nord-americans (10,5%). Les principals tribus són els navahos (106.807), pueblo (40.098), apatxes (8.046), cherokees (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).
Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49%), 485.681 castellà (28,74%), 68.688 navaho (4,07%), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.[2]
Història
[modifica]El territori fou explorat per Álvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1536[3] i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indígenes.[4] Al segle xviii la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels "pobles indígenes" (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els nadius i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels estat-unidencs, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori.[5] Els confederats l'envaïren temporalment el 1862[6] i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins al 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.[7]
Vegeu també
[modifica]- Bandera de Nou Mèxic
- Llista de peixos de Nou Mèxic
- Segell de Nou Mèxic
- Territori de Nou Mèxic
- Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Referències
[modifica]
- ↑ «CLIMATE OF NEW MEXICO». New Mexico State University. Arxivat de l'original el 2010-03-26. [Consulta: 20 març 2010].
- ↑ «New Mexico QuickFacts from the US Census Bureau». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el 2010-02-11. [Consulta: 28 març 2010].
- ↑ Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in the United States. Nova York: NYRB Classics, 2008, p. 23–24. ISBN 978-1-59017-273-5. «There was Francisco de Ibarra, a great seeker after gold mines. In 1563 he went far to the north...when he returned south, Ibarra boasted that he had discovered a New Mexico. Doubtless, like others, he stretched the tale, and certainly the land of which he told was well south of the one now so called. Yet men remembered the name Nuevo México, though not at first as that of the region which Coronado had once conquered.»
- ↑ «Cuarto Centenario: 400 Years of New Mexico Culture and History». New Mexico Department of Cultural Affairs, 1999. Arxivat de l'original el 7 octubre 2008. [Consulta: 12 octubre 2008].
- ↑ «Boundaries of the Louisiana Purchase as Recognized Today». Louisiana: European Explorations and the Louisiana Purchase. Library of Congress, 01-12-2001. [Consulta: 6 desembre 2008].
- ↑ «American Civil War Research Database statistics». Civilwardata.com, 04-03-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
- ↑ Simmons, Marc. New Mexico: An Interpretive History. New. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1988. ISBN 0-8263-1110-5.
| Estats |  Alabama ·  Alaska ·  Arizona ·  Arkansas ·  Califòrnia ·  Carolina del Nord ·  Carolina del Sud ·  Colorado ·  Connecticut ·  Dakota del Nord ·  Dakota del Sud ·  Delaware ·  Florida ·  Geòrgia ·  Hawaii ·  Idaho ·  Illinois ·  Indiana ·  Iowa ·  Kansas ·  Kentucky ·  Louisiana ·  Maine ·  Maryland ·  Massachusetts ·  Michigan ·  Minnesota ·  Mississipi ·  Missouri ·  Montana ·  Nebraska ·  Nevada ·  Nou Mèxic ·  Nou Hampshire ·  Nova Jersey ·  Nova York ·  Ohio ·  Oklahoma ·  Oregon ·  Pennsilvània ·  Rhode Island ·  Tennessee ·  Texas ·  Utah ·  Vermont ·  Virgínia ·  Virgínia de l'Oest ·  Washington ·  Wisconsin ·  Wyoming |
|---|---|
| Districte federal | |
| Àrees insulars | |
| Reserves índies | |
