Coelorinchus occa
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 154647 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Macrouridae |
| Gènere | Coelorinchus |
| Espècie | Coelorinchus occa (Goode & Bean, 1885)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Coelorinchus occa és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.
Morfologia
[modifica]Alimentació
[modifica]Menja principalment peixets, poliquets i crustacis (crancs, gambes, ostracodes i copèpodes).[7]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigües profundes que viu entre 400-2220 m de fondària.[5]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba des de Florida fins al nord de Sud-amèrica i des de les illes Fèroe fins a Cap Verd.[8][9] També és present a Bermuda i a l'Àfrica Austral.[5]
Referències
[modifica]- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Giorna M. E. 1809. Mémoire sur des poissons d'espèces nouvelles et de genres nouveaux. Plus: Suite et conclusion du mémoire (pp. 177-180). Mem. Acad. Imp. Sci. Lit. Beaux-arts., Turin v. 9 (pt 1). 1-19, 177-180.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ «Coelorinchus occa». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
- ↑ Geistdoerfer, P. 1986. Macrouridae. p. 644-676. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ Reiner, F. 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
- ↑ Geistdoerfer, P. 1990. Macrouridae. p. 541-563. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
Enllaços externs
[modifica]- BioLib (anglès)
