Escola
|
«Col·legi» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «gremi». |
Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.[1]
El terme escola s'aplica a tots els nivells d'estudis: escola d'infants (o escoleta), escoles primàries o secundàries, escoles universitàries, escoles d'estiu, escoles d'adults, autoescoles, escoles d'idiomes, de música, etc.
El terme col·legi és més concret i s'aplica generalment a les escoles d'educació obligatòria per a nens i joves. Durant un temps s'utilitzà l'abreviació CEIP, de Centre d'Ensenyament Infantil i Primari per a designar aquests centres, per tornar més endavant a escola. També existeix el terme col·legi major, que és una residència d'estudiants, generalment universitaris.
Els centres han d'oferir els seus serveis de manera continuada i sistemàtica a grups estables d'infants, amb freqüència diària, distribuint les activitats per franges horàries, definint i aprovant per a cada curs acadèmic la programació dels serveis educatius que ofereix, la qual ha de respectar els límits raonables de permanència diària dels infants al centre i recollir la concreció de les estratègies educatives i dels objectius que es pretenen assolir.[2]
Història
[modifica]A Mesopotàmia, el primer sistema logogràfic de l'escriptura cuneïforme va trigar molts anys a dominar-se i només un nombre limitat de persones es formaven com a escribes en la seva lectura i escriptura. Només es van escolaritzar descendents reials i fills de rics i professionals, com ara escribes, metges i administradors del temple.[3]
Durant l'antiga Grècia i l'Antiga Roma, els nens eren educats per les seves mares fins als set anys, i després, segons la cultura de la seva ubicació i època, començarien l'educació formal, però no tenien un espai dedicat a classe, i es donaven lliçons en porxades o carrers, o es podien donar en els habitatges, en els què el mestre seia en una cadira i els alumnes ho feien al seu voltant amb el seu propi material (papirs, tinta, plomes)[4] A Roma, l'escola primària es deia ludus i atenia la mainada fins als 11 anys. El 94 Quintilià va publicar el treball educatiu sistemàtic, Institutio oratoria, en què es reclamava un espai dedicat.[5]
A l'edat mitjana la societat es va jerarquitzar enormement, amb una petita classe dominant i masses d'esclaus i serfs. Les principals lliçons que havien d'aprendre els nens eren l'obediència, la supressió de la seva pròpia voluntat i la mostra de reverència envers els senyors i els amos, i els senyors i els mestres no tenien cap mena de dubte a vèncer físicament els nens en la submissió.[6]
L'impuls a l'educació universal arribà amb el protestantisme, que afirma que la salvació depèn lectura que fa un mateix de les Escriptures, així doncs tothom ha d'aprendre a llegir, i aprendre que les Escriptures representen veritats absolutes i que la salvació depèn de comprendre aquestes veritats. Martí Luter i altres líders reformistes van promoure l'educació pública com a deure cristià, per salvar les ànimes de la condemna eterna. A finals del segle xvii, Alemanya, líder en el desenvolupament de l'escola, tenia lleis a la majoria dels seus estats que exigien que els nens assistissin a l'escola, sent les escoles luterana, no estatals.[6]
Les escoles de primeres lletres van ser impulsades per ordres religioses i per municipis, els quals van procurar l'ensenyament de la lectura, l'escriptura, els nombres i el catecisme. En els gremis, s'acceptaven els nens i els joves per servir als artesans a canvi que se'ls hi ensenyés a llegir, a escriure i algun ofici.[7]
Al segle XIX i al segle xx, l'escola va evolucionar gradualment cap al model contemporani, eliminant el càstig corporal com a mètode de disciplina, les lliçons es van fer més seculars i el pla d'estudis es va ampliar, a mesura que s'ampliava el coneixement, incloent cada cop més matèries, i el temps d'escolarització va augmentar contínuament. L'escola va substituir gradualment el treball al camp, la fàbrica i les tasques domèstiques com a feina principal del nen.[6]
Els centres escolars
[modifica]Tot l'accés a l'edifici i el propi centre ha d'estar lliure de barreres arquitectòniques, amb almenys un itinerari accessible.[8] Els centres han de disposar d'accés rodat, lliures de condicionants mediambientals, i no poden haver estat anteriorment objecte d'activitats industrials o comercials que impliquin generacions de substàncies perilloses o generació de residus i estar protegits de sorolls d'autopistes i ferrocarrils.[9]
Sigui quina sigui la distribució en planta de l'edifici, que serà de com a molt cinc plantes sent la d'entrada la planta baixa, tots els espais han de tenir ventilació creuada natural[10] i estar relacionats mitjançant elements de circulació interiors, i només el gimnàs, els vestidors i els menjadors podran estar separats de l'edifici principal per permetre la seva utilització fora de l’horari escolar. A part del porxo de connexió entre edificis i del porxo de les aules d'infantil, el centre ha de tenir una porxada general amb dimensions suficients per que es pugui fer servir com a zona de jocs en dies de pluja o protegir del sol a l'estiu.[11]
El pati
[modifica]
