Vés al contingut

Col·legiata de Sant Dionís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sant Dionís».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Col·legiata de Sant Dionís
Imatge
EpònimSaint Dionysius Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCol·legiata i església Modifica el valor a Wikidata
Construcció987 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aDionís de París Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud64 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRue Cathédrale 66 Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 38′ N, 5° 34′ E / 50.64°N,5.57°E / 50.64; 5.57
Patrimoni excepcional de Valònia
Data27 maig 2009
Identificador62063-PEX-0001-03
Patrimoni protegit de Valònia
Data24 juliol 1936
Identificador62063-CLT-0003-01
Conservació i restauració
1003 Incendi
1011 Reinauguració
1987 Restauració
Activitat
Diòcesibisbat de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webupsl.be… Modifica el valor a Wikidata

La col·legiata de Sant Dionís a Lieja (Bèlgica) era una església d'estil romànic carolingi construïda a finals del segle xi. S'integra en un circuit turístic que reuneix les set col·legiates de la ciutat: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.[1]

Història

[modifica]
La col·legiata el 1740
dibuix de Remacle Le Loup

Segons les Gesta d'Anselm de Lieja, la col·legiata va ser fundada el 987, sota el regnat del príncep bisbe Notger, per tres germans, Nitard, Joan i Godescalc, amb un capítol de vint —i més tard trenta— canonges. La torre fortificada va ser integrada en la primera muralla de la ciutat.[2] Va fer-se malbé durant un incendi el 1003.[3] Notger n'ordenà la reconstrucció que va ser inaugurada el 1011 pel seu successor, Balderic II.

A l'inici del segle xv es va reemplaçar el cor romànic per l'actual en estil gòtic. A la fi del segle xvii l'interior s'adapta al gust barroc del moment, que encara s'hi troba en l'actualitat. El claustre va ser reconstruït al segle xviii. Durant l'ocupació francesa del 1798 el capítol va ser abolit. L'edifici va patir una profunda restauració el 1987. Després del concordat del 1801 entre Napoleó i Pius VII va retornar al culte com a església parroquial; reuní les parròquies suprimides de Santa Aldegonda, Sant Esteve, Sant Gangulf, Santa Caterina i Santa Magdalena.

Patrimoni

[modifica]
  • Púlpit del segle xviii.
  • Caixa de l'orgue del 1589 construït per Jakob Niehoff de s-Hertogenbosch. La part musical de l'instrument va canviar molt en el curs del temps i l'orgue romàntic del 1866 és fora d'ús.[4]
  • Retaule de Sant Dionís sobre la vida i la passió de sant Dionís, restaurat el 2014. Es va treure la pols de segles i un vernís posat el 1824, de manera poc respectuosa.[5]
  • Faristol amb àliga de Jean Del Cour.
  • Caixa de l'orgue, obra de Jakob Niehoff
    Caixa de l'orgue, obra de Jakob Niehoff
  • Retaule Passió de Sant Dionís
    Retaule Passió de Sant Dionís
  • Púlpit
    Púlpit
  • La nau
    La nau

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sous les échafaudages, un joyau» (vídeo) (en francès). RTC Tele Liege, 09-02-2017. [Consulta: 3 febrer 2018].
  2. ↑ France. «Collégiale Saint-Denis à Liège» (en francès). Wallonie Belgique Tourisme, s.d. [Consulta: 4 febrer 2018].
  3. ↑ Anselm de Lieja. Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium (edició en línia) (en llatí). Hannover: Köpke, 1846, p. 203-204 (Monumenta Germaniae Historica). 
  4. ↑ «Saint-Denis (orgue de choeur)» (en francès).
  5. ↑ «The St Denis Altarpiece of the Collegial church of St Denis in Liège. Study and conservation-restoration» (en anglès). Royal Institute for Cultural Heritage, 2014. Arxivat de l'original el 2018-02-05. [Consulta: 4 febrer 2018].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Col·legiata_de_Sant_Dionís&oldid=33284119»