Vés al contingut

Escola Ocata

(S'ha redirigit des de: Col·legi Nacional Mixt Ocata)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Escola Ocata
Imatge
Dades
TipusEdifici escolar i escola de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteBonaventura Bassegoda i Amigó Modifica el valor a Wikidata
Construcció1904-1905
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. de Romà Fabra, 1-3. El Masnou (Maresme)
Map
 41° 28′ 48″ N, 2° 18′ 58″ E / 41.480031°N,2.316183°E / 41.480031; 2.316183
Catàleg08020723 (Directori de centres docents de Catalunya, , ) Modifica el valor a Wikidata
BCIL
Data20/11/1985
IdentificadorIPAC: 8606

El Col·legi nacional mixt Ocata (o simplement Escola Ocata) és una escola i monument del municipi del Masnou (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès local.

Història

[modifica]
Any 1906

L'edifici és obra de l’arquitecte municipal Bonaventura Bassegoda i Amigó, autor també del Casino del Masnou, el cementiri del Masnou i alguns panteons. Les obres es van finançar amb un emprèstit municipal acordat amb els veïns, per aquesta raó el rei Alfons XIII va atorgar el títol d’Il·lustríssima Vila al Masnou l’any 1909.[1]

Les escoles municipals van ser, finalment, inaugurades el 15 de setembre de 1905. Les classes van començar durant el curs escolar 1905–1906. L'edifici original, de composició simètrica, destinava l’ala nord als nens i l’altra a les nenes. El primer director de l'escola fou Frederic Bosch i Serra, de la secció de nens, i Dolors Torregrossa i Moratones, de la de nenes.[2] L'any 1917 s'hi va fer la instal·lació elèctrica. Durant la Guerra Civil va ser confiscat per la CNT i a un cop acabada la guerra s'hi van instal·lar les FET i JONS a la nau central.[3] L’any 1967 s'hi va afegir una planta superior per allotjar noves aules.[4]

Descripció

[modifica]

Edifici civil de dues plantes. A la construcció original només hi havia una planta. Té un marcat eix de simetria en el qual hi ha la porta d'accés i l'escalinata que hi condueix. Tant aquest cos central com els dos cossos dels extrems laterals estan acabats amb uns coronaments superiors que no es troben a les dues ales horitzontals. L'edifici es caracteritza per l'ús de la totxana a sardinell i el ritme horitzontal marcat per les fileres de finestres rebaixades. Compta amb un patí frontal elevat que soluciona els problemes de desnivell del terreny.[5]

Referències

[modifica]