El pati ha de tenir una part pavimentada com a pista i unes zones de joc sense pavimentar, separant-se el de primària del pati d'infantil, que tindrà un accés independent i preferentment tindrà terra de sauló, amb una tanca d’1 m d’alçada. Al pati hi haurà dues fonts, una al pati de primària i una al d'infantil. Des del pati ha d'haver accés a uns lavabos sense entrar al centre.[11]
Zona d'Educació Infantil
[modifica]Tots els espais d'infantil han d'estar situats preferiblement en planta baixa, recomanant-se l'agrupació de les aules per cursos. Les aules han de disposar d'una zona d'aula exterior amb relació directa amb l'interior i amb accés als serveis, delimitada respecte de la resta del pati d’infantil.[12]
Zones d'Educació Primària, Secundària i Batxillerat
[modifica]
Es recomana l'agrupació de les aules per cicles i per cursos, i el tractament interior dels espais ha de tenir en comte el tipus i l'edat dels alumnes per crear espais agradables i adequats a cada franja d'usuaris.[12] Les aules tenen diferents requeriments
Gimnàs
[modifica]L'alçada lliure estàndard del gimnàs serà de 4,50 m. No s’admetrà en aquest espai cap element constructiu, ni d’instal·lacions, per sota de 4 m.[10]
L'escola en l'educació bàsica i obligatòria a Espanya
[modifica]Els termes escola i col·legi s'utilitzen fonamentalment per a les institucions encarregades de donar una educació formal als alumnes, sobretot nens i joves. Acostuma a tenir com a referents: un centre educatiu on es desenvolupen les classes, un conjunt de mestres o professors, un currículum educatiu a impartir (fixat en gran manera per l'administració política amb les competències en educació del territori) i un projecte educatiu que defineix els objectius i l'orientació de l'escola. Les famílies deleguen en l'escola gran part de l'ensenyament dels seus fills i per tant l'escola es fixa com a metes l'adquisició d'aprenentatges bàsics per a continuar estudiant (dividits en nivells o cursos) o bé necessaris per inserir-se a la societat amb èxit i una correcta socialització a través de les normes i les relacions entre els grups.
Es fa distinció entre escola pública, escola concertada o privada segons el finançament i titularitat del centre. També es pot classificar en comprensiva o no en funció del tipus d'alumnat i d'agrupació. Moltes escoles d'arreu del món s'identifiquen amb una ideologia o religió determinada. I, per acabar, existeixen les anomenades escoles especials, centres on estudien alumnes discapacitats o especialment dotats en algun àmbit.
Escola pública
[modifica]L'educació pública comprèn l'ensenyament que s'imparteix en centres mantinguts per fons públics. Inclou un control del currículum i dels requisits d'admissió dels professors o mestres per part de l'administració, així com la gratuïtat per als alumnes. Es va començar a generalitzar a partir del segle xviii.
Escola concertada
[modifica]Una escola concertada és un centre educatiu de gestió privada finançat parcialment per l'administració pública. El pla d’estudis i la matriculació funcionen igual que a l'escola pública.[13] A més, l'educació pot ser laica o religiosa, depenent del centre. Els concerts educatius es van legislar per primera vegada a Espanya el 1985 amb la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) per als ensenyaments obligatoris.[14] Les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries[15] als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.[16] D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.[17]
Escola privada
[modifica]L'escola privada es produeix en una institució educativa dirigida mitjançant la iniciativa privada o bé mitjançant un professor particular, costejat per la mateixa família. Entre les institucions privades vinculades a l'educació destaquen els col·legis religiosos, encara que també hi ha nombroses institucions educatives laiques, com les vinculades a l'anomenada Escola Nova.[18]
L'escola en l'educació bàsica i obligatòria a Catalunya
[modifica]A Catalunya, la llei 12/2009 del 10 de juliol d'educació defineix l'educació pública com la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu, la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen i la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.[19]
La Llei d'Educació de Catalunya indica que «tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la corresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten».[20] El curs 2012-2013 la Generalitat de Catalunya va finançar parcialment 362.063 places d'educació concertada, que signifiquen el 28% del total dels alumnes de Catalunya. Al mateix curs hi havia 861.280 places d'educació pública (67%) i 69.824 places d'educació privada (5%).[21]
A Catalunya, l'equilibri escolar és difícil perquè es concentren en determinats centres els alumnats amb problemes socials i educatius, i amb percentatges elevadíssims d'alumnat d'origen estranger amb endarreriment formatiu, i la composició desequilibrada d'aquests centres fa que sovint siguin poc desitjats per moltes famílies del seu entorn i, per tant, aquest desequilibri s'aguditza any rere any.[22]
D'acord amb la Llei d'Educació de Catalunya, un centre públic que imparteix segon cicle d'educació infantil i primària s'anomena escola, i si imparteix ESO (i potser batxillerat i cicles formatius), institut. També hi ha centres que apleguen tots aquests nivells, anomenats institut escola.
