Colin McPhee
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 març 1900  Montreal (Quebec) | ||
| Mort | 7 gener 1964 (63 anys) Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Formació | Peabody Institute | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Jazz, musicologia, etnomusicologia i música | ||
| Ocupació | compositor, pianista, periodista musical, professor d'universitat, musicòleg, etnomusicòleg, crític musical | ||
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Los Angeles | ||
| Professors | Edgar Varèse | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jane Belo (1930–1938) | ||
| Premis | |||
    
| |||
Colin Carhart McPhee (15 de març de 1900 - 7 de gener de 1964) fou un compositor i musicòleg quebequès. És sobretot conegut per ser el primer compositor occidental que va fer un estudi etnomusicològic de Bali,[1] i per la qualitat d'aquesta obra. També va compondre música influïda per la de Bali i Java dècades abans que aquestes composicions basades en la música del món s'estenguessin.
Vida i educació primerenques
[modifica]McPhee va néixer a Mont-real.[2] Es va inscriure al Peabody Institute el 1918, estudiant composició amb Gustav Strube i piano amb Harold Randolph; posteriorment va estudiar amb el compositor d'avantguarda Edgard Varèse abans de casar-se amb Jane Belo, deixeble de Margaret Mead, el 1931.
Carrera
[modifica]McPhee es va unir al cercle de compositors experimentals coneguts com els "ultramodernistes", entre els quals hi havia Henry Cowell, John Becker i el protegit de Cowell Lou Harrison, particularment interessats en el que després es coneixeria com a "música mundial". McPhee i la seva dona es van mudar a Bali junts per a la tasca antropològica de Belo. Un cop allà McPhee va estudiar, va filmar[3] i va escriure àmpliament sobre la cultura i la música dels gamelans, i el 1936 va escriure una partitura musical original, Tabuh Tabuhan, a l'estil balinès.
McPhee, que era gai,[4] es va divorciar de Belo el 1939. A principis dels anys 40 va viure en una gran casa de pedra a Brooklyn, que va compartir amb WH Auden i Benjamin Britten, entre d'altres.
El 1942 va arranjar les Variations on a Theme of Frank Bridge de Britten, una obra per a orquestra de corda, per a dos pianos, que es va utilitzar per al ballet Jinx de Lew Christensen.[5] McPhee va ser l'encarregat d'introduir Britten a la música balinesa que va influir en treballs del compositor britànic com The Prince of the Pagodas, Curlew River i Death in Venice.
El 1947 McPhee va publicar un llibre, A House in Bali, sobre la cultura i la música balinesa durant els anys trenta.[6] Més tard en la dècada, McPhee va caure en una depressió alimentada per l'alcohol, però va començar a escriure música durant la dècada de 1950. Es va convertir en professor d'etnomusicologia a la UCLA el 1958 i va ser també un respectat crític de jazz. Va morir a Los Angeles.
Els dies 26 i 27 de juny de 2009 es va estrenar a Puri Saraswati a Ubud, Bali, una òpera sobre la vida de McPhee del compositor nord-americà Evan Ziporyn, titulada A House in Bali.
El 2017 es va publicar un disc Peter Pears: Balinese Ceremonial Music, interpretat per Thomas Bartlett & Nico Muhly i basat en part en les transcripcions de McPhee, al segell Nonesuch / Warners.[7][8]
Obres publicades
[modifica]A House in Bali, la crònica de la seva vida allà, encara es considera una valuosa introducció a la cultura balinesa.[6] La seva publicació pòstuma Music in Bali va ser la primera anàlisi completa de la música balinesa publicada en anglès.
La seva obra musical més coneguda és Tabuh-Tabuhan: Toccata per a orquestra, composta i estrenada a Mèxic el 1936. El seu títol es tradueix com a "col·lecció d'instruments de percussió", i combina elements musicals balinesos i tradicionals occidentals. Puntuació per a orquestra occidental, però, en la descripció de McPhee, el nucli del conjunt és un "gamelan nuclear" compost per dos pianos, celesta, xilòfon, marimba i glockenspiel, "donant-li un equilibri sonor percussiu". L'orquestra està augmentada per dos gongs i címbols balinesos. El treball es divideix en tres moviments: "Ostinatos", una flauta relacionada amb "Nocturn", i un "final" sincopat. Alguns dels temes que es tracten deriven de fonts populars balineses. El 2013 la peça va ser coreografiada i interpretada per la American Ballet Theatre Company.[9]
- Angkloeng gamelans in Bali. (1937?)
- Balinese wajang koelit and its music. (1936?, 1981) ISBN 0-404-16765-9
- Children and music in Bali. (1938) Publisher: Overdruk Uit Djawa
- A House in Bali. (1944) Publisher: The Asia Press with The John Day Company, New York
- Transitions for orchestra. (1954)
- Music in Bali: a study in form and instrumental organization in Balinese orchestral music. (1966, 1976) ISBN 0-306-70778-0
- House in Bali. (1980) ISBN 0-404-16766-7
- Club of small men : a children's tale from Bali. (2002) ISBN 0-7946-0074-3
Referències
[modifica]- ↑ Pamela Karantonis. Opera Indigene: Re/presenting First Nations and Indigenous Cultures. Routledge, 13 maig 2016, p. 296–297. ISBN 978-1-317-08542-3.
- ↑ «Bali and Indonesia on the Net». [Consulta: 18 novembre 2007].
- ↑ "Bali's biggest street party". Wayan Juniarta, The Jakarta Post, Denpasar | April 6, 2017
- ↑ Oja, Carol J. Colin McPhee: Composer in Two Worlds. University of Illinois Press, 2004. ISBN 0-252-07180-8.
- ↑ Michael Kennedy. The Concise Oxford Dictionary of Music. Oxford University Press, USA, 22 abril 2004, p. 759. ISBN 978-0-19-860884-4.
- ↑ 6,0 6,1 "The Best Travel Books About Bali". National Geographic, February 24, 2016, By Don George
- ↑ "‘Balinese Ceremonial Music’ by Thomas Bartlett & Nico Muhly: Slow-burning beauty". Irish Times, Cormac Larkin, May 18, 2018
- ↑ " Album | Thomas Bartlett & Nico Muhly – Peter Pears: Balinese Ceremonial Music". For Folks Sake, by Lorenzo Righetto • 5 June 2018
- ↑ "American Ballet Theater's 'Sylphides' and 'Gong'". New York Times - Nov. 3, 2013 Allistair Macaulay