Colibrí gegant
Patagona gigas  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 1,78 g |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22687785 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Trochilidae |
| Gènere | Patagona |
| Espècie | Patagona gigas (Vieillot, 1824) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Trochilus gigas |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
.JPG)
El colibrí gegant[1] (Patagona gigas) és el més gran dels colibrís, i és l'únic del gènere Patagona G.R. Gray, 1840.
Característiques
[modifica]És el colibrí més gran del món i pot arribar a mesurar 20 cm. El seu pes oscil·la entre els 18 i els 20 grams. El seu bec és llarg i recte. El seu plomatge és de color marró clar amb tons verd oliva i el ventre amb tons més vermellosos o color cafè clar.[2] Les femelles tenen una coloració més clara.[3][4]
Taxonomia
[modifica]El colibrí gegant va ser descrit per Louis Pierre Vieillot el 1824, a partir d'un exemplar que aquest autor creia, erròniament, que havia estat capturat al Brasil.[5] És l'única espècie del gènere Patagona, [6] introduït per George Robert Gray el 1840.[7] Inclòs antany a la subfamília dels troquilins (Trochilinae), estudis filogenètics moleculars han demostrat que aquesta espècie és germana del gran clade format per eixa subfamília. Avui es considera aquesta espècie l'única del la subfamília dels patagonins (Patagoninae).[8]
Existeixen dues subespècies d'aquest ocell:[9]
- P. g. gigas: habita des del centre i sud de Xile fins al centre de l'Argentina.
- P. g. peruviana: habita la serralada dels Andes, des del sud-oest de Colòmbia, Equador i Bolívia fins al nord-oest de l'Argentina i el nord de Xile.
Les dues subespècies es poden distingir pel plomatge. La p.g. peruviana és més de color marró groguenc i té coll i el mentó més blanquinós, mentre que la P. g. gigas és més de color marró verdós i no té el coll blanquinós.[10]
Distribució i habitat
[modifica]Se'l pot trobar en zones d'arbustos, jardins i zones obertes amb pocs arbres a la zona dels Andes, des del nord de l'Equador al nord-est de l'Argentina i Xile.[11] A l'estiu se'l pot trobar a zones de més altitud (fins a 4.500 metres),[12][13] i a l'hivern es desplaça a zones més baixes.[14]
Alimentació
[modifica]S'alimenta bàsicament de nèctar de flors i insectes.[15] És un important pol·linitzador de varies espècies de cactus i puies, ja que amb el seu bec llarg pot alimentar-se de flors tubulars que altres animals no hi tenen accés. També s'alimenta de flors ornamentals.
Reproducció
[modifica]Construeix el seu niu en cactus, branques d'arbres o arbustos grans. El niu forma una petita copa construïda amb molsa, líquens, teles d'aranya i fils vegetals.[3] Després de la còpula, el mascle es desentén la femella. La femella normalment pon 2 ous que incuba durant 14-19 dies.[16]
Estat de conservació
[modifica]Segons la UICN, és seu estat de conservació és poc preocupant.[17] No hi ha cap preocupació important per aquesta espècie a excepció de la pèrdua del seu hàbitat per l'activitat humana.[18]
Referències
[modifica]
- ↑ «TERMCAT. – Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes». [Consulta: 6 octubre 2017].
- ↑ «Colibrí Gigante - eBird» (en castellà). [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Conociendo al colibrí más grande del mundo: Patagona gigas». Arxivat de l'original el 2019-10-12. [Consulta: 17 setembre 2019].
- ↑ «Aves del Ecuador». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Vieillot, Louis Pierre. Constant Chantepie. La Galerie des Oiseaux (en francès). 1, 1824, p. 296–297 (180) [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Hummingbirds» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Gray, George Robert. R. i J.E. Taylor. List of the Genera of Birds : with an Indication of the Typical Species of Each Genus (en anglès), 1840, p. 14 [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ McGuire, Jimmy A; Witt, Christopher C; Remsen, J V Jr; Corl, Ammon; Rabosky, Daniel L; Altshuler, Douglas L.; Dudley, Robert «Molecular Phylogenetics and the Diversification of Hummingbirds» (en anglès). Current Biology, 24, 8, 4 2014, pàg. 910-916. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cub.2014.03.016 [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Digimorph - Patagona gigas (giant hummingbird)». [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ mauroossa. «Colibrí Gigante/Giant Hummingbird/Patagona gigas» (en espanyol europeu), 10-02-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «» Picaflor gigante» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Mares, Michael A. Encyclopedia of Deserts (en anglès). University of Oklahoma Press, 2017-01-19. ISBN 9780806172293.
- ↑ «The giant hummingbird Patagona gigas in Ecuador» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Mystery of the lowland Giant Hummingbirds (Patagona gigas) of central Chile» (en anglès). The University of New Mexico. [Consulta: 19 setembre 2016].
- ↑ «Picaflor gigante - AVES DE CHILE». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Sfetcu, Nicolae. The Birds World (en anglès). Nicolae Sfetcu, 2014-11-27.
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Giant Hummingbird (Patagona gigas)» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 19 setembre 2019].