Tecnologies de la informació
[modifica]Les tecnologies de la informació han canviat qualitativament l’aprenentatge dels nens, el treball dels professors i el concepte mateix d’escola. Proporcionen una gran quantitat d’informació, faciliten la interactivitat i la comunicació i ofereixen una enorme capacitat per processar informació, dades i càlculs en comparació amb els recursos escolars que existien abans d’aquestes tecnologies. Per aprofitar aquestes tecnologies, l'administració educativa ha preparat aules informàtiques especials a les escoles i, en alguns casos, fins i tot ha posat un ordinador a les mans de cada estudiant a l'aula. Entre els educadors, hi ha l'opinió general que les tecnologies anomenades TIC ofereixen una oportunitat per millorar l'educació, i no només perquè hi són, que cal aplicar-les. Tot i això, les tecnologies no milloren per si soles l'educació escolar.
Les tecnologies faciliten l'autoaprenentatge i l'escola a casa de l'alumne i, en última instància, també posen en perill el treball i la utilitat del professor. En aquest sentit, els riscos d’aquestes tecnologies són debilitar l'escola com a lloc de contacte i que l’alumne aprengui també dels seus companys.[23][24]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.204. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «10.11». A: DECRET 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres.. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ Thomason, Allison Karmel. Luxury and Legitimation: Royal Collecting in Ancient Mesopotamia (en anglès). Ashgate Publishing, 2005, p. 25. ISBN 978-0-7546-0238-5.
- ↑ Bloomer, 2017, p. 12-13.
- ↑ Bloomer, 2017, p. 16.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gray, Peter. «A Brief History of Education» (en anglès). Psychology Today, 20-08-2008. [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Viñao Frago, Antonio. La educación institucional (en castellà).
- ↑ Departament d'Ensenyament, 2016, p. 16.
- ↑ Departament d'Ensenyament, 2016, p. 9.
- ↑ 10,0 10,1 Departament d'Ensenyament, 2016, p. 15.
- ↑ 11,0 11,1 Departament d'Ensenyament, 2016, p. 12.
- ↑ 12,0 12,1 Departament d'Ensenyament, 2016, p. 13.
- ↑ Garcia Sans, Mireia. «Quines són les millors escoles de Barcelona?». SH Barcelona, 12-04-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «Escola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Síndic de Greuges «Informe al Parlament 2011». Sindic.cat, 2-2012, pàg. 88-91 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Rodríguez-Borlado, Fernando «Escuela concertada: discriminada pero popular». Aceprensa, 30-05-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ González, Mónica «Cada alumno de centro público cuesta el doble que otro de concertada». Ultima Hora, 29-01-2012 [Consulta: 6 maig 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Domènech, C; López. Didàctica de l'educació infantil. 1a. Barcelona: Altamar, 2011.
- ↑ «LLEI 12/2009». Gentcat, 26-11-2015. [Consulta: 26 novembre 2015].
- ↑ «LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació». Portal Jurídic de Catalunya, 31-12-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ Gencat «Inici de curs 2012-2013». Gencat.cat, 04-09-2012 [Consulta: 6 maig 2014].
- ↑ «La segregació escolar a Catalunya». Programa Magnet. [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ «TIC, educación, sociedad: uso crítico» (en castellà). Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2010. [Consulta: 21 octubre 2010].
- ↑ «Las TICs: Multimedios y tecnologia de información en la educación» (en castellà). [Consulta: 21 octubre 2010].
Bibliografia
[modifica]- Departament d'Ensenyament. Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics. Generalitat de Catalunya, 2016 [Consulta: 21 octubre 2021].
Vegeu també
[modifica]