Col·líbia greixosa
Rhodocollybia butyracea  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Omphalotaceae | ||||||||
| Gènere | Rhodocollybia | ||||||||
| Espècie | Rhodocollybia butyracea Lennox, 1979 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus butyraceus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus butyraceus Agaricus asemus Agaricus bibulosus Agaricus leiopus Agaricus butyraceus var. auroreus Agaricus butyraceus var. communis Agaricus butyraceus var. conformis Agaricus butyraceus var. spongiosus Agaricus butyraceus var. trichopus Agaricus thrichopus var. butyraceus Agaricus leiopus var. fuligineus Agaricus leiopus var. vaccinus Collybia butyracea Collybia asema Collybia aurorea Collybia butyracea var. bibulosa Rhodocollybia butyracea f. asema Collybia bibulosa Collybia butyracea var. asema
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La col·líbia greixosa [1]o col·líbia llardosa[2] (Rhodocollybia butyracea), és un cama-sec col·libioide que pertany a la família de les Omfalotàcies.
Taxonomia
[modifica]El micòleg francès Pierre Bulliard va descriure i iconografiar l'espècie com Agaricus butyraceus l'any 1798.[3] Posteriorment, va ser sancionada per Elias Magnus Fries.
P. Kummer va traslladar l'espècie al gènere Collybia l'any 1871.[4]
Finalment JW Lennox l'any 1971 la va incloure en en gènere Rhodocollybia[5]
Iconografia
[modifica]Bulliard P. 1798[6]
Etimologia i noms populars
[modifica]El terme greixosa i llardosa que s'aplica a aquesta espècie de col·líbia es deu al tacte de mantega i llard que té la superfície del barret, especialment al mugró central.[1][2]
Descripció
[modifica][5][7][8] Barret de 3-8 cm de diàmetre; de convex a estès, sovint amb un umbó obtús i baix; de bru vermellós a bru fosc, sovint amb la vora més clara, blanc cremosa; molt lleument higròfan; superfície llisa i greixosa, de tacte de mantega; marge estriat per transparència en temps humit.[2]
Làmines de lliures o estretament adnates a escotades amb una dent decurrent; denses; blanques de joves, crema pàl·lid amb l'edat; aresta més o menys enter o erosionat.
Cama de 40-90 x 4-12 mm; fistulosa; cilíndrica; del color del barret, més pàl·lid a la part superior; quan és jove és de color bru rosat a bru groguenc, s'enfosqueix a mesura que envelleix des de la base; superfície estriada longitudinalment cap a la part inferior i dilatada al peu; pruïnosa a la part superior; peu amb un feltre blanc micelià.[9]
Carn prima, pàl·lida; olor poc remarcable.
Hàbitat
[modifica]Molt comuna des dels Pirineus fins al litoral. Espècie saprofítica, creix entre virosta i fullaraca en boscos principalment de coníferes.
Creix des de l'estiu fins a finals de tardor, tot l'any a la terra baixa, de solitària a en petits grups.[2]
Distribució geogràfica
[modifica]Les dades de distribució d'aquesta espècie solen estar barrejades amb les de col·líbia greixosa esblanqueïda (Rhodocollybia asema) pel que cal considerar-les dubtoses.[10][11] R. asema és una espècie més meridional que R. butyracea. No es troba a Escandinàvia. Prefereix sòls calcaris, esclarissats de vegetació herbàcia i rics en nutrients.[12]
Espècies semblants
[modifica]
L'espècie més semblant és la col·líbia greixosa esblanqueïda (Rhodocollybia asema) més pròpia de boscos de planifolis. L'espècie més semblant és la col·líbia greixosa esblanqueïda (Rhodocollybia asema) més pròpia de boscos de planifolis. Difereix de la col·líbia greixosa pel color del barret ( de gris pàl·lid a bru groguenc o bru grisenc amb el centre fosc) i la carn del barret més prima.[9] La col·líbia greixosa és una espècie de color bru vermell fosc, algun cop bru groguenc fosc, amb un barret més convex. El barret no és higròfan o ho és molt lleugerament. En contrast, la col·líbia greixosa esblanqueïda és higròfana de manera evident.[12]
La col·líbia sabonosa es pot confondre amb la col·líbia driòfila (Gymnopus dryophilus), però el barret de Collybia butyracea és més vermellós que brunenc, la cama és dilatada al peu, les làmines són més finament dentades i el color de l'esporada és més groguenc. En G. dryophilus l'esporada és blanquinosa (cal un bon dipòsit d'espores per fer visible aquesta diferència). L'única manera fiable de separar aquestes dues espècies és observar les espores al microscopi (espores dextrinoides per a la primera, inamiloides per a la segona)[12]
La col·líbia filamentosa (Rhodocollybia filamentosa ) és d'aspecte i ecologia similar, però el barret és radialment fibril·lós, sec, vermellós i l'aresta de les lamines és serrada,
Comestibilitat
[modifica]Comestible; sense interès culinari.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 96-97.. 2. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN ISBN 9788419239327.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Bulliard, Pierre. Bull., Herb. Fr. (Paris). 12, 1792, p. 572.
- ↑ Kummer, Paul. Der Führer in die Pilzkunde : Anleitung zum methodischen, leichten und sichern Bestimmen der in Deutschland vorkommenden Pilze : mit Ausnahme der Schimmel- und allzu winzigen Schleim- und Kern-Pilzchen. Verlag von E. Luppe’s Buchhandlung, 1871, p. 117.
- ↑ 5,0 5,1 Lennox, Joanne Williams «Collybioid genera in the Pacific Northwest». Mycotaxon, 9, 1, 1971, pàg. 117-231; 218.
- ↑ Bulliard, Pierre. Herbier de la France; ou, Collection complette des plantes indigenes de ce royaume; avec leurs proprie´te´s, et leurs usages en medecine. 12, p. Pl. 572.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 9,0 9,1 Antonín, Vladimír; Noordeloos, Machiel E. A monograph of marasmioid and collybioid fungi in Europe. Eching: IHW-Verl, 2010. ISBN 978-3-930167-72-2.
- ↑ «Rhodocollybia butyracea var. butyracea in GBIF Secretariat (2023). GBIF Backbone Taxonomy». DOI: https://doi.org/10.15468/39omei. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Dima, Balint; Brandrud, Tor Erik; Corriol, Gilles; Jansen, Gerrit Maarten; Jordal, John Bjarne «Fungal Systematics and Evolution: FUSE 7». Sydowia 73, 73, 14-06-2021, pàg. 271. DOI: 10.12905/0380.sydowia73-2021-0271.