Colitis limfocítica
 Micrografia de colitis limfocítica. Tinció d'hematoxilina-floxina-safrà. | |
| Tipus | colitis microscòpica  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | DB33.11 |
| CIM-10 | K52.832 i K52.89 |
| CIM-9 | 558.9 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 30087 |
| eMedicine | 180664 |
| MeSH | D046730 |
| Orphanet | 65279 |
| UMLS CUI | C0400822 |
| DOID | DOID:0060184 |
La colitis limfocítica és un subtipus de colitis microscòpica, una afecció caracteritzada per una diarrea aquosa crònica no sanguinolenta.[1][2]
Causes
[modifica]No s'ha determinat cap causa definitiva. La incidència màxima de colitis limfocítica és en persones majors de 50 anys; la malaltia afecta el doble de dones que d'homes.[3] S'ha estudiat l'ús a llarg termini d'AINE, inhibidors de la bomba de protons i inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i altres fàrmacs. Les associacions amb altres trastorns autoimmunitaris suggereixen que es produeixen respostes immunitàries hiperactives.[4]
Diagnòstic
[modifica]La colonoscòpia és normal, però la histologia de la biòpsia de la mucosa revela una acumulació de limfòcits a l'epiteli del còlon i al teixit conjuntiu (làmina pròpia). La colitis col·lagenosa comparteix aquesta característica, però a més mostra un engruiximent característic de la capa de col·lagen subepitelial.[1][2]
Tractament
[modifica]La budesonida, en preparats d'alliberament colònic, s'ha demostrat en assaigs controlats aleatoris que és eficaç per tractar aquest trastorn.[5][6]
Els fàrmacs antidiarreics sense recepta poden ser efectius per a algunes persones amb colitis limfocítica. Es poden prescriure fàrmacs antiinflamatoris, com ara els salicilats, la mesalazina i els glucocorticoides sistèmics per a persones que no responen a altres tractaments farmacològics. El pronòstic a llarg termini d'aquesta malaltia és bo, amb una proporció de persones que pateixen recaigudes que responen al tractament.[1]
Història
[modifica]La colitis limfocítica es va descriure per primera vegada l'any 1989.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Microscopic colitis: Current status, present and future challenges: statements of the European Microscopic Colitis Group.». J Crohns Colitis, vol. 6, 9, 2012, pàg. 932–45. DOI: 10.1016/j.crohns.2012.05.014. PMID: 22704658.
- ↑ 2,0 2,1 «Systematic review: are lymphocytic colitis and collagenous colitis two subtypes of the same disease - microscopic colitis?». Aliment Pharmacol Ther, vol. 36, 2, 2012, pàg. 79–90. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2012.05166.x. PMID: 22670660.
- ↑ Hempel, Kelby A. & Sharma, Anuj V. (2024), Collagenous and Lymphocytic Colitis, Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, <https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK541100/>. Consulta: 26 setembre 2024
- ↑ Park, T; Cave, D; Marshall, C «Microscopic colitis: A review of etiology, treatment and refractory disease.». World Journal of Gastroenterology, vol. 21, 29, 07-08-2015, pàg. 8804–10. DOI: 10.3748/wjg.v21.i29.8804. PMC: 4528022. PMID: 26269669.
- ↑ Chande, N; Al Yatama, N; Bhanji, T; Nguyen, TM; McDonald, JW; MacDonald, JK «Interventions for treating lymphocytic colitis.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 7, 11, 13-07-2017, pàg. CD006096. DOI: 10.1002/14651858.CD006096.pub4. PMC: 6483541. PMID: 28702956.
- ↑ «Collagenous and lymphocytic colitis. evaluation of clinical and histological features, response to treatment, and long-term follow-up.». Am J Gastroenterol, vol. 98, 2, 2003, pàg. 340–7. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2003.07225.x. PMID: 12591052.
- ↑ «Lymphocytic ("microscopic") colitis: a comparative histopathologic study with particular reference to collagenous colitis». Hum. Pathol., vol. 20, 1, 1989, pàg. 18–28. DOI: 10.1016/0046-8177(89)90198-6. PMID: 2912